De Gutenberg a Luter: Impremta, Reforma i Contrareforma
Clasificado en Religión
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,38 KB
La impremta i els nous horitzons culturals
El 1440, Johannes Gutenberg va inventar la impremta. Paral·lelament, Nicolau Copèrnic va desenvolupar la teoria heliocèntrica, que defensava que el Sol era el centre de l’univers i que els planetes giraven al seu voltant.
Passos de la impremta
- Un caixista triava els motlles de les lletres.
- Un tipògraf aplicava tampons amb tinta damunt dels motlles.
- Es posava paper damunt dels motlles i un cargol girava fins que el text quedava imprès.
- Un especialista feia una revisió i enquadernava els fulls.
La Reforma Protestant: una nova espiritualitat
Al final de l’Edat Mitjana, molts sectors socials es queixaven de la jerarquia eclesiàstica per diverses raons:
- Vivien envoltats de luxes i riqueses.
- Tenien poca formació.
- Molts càrrecs eclesiàstics es compraven.
- Es venien indulgències, un document emès pel Papa pel qual es comprava el perdó dels pecats.
El luteranisme
El monjo Martí Luter va protestar contra les indulgències i va ser excomunicat per no retractar-se davant del Papa. Des d’aquell moment, Luter va començar a difondre les seves idees, donant origen al luteranisme, que es basava en els principis següents:
- Les persones se salven per la fe, no per les obres que facin.
- Els creients es relacionen amb Déu directament a través de l’oració.
- L’única font de veritat són els textos sagrats.
- Dels set sagraments, només són veritables el baptisme i l’eucaristia.
- El culte a la Verge Maria i als sants ha de desaparèixer.
El calvinisme i l'anglicanisme
El calvinisme
Joan Calví va crear un nou moviment, el calvinisme. La seva doctrina es basava en la predestinació, la idea que Déu ja ha decidit qui se salvarà.
L'Església Anglicana
L'Església Anglicana va sorgir a Anglaterra quan el rei Enric VIII va voler divorciar-se de la seva dona. Com que el Papa no li ho va permetre, va decidir crear la seva pròpia església.
La Contrareforma Catòlica
La Contrareforma va ser un moviment de reacció catòlica que tenia com a objectiu frenar la Reforma protestant (luteranisme, calvinisme) i millorar el funcionament de l’Església.
El Concili de Trento (1545-1563)
Aquest concili tenia la finalitat de buscar la reconciliació amb els protestants, però el diàleg va fracassar. Malgrat això, es van fixar una sèrie de mesures per millorar el funcionament intern:
- La confirmació de la doctrina catòlica tradicional.
- L’elaboració de normes per enfortir la moralitat del clergat.
- La creació de nous mitjans per difondre la doctrina catòlica.
- L’elaboració d’una llista de llibres considerats contraris i perjudicials per a la fe catòlica.
Durant aquest període van aparèixer noves ordres religioses com els agustins, els franciscans i, especialment, els jesuïtes.
Conseqüències de la Reforma i la Contrareforma
La principal conseqüència va ser la divisió de l'Europa cristiana en dos blocs religiosos: protestants i catòlics. Aquesta fractura va originar nombroses i cruentes guerres de religió.