Habilitats, Capacitats i Conceptes Clau en l'Esport

Clasificado en Deporte y Educación Física

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,37 KB

1. Classificació d'habilitats segons Riera

Es poden classificar les habilitats d'acord amb les relacions específiques que la persona ha de realitzar per actuar de manera eficaç amb el seu entorn:

  • Medi
  • Objectes
  • Persones
  • Normes
  • Conceptes

2. Definició de capacitat

  • Persona que aprèn moltes habilitats d'una mateixa categoria, que té capacitat per aprendre o aptitud funcional que facilitarà l'aprenentatge d'altres habilitats.
  • Disposició per aprendre a interactuar en situacions noves i similars.
  • Les capacitats es desenvolupen.

3. Definició d'habilitat

  • Vinculada a una tasca específica.
  • Implica una relació amb l'entorn.
  • S'aprèn.
  • Realització eficaç d'una tasca.

4. Definició d'aptitud

  • Major o menor facilitat que tenim per rendir en les diferents habilitats.
  • Es pressuposa un component genètic.
  • S'anomenen també qualitat o capacitat condicional.
  • Les aptituds s'adapten.

5. Definició de competència

  • Domini de vàries tècniques.
  • Realització eficaç de les tasques pròpies d'una activitat.
  • Existeixen vàries combinacions possibles per assolir els objectius d'una activitat.

6. Tècnica, Estratègia i Tàctica

Estratègia
Paraula clau: planificació. Relació esportista: globalitat. Finalitat: assolir l'objectiu principal.
Tàctica
Paraula clau: lluita, oponent. Finalitat: vèncer l'adversari.
Tècnica
Paraula clau: execució, mitjans i objectes. Finalitat: actuar amb eficàcia.

7. Habilitats: Definicions i Exemples Esportius

Hab. bàsica:
Nedar.
Hab. tècnica:
Passada.
Hab. tàctica:
Veure el porter avançat i fer-li una vaselina.
Hab. estratègica:
Saber que el seu porter és fluixet, doncs planificar el partit amb molts llançaments a porteria.
Hab. Interpretatives:
(Pendent de definir)

8. Definició d'instrument i exemple

Fer un cop de drive, on l'instrument és la raqueta i l'objecte la pilota.

9. Diferència entre psicomotriu i sociomotriu

  1. Situacions Psicomotrius

    No requereixen presència d'interacció motriu amb els altres. El participant intervé en solitari, com ara: salt de longitud, 100m llisos, surf, etc.

  2. Situacions Sociomotrius

    La tasca motriu exigeix la interacció amb altres participants.

    • Cooperació o comunicació motriu

      Interacció com a mínim amb un company: patinatge artístic, dansa clàssica, etc.

    • Oposició o contra comunicació motriu

      L'acció es realitza com a mínim amb un adversari, com ara: judo, karate, esgrima, indiaca, etc.

    • Cooperació-oposició

      Hi ha col·laboració amb els companys i oposició amb l'adversari, com ara: futbol, bàsquet, voleibol, etc.

10. Rols i Subrols: Exemples

  • Rol: Atacant / Subrol: Desmarcar-se.
  • Rol: Defensor / Subrol: Dissuadir la passada de l'oponent.

11. Definició d'esport segons Hernández

  • L'Esport: És una situació motriu, de competició reglada i institucionalitzada.
  • Joc: Participació amb un propòsit de recreació.
  • Competició: Desig de superació personal o de grup o de vèncer l'adversari.
  • Institucionalitzada: Reconeixement i control per part d'una instància o institució.

12. Classificació CAI de Parlebas (i ampliació)

Parlebas, creador de la praxeologia motriu, aporta una classificació de les pràctiques motrius, feta a partir de la concepció de qualsevol situació motriu com un sistema en el qual el participant es relaciona globalment amb l'entorn físic i amb altres possibles participants.

Per fer la classificació té en compte els diferents criteris quant a presència o no de col·laboradors (C), amb adversari o no (A) i l'espai físic d'actuació, estable o inestable (I). La combinació dels tres (CAI) possibilita caracteritzar qualsevol situació motriu.

Nous elements a la Classificació de Parlebas CAI (Hernández i Blázquez, 1994):

  • Utilització de l'espai: Comú o Separat.
  • Intervenció dels jugadors sobre el mòbil: Simultània o Alternativa.

Grups CAI

  • GRUP I: Espai separat per una xarxa i participació alternativa (ex: tenis).
  • GRUP II: Espai comú, però amb intervenció alternativa (ex: frontó).
  • GRUP III: Espai comú amb intervenció simultània sobre el mòbil (ex: futbol).

Entradas relacionadas: