Guia de Termes de Cinema: Plans, Tècnica i Muntatge
Clasificado en Plástica y Educación Artística
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,58 KB
Tipus de Plans Cinematogràfics
- Plans mestres: Són aquells que s'han filmat amb una sola càmera sense editar, per després intercalar els plans segons el que es vulgui a la pel·lícula. Sovint, els actors fan un assaig perquè el director vegi quins efectes o plans vol afegir.
- Plans de dos: Si en un pla hi surten clarament dos personatges o objectes, serà un pla de dos. Aquests plans poden anar des de plans mitjans fins a primers plans.
- Plans per sobre l'espatlla: Des de darrere de l'actor, es filma allò que veu. Fa un efecte de pla subjectiu, però com que es veu la part posterior del cap i l'espatlla de l'actor, és aquest tipus de pla.
- Plans subjectius: La càmera són els ulls de l'actor. Filma els objectes més a prop que en els plans sobre l'espatlla, de manera que l'espectador es concentra més en els objectes gravats.
- Plans de reacció: S'utilitza per explicar una història quan, en lloc de filmar l'actor que parla, es filma el que està escoltant. Es filma un pla de reacció. És més interessant la resposta de qui escolta que no pas l'activitat de qui parla.
- Inserts i intercalats externs: Conviden a allunyar-nos de l'acció central i fixar-nos en alguna cosa que passa fora de la línia argumental principal.
Definicions de Termes Cinematogràfics
- Pla: S'utilitza en el cinema amb doble sentit, com a unitat de presa: conjunt de fotogrames consecutius enregistrats sense interrupció. També es refereix a l'enquadrament (la mida del subjecte dins del quadre).
- Escena: És una part de la pel·lícula que es desenvolupa amb continuïtat en un mateix escenari. Està formada per un o més plans. El temps i l'espai representats no tenen per què ser reals.
- Seqüència: Es refereix al conjunt de plans que formen una unitat dramàtica completa, encara que no transcorri necessàriament en un únic lloc.
- Pla seqüència: És una seqüència filmada en un sol pla continu, sense talls.
- Presa (o toma): És el fragment de pel·lícula enregistrat des que la càmera comença a filmar fins que s'atura.
- Pla de situació: Normalment al començament de cada seqüència, es filma un pla general per ubicar l'acció en un context determinat (per exemple, una vista aèria d'una ciutat).
El Temps Fílmic: Manipulació Temporal al Cinema
El·lipsis de Temps
És la supressió d'un fragment de temps que no es considera significatiu per a l'acció.
Tipus d'El·lipsis
- El·lipsi de temps no expressiva: No aporten cap significació addicional. Simplement ometen temps irrellevant.
- El·lipsi de temps expressiva: Aporten una significació concreta (p. ex., crear suspens, mostrar el pas del temps de forma simbòlica).
- El·lipsi d'estructura: Estan motivades per raons dramàtiques o narratives, per avançar la trama.
- El·lipsi de contingut: Estan motivades per la censura (social, política, etc.) o per evitar mostrar certs continguts (sexe explícit, violència extrema...).
Salts en el Temps
- Salt enrere (flashback): Salt temporal al passat.
- Salt endavant (flashforward): Salt temporal al futur.
Altres Alteracions Temporals
- Figures discursives de la ment: Mostren el pensament, records o somnis d'un personatge; el temps representat no és el temps real de la narració.
- Realentització del temps (slow motion): Consisteix a allargar la durada d'una acció, mostrant-la a una velocitat inferior a la normal.
Tècnica Cinematogràfica: Moviment i Continuïtat
Un dels reptes fonamentals del cinema és la representació del moviment i la creació d'una narrativa fluida. Cal gestionar l'espai i el temps perquè l'espectador pugui seguir la pel·lícula sense confusió. Això implica coordinar el moviment de la càmera i el dels personatges o objectes dins del pla.
Raccord: Assegurant la Continuïtat Visual
El raccord és el principi pel qual s'assegura que hi hagi continuïtat visual i narrativa entre un pla i el següent.
- Raccord directe: Consisteix a seguir l'acció en el moment exacte on s'havia quedat en el pla anterior.
- Raccord de direcció: La càmera normalment grava des d'un costat de l'eix d'acció (regla dels 180 graus) per evitar que els personatges apareguin en posicions oposades i desorientin l'espectador. S'ha de mantenir la coherència en la direcció de les mirades i els moviments.
L'El·lipsi: Omissió Temporal Narrativa
Com s'ha mencionat, l'el·lipsi és un salt en el temps narratiu.
- El·lipsi definida: El narrador indica o fa evident per a l'espectador el temps que ha transcorregut (p. ex., amb un rètol "Dos anys després").
- El·lipsi indefinida: L'espectador no sap amb exactitud quant de temps ha passat, només percep que hi ha hagut un salt temporal.
Retrocediments (Jump Cuts o Repeticions)
Consisteix en la repetició d'un instant o una acció curta, sovint des de diferents punts de vista o amb una lleugera variació, trencant la continuïtat fluida. També es refereix a un tall dins d'un mateix pla que omet un fragment de temps, creant un salt brusc (jump cut).
Eixos de Càmera i Acció: Organització Espacial
- Eix de càmera: És la línia hipotètica que uneix el centre de l'objectiu de la càmera amb el centre de la superfície enquadrada.
- Eix d'acció: És la línia imaginària que uneix els personatges principals que interactuen en una escena (interlocutors, personatges en moviment, etc.). Ajuda a mantenir la coherència espacial (vegeu Raccord de direcció i la regla dels 180 graus).
Moviments de Càmera: Dinamisme Visual
Panoràmica
És la rotació de la càmera sobre el seu propi eix (vertical o horitzontal), sense desplaçar-se. La distància focal es manté constant.
- Panoràmica horitzontal: El moviment de rotació de la càmera és d'esquerra a dreta o viceversa. Pot servir per seguir un subjecte o objecte en moviment (panoràmica de seguiment), descriure un espai, o com a transició ràpida (escombrada o whip pan).
- Panoràmica vertical: És el moviment de rotació de la càmera de dalt a baix o viceversa (tilt up / tilt down). Permet relacionar elements situats a diferents altures o seguir un moviment vertical.
- Panoràmica obliqua: Moviment de rotació diagonal. Sovint s'utilitza per transmetre inestabilitat o tensió psicològica (combinat amb un dutch angle o pla holandès).
Travelling
La càmera es desplaça físicament per l'espai, normalment muntada sobre un suport mòbil (com un carro, una grua, steadycam, etc.).
Tipus de Travelling
- Travelling de profunditat d'avanç: La càmera s'acosta al subjecte (de lluny a prop).
- Travelling d'allunyament: La càmera s'allunya del subjecte (de prop a lluny).
- Travelling vertical: La càmera puja (ascendent) o baixa (descendent) mantenint l'eix horitzontal.
- Grua (crane) / Dolly: Permeten moviments complexos, incloent verticals i desplaçaments sobre terreny irregular (Dolly és el carro sobre rails o rodes; la grua permet una gran elevació i moviments aeris).
- Travelling lateral: La càmera es desplaça paral·lelament a l'escena o al subjecte en moviment.
- Travelling circular: La càmera es mou en cercle al voltant del subjecte.
- Steadycam (o estabilitzador): Permet moviments de càmera fluids seguint l'operador, desacoblant-la de les seves vibracions i permetent caminar o córrer amb la càmera.
Enllaços o Transicions entre Plans
El mètode més comú és el tall (canvi instantani d'un pla a un altre). Altres transicions inclouen:
- Encadenat (dissolve): Sobreimpressió gradual d'un pla sobre el següent, que el reemplaça progressivament.
- Escombrada (whip pan): Una panoràmica horitzontal molt ràpida que difumina les imatges, unint dos plans de manera energètica.
- Cortinetes (wipe), iris: Una línia (recta, corba, geomètrica) es mou per la pantalla reemplaçant un pla pel següent. L'iris és una cortineta circular que s'obre o es tanca, sovint al voltant d'un punt d'interès.
- Fosa a negre/blanc (fade out / fade in): El pla s'enfosqueix gradualment fins a negre (fade out) o emergeix des del negre (fade in). Sovint marquen canvis importants d'acció, temps o lloc. També pot ser una fosa a blanc o un altre color.
Muntatge Cinematogràfic: L'Art d'Unir Plans
És el procés de seleccionar, ordenar i unir els diferents plans i seqüències enregistrades per construir la versió final de la pel·lícula, donant-li ritme, sentit i estructura narrativa.