Les habilitats lingüístiques orals i escrites

Clasificado en Magisterio

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

1.4 EL CODI ORAL I EL CODI ESCRIT

Parlar, escoltar, escriure i llegir són les quatre habilitats que ha de dominar un usuari de la llengua per poder comunicar-se amb eficàcia en totes les situacions possibles. Les quatre habilitats s'han de desenvolupar en una classe de llengua amb enfocament comunicatiu, així anomenem habilitats lingüístiques. També reben el nom de destreses, capacitats comunicatives o macrohabilitats. La macrohabilitat s'utilitza per distingir les quatre grans i bàsiques habilitats de la comunicació d'altres destreses també lingüístiques, però més específiques i d'ordre inferior les anomenem Microhabilitats.

Les habilitats lingüístiques es classifiquen segons el canal oral o escrit i el paper receptiu o productiu que tinguin en la comunicació.

Oral: escoltar: receptiu (reps) -- parlar: productiu (fas)

Escrit: llegirescriure

Les habilitats receptives s'havien anomenat fins fa poc, passives i les productives, actives.

Habilitats orals i escrites

Segons diferents estudis, volien determinar si l'oral era abans que l'escrit. Per exemple, la lingüística estructural de Saussure considerava que la llengua oral és primer i primordial i que la llengua escrita és una simple transcripció d'aquella.

Actualment, es considera que els dos models són equivalents i autònoms. Així mateix, per l'aprenentatge de la llengua haurien de rebre un tractament independent i adequat a les necessitats dels alumnes. L'oral és més col·loquial, subjectiu, la sintaxi és més simple, plena d'anacoluts, circumloquis... La escrita és més estàndar, més formal, precisa, tancada...

Canal oral: auditiu, el receptor percep successivament, comunicació espontània, comunicació immediata, comunicació efímera, utilitza els codis no verbals, hi ha interacció context extralingüístic.

Canal escrit: visual, el receptor ho percep simultàniament, comunicació elaborada, comunicació diferida, comunicació duradora, utilitza poc els codis no-verbals. No hi ha interacció, el context és poc important.

Fins i tot el límit entre un tipus de comunicació i una altra es fa difícil de marcar en alguns casos. Una exposició oral pot arribar a ser del tot escrita o al contrari improvisada i espontània.

Molt preparat: - espontani ---- gens preparat: - + espontani

  • Lectura en veu alta d'un escrit
  • Lectura en veu alta d'un escrit, amb la introducció de comentaris no escrits prèviament.
  • Exposició oral/lectura en veu alta, feta a partir d'un resum complet i escrit del text oral.
  • Exposició oral feta a partir d'un esquema complet i escrit.
  • Exposició oral feta a partir d'un guió escrit només amb idees principals.
  • Exposició oral preparada mentalment.
  • Improvisació.

Pel que fa l'escola, les habilitats escrites sempre han estat ben considerades. L'adquisició de la lectoescriptura ha estat sempre un dels objectius fonamentals de l'escolarització. No podem oblidar que la capacitat de comunicar-se és la suma de les quatre habilitats lingüístiques i no només el domini de cadascuna per separat.

Entradas relacionadas: