Guia de terminologia, dentició i nomenclatura dental

Denticions

Odontogènesi

L'odontogènesi comprèn tots els fenòmens i canvis morfològics que experimenta la dent des del seu primer estadi embrionari fins a l'última transformació.

Té dos períodes principals:

• Període intrauterí: Formació dels gèrmens dentaris embrionaris a l'interior dels maxil·lars.
• Període extrauterí:
  • Etapa preeruptiva: Des del naixement fins als 6 mesos.
  • Etapa eruptiva: Des de la primera erupció fins a la formació de la dentició definitiva.

Tipus de dentició i composició

• Dentició temporal (o de llet): 20 dents.
• Dentició definitiva (o permanent): 32 dents.

La composició per quadrant és:

• Temporals: Cada quadrant té 5 dents (2 incisives, 1 caní, 2 molars).
• Definitives: Cada quadrant té 8 dents (2 incisius, 1 caní, 2 premolars i 3 molars).

Tipus de dents

• Incisives: N'hi ha una de central i una de lateral per quadrant. Tenen una sola arrel i la seva funció és tallar.
• Canins (o ullals): N'hi ha un per quadrant. Tenen una sola arrel i la seva funció és esqueixar i tallar.
• Premolars: N'hi ha dos a cada quadrant (només en la dentició definitiva). La seva funció és mastegadora.
• Molars (o queixals): N'hi ha tres per quadrant en la dentició definitiva (dos en la temporal). La seva funció és mastegadora.

Diferències entre dentició temporal i definitiva

Terminologia dental

Per identificar la posició i les parts de les dents, s'utilitzen dos plans principals:

• Pla medial: Divideix el cos en dues meitats simètriques (dreta i esquerra).
• Pla horitzontal: Paral·lel al terra.

Cares dentàries

Les dents tenen quatre espais o cares:

• Cara vestibular o labial: La part que mira cap als llavis o les galtes.
• Cara palatina o lingual: La part que mira cap al paladar (superior) o la llengua (inferior).
• Cara oclusal o incisal: La superfície de masticació (en premolars i molars) o la vora tallant (en incisius i canins).
• Cares interproximals: Les cares que contacten amb les dents veïnes (mesial i distal).

Morfologia de la corona

Cúspide

Extrems en punta de la superfície oclusal.

Solc

Zona profunda que queda entre les cúspides.

Fossa

Zona profunda on es creuen els solcs.

Mamellons

Petites projeccions d'esmalt i dentina a la vora incisal de les incisives acabades d'erupcionar.

Cíngul

Elevació de la corona a la cara lingual que presenten els incisius i els canins.

Nomenclatura dentària

Existeixen diversos sistemes per anomenar i identificar cada dent de manera única.

Sistema de dos dígits (FDI)

És el sistema més utilitzat. Enumera els quadrants de l'1 al 4 en la dentició permanent i del 5 al 8 en la temporal. El primer dígit indica el quadrant i el segon, la dent.

Sistema crucial o de Zsigmondy-Palmer

La cavitat bucal es divideix en quatre zones mitjançant dues rectes en forma de creu (superior/inferior, dreta/esquerra). Les dents permanents s'enumeren de l'1 al 8 i les temporals amb lletres de la 'a' a la 'e', acompanyades d'un símbol que indica el quadrant.

Sistema universal o de Thompson

Per a la dentició definitiva, utilitza els números de l'1 al 32, seguint el sentit de les agulles del rellotge. Per a la temporal, fa servir les lletres majúscules de la 'A' a la 'T'.

Sistema de Haderup

Numera la dentició permanent de l'1 al 8 i la temporal del 01 al 05. Introdueix el símbol '+' per al maxil·lar superior i el '-' per a la mandíbula per indicar la posició.