Guix, ceres i Godiva: protocols per a laboratori dental

Guix

Guix: material més utilitzat pel buidat de les impressions. La composició és sulfat de calci dihidratat que, tractat a altes ºC, elimina les molècules d'aigua (H2O) transformant-lo en sulfat de calci semihidratat, formant un compost en pols: el guix dental. Està format per quatre elements: S, O, Ca i H. Ens permet reproduir amb exactitud l'anatomia de la boca i la morfologia de les dents.

Propietats del guix

• Facilitat de manipulació.
• Compatibilitat amb materials d'impressió.
• Resistència i duresa.
• Estabilitat dimensional.
• Elevat grau de precisió.

Tipus segons l'Associació Dental Americana (ADA)

• Guix París o tipus II (25/50).
• Guix pedra o tipus III (15/50).
• Guix pedra, dentista o tipus IV (10/50).
• Guix pedra millorada o tipus V (12/50).

Fases de manipulació del guix

Proporcions aigua‑pols: utilitzar sempre les indicacions del fabricant. Si afegim més aigua del necessari es creen més porus. Es recomana posar primer l'aigua i després el guix per evitar bombolles; si la barreja queda massa espessa o líquida és convenient repetir el procediment.

1. Barreja: durant 1 o 2 minuts fins a aconseguir una massa homogènia; pot fer-se de manera manual o mecànica.
2. Omplir la impressió.
3. Buidat.
4. Fraguat.
5. Desinserció.
6. Retallat.

Aspectes a tenir en compte en el fraguat

• Temperatura: a més alta temperatura, menys temps de fraguat.
• Velocitat de l'espatulat: a més rapidesa, major fractura de cristalls i menys temps de fraguat.
• Proporció aigua‑guix: major quantitat d'aigua i menor quantitat de pols resulta en menys nuclis de cristal·lització i més temps de fraguat.

Recomanacions per a la manipulació del guix

• Utilitzar recipient de plàstic i espàtula rígida inoxidable.
• Espotular energèticament durant 1 minut manualment.
• Evitar la incorporació de bombolles d'aire durant la mescla.
• No variar la relació aigua‑guix un cop començada la mescla.
• Mantenir immobilitzat el model buidat.
• Esperar que el guix hagi fraguat completament abans de la desinserció.

Ceres

Ceres: materials termoplàstics sòlids a temperatura ambient, formats per molècules orgàniques d'alt pes molecular. Quan s'escalfen s'estoven i fonen, cosa que ens permet manipular-les amb gran facilitat.

Què és el registre d'oclusió?

Recull la forma en què es relacionen les dents de les diferents arcades. Objectius: millorar les relacions intermaxil·lars en diferents plans d'espai i transmetre a l'articulador la posició que té un maxil·lar respecte de l'altre. Les que més s'utilitzen són les gambes. S'elaboren en ceres però també en silicones, resines o modelina.

Tipus de ceres

• Ceres naturals: insectes, minerals, vegetals.
• Ceres sintètiques: polietilens, hidrocarburs halogenats, polioxietilenglicol, hidrogenats. Les ceres sintètiques són compostos orgànics de composició química variada; es poden elaborar de manera molt exacta i controlada, a diferència de les ceres naturals.

Additius per millorar propietats

• Goma damara: resina vegetal que proporciona major plasticitat, resistència i adhesivitat a les ceres; solubles en aigua.
• Àcid esteàric: greix que s'utilitza com a additiu en les ceres; pot ser d'origen animal o vegetal.
• Colofònia: resina utilitzada per estovar o donar elasticitat a les ceres.
• Colorants: pigments que aporten color a les ceres.
• Trementina: s'extreu de la goma d'alguns tipus de coníferes; actua com a dissolvent.

Propietats i característiques de les ceres dentals

Les ceres dentals tenen propietats termoplàstiques que canvien segons la temperatura, transformant el seu estat plàstic a sòlid. Requisits: s'han de poder tallar, adaptar i doblar, i han de tenir adhesivitat.

• Malléables: fàcil manipulació i poden ser laminades.
• Dúctils: es poden estirar.
• Fluides: poden relliscar fàcilment.
• Canvi dimensional: tenen coeficient tèrmic elevat.
• Interval de fusió: es fonen en un interval de temperatura.
• Duresa.

Classificació de ceres

• Ceres per patrons: incrustacions, corones, ponts, colats i planxes per base de pròtesi removible.
• Ceres per processos: utilitzades en laboratori per a la preparació de models.
• Ceres per impressions: registre d'oclusió, presentades en làmines fines o en rodets.

GODIVA

Godiva: material d'impressió termoplàstic elaborat a través de compostos orgànics, amb rigidesa mitjana i propietats viscoelàstiques. Presentat en forma de barres amb un 40% de resina, 7% de ceres i 3% de matriu. El 50% restant és ompliment. És més rígid que les ceres i endureix ràpidament; no presenta canvis dimensionals significatius.

Funció i tipus

Funció: presa d'impressions completes o parcials. Tipus: tipus I (per a impressions) i tipus II (per a cubetes).

Tipus segons la temperatura de plastificació

• Baixa fusió: 45 ºC.
• Mitja fusió: 50 ºC.
• Alta fusió: 55 ºC.

Dades que acompanyen el registre d'oclusió

Per obtenir un bon model són imprescindibles els registres anatòmics del pacient. Registres claus:

• Les impressions superior i inferior del pacient per a obtenir a partir d'elles un positiu en guix.
• Registre de cera de la posició oclusal respecte a un maxil·lar amb l'altre.
• Registre de dimensió vertical amb ajuda de planxes d'articulador.
• Un registre de l'orientació del pla oclusal respecte la base del crani amb ajuda d'arc facial.

Guies i línies

Guia o línia canina: en absència de peces anteriors, mitjançant aquesta referència es pot determinar l'amplada de les dents anteriors.

Guia del somriure: línia que es marca sobre el registre de cera per delimitar el somriure del pacient (agafar primer o segon premolar).

Línia mitjana: línia imaginària que separa la cara i, per tant, la boca en dos costats, dret i esquerre.

Per obtenir la resta de registres necessitarem dos elements: arc facial i articulador (planxes d'articulació).

Planxes d'articulació

Planxes d'articulació: estructura que simula, amb materials de qualitat inferior a la pròtesi definitiva, la pròtesi i que es col·loca a la boca del pacient per recollir tots els registres necessaris per aconseguir una pròtesi individualitzada i adaptada a les característiques anatòmiques. Les dents estaran simulades en rodets de cera que es recolzaran sobre la base fabricada de resina.

Dimensió vertical

Registre molt important. Dimensió vertical oclusal (DVO): distància entre qualsevol punt del maxil·lar i qualsevol punt de la mandíbula quan les dents es troben en posició de màxima intercuspidació. Dimensió vertical de repòs (DVR): distància entre qualsevol punt del maxil·lar i qualsevol punt de la mandíbula quan el pacient té la boca tancada i no hi ha contacte dentari. Espai lliure interoclusal (ELI): diferència entre DVO i DVR; el valor normal va des de 2 a 4 mm.

Una vegada registrada la DV en els rodets que estan sobre la planxa d'articulació, es transferirà a l'articulador sense perdre la dimensió vertical. És important registrar els rodets a una dimensió vertical correcta, ja que una alteració pot causar patologies al pacient:

• Dimensió vertical reduïda: fragilitat muscular, arrugues periodontals...
• Dimensió vertical augmentada: més perillosa; provoca sensació de boca plena, dificultat per tancar els llavis, dolor muscular i articular.

Articuladors

Articuladors: aparell mecànic que imita, de la manera més real possible, els moviments mandibulars del pacient: obertura, tancament, lateralitat i protrusió.

Tipus:

• Articulador bisagra: permet el moviment d'obertura i tancament.
• Articulador xarnera: moviment d'obertura, tancament i lateralitat.
• Articulador semiajustable: moviment d'obertura, tancament, lateralitat i protrusió; permet utilitzar arc facial.
• Articulador totalment ajustable: requereix molt de temps per a la seva utilització.

Arc facial

Arc facial: instrument mecànic prefabricat que consta de diverses peces articulades entre si i que es relacionen de forma òptima amb articuladors; permet la transferència craneomaxil·lar. L'arc facial registra i transfereix a l'articulador la relació existent entre el maxil·lar superior i la base del crani.

Parts de l'arc facial

• Cos de l'arc: determina la distància intercondilar.
• Tronc de muntatge: conté cargols que permeten fixar la posició, connectant el tronc amb la forquilla.
• Forquilla: estructura metàl·lica o plàstica en forma de U que recull l'empremta de la cera del pla oclusal superior.

En els registres d'arc facial serà de vital importància que no s'alteri la posició fixada entre els seus components, ja que es perdria la informació que es vol transmetre. Per això és convenient embalar-lo amb una caixa rígida i resistent.

Els registres s'han de transportar indicant un codi que permeti relacionar-los amb el pacient a qui pertanyen. També s'entregarà al laboratori dental la prescripció odontològica i altres característiques individuals del pacient.

Equip i elements rellevants

Arc facial → Guia o línia canina → línia del somriure → línia mitjana → planxes d’articulació → tassa de goma → espàtula → vibrador de guix → model d’impressions → cubetes → cubeta individual → pistola de silicona → articuladors → fil retractor → cubeta oberta → registre mossegada silicona

Protocol alginat

Protocol alginat: cubeta, alginat, espàtula, tassa, safata d'exploració. Explicar al pacient què farem, ensenyar les cubetes i escollir la cubeta que cobreixi la zona que volem reproduir. El pacient ha de respirar pel nas i no per la boca; si té nàusees caldrà asseure'l vertical i inclinar-lo cap endavant.

Proporció orientativa: 25 g d'alginat : 50 ml d'aigua. Sempre començar introduint la cubeta amb el material a l'arcada inferior. Pressionar perquè es reparteixi bé el material; el fraguat tarda uns 2 minuts. Mullar la cubeta un cop retirada per mantenir-la humida.

Protocol guix

Protocol guix: tassa, espàtula, vibrador de guix, dosificador de guix, dosificador d'aigua, ganivet per guix. Mesurar l'aigua segons les indicacions del fabricant; aproximadament 3 o 4 parts de guix per 1 d'aigua, sempre respectant les indicacions del fabricant.

Realitzar l'espatulat uns 45 segons per obtenir una consistència cremosa. Per al buidat: posar una petita quantitat de guix a la impressió com a primera capa més aquosa; després afegir més guix en una segona capa més sòlida. Manualment, picar fort la cubeta sobre la taula per evitar les bombolles d'aire.

Saber que quan el guix està fraguat fa una reacció exotèrmica i genera calor; per tant no es pot retirar fins que no estigui completament fred. Els excessos de materials d'impressió s'han d'eliminar abans de procedir al buidat, ja que dificulten la retirada del model i poden provocar trencaments.