Habilitats Socials: Guia Completa de Components i Conductes

Les Habilitats Socials: Definició i Components Clau

Les habilitats socials són un conjunt d'hàbits —conductes, pensaments i emocions— de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

Components Conductuals

La conducta és la manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar una resposta en una situació determinada. És producte de la interacció d'uns factors interns i uns factors externs o ambientals. En relació amb les habilitats socials, podem distingir entre:

• Conductes assertives.
• Conductes no assertives.

Assertivitat

La conducta assertiva permet a una persona:

• Actuar sobre la base dels seus interessos més importants.
• Defensar-se sense ansietat.
• Expressar còmodament sentiments honestos.
• Exercir els drets personals sense negar els drets dels altres.

Conducta Passiva

• Suposa la transgressió dels propis drets al no ser capaç d'expressar obertament sentiments, pensaments i opinions.
• Quan ho expressen, ho fan:
  1. De manera autoderrotista.
  2. Demanant disculpes contínuament.
  3. Amb manca de confiança.
• Aquest tipus de conducta suposa no saber dir "no" per por a perdre amistats o que la gent s'enfadi amb nosaltres.

Conducta Agressiva

• Suposa trepitjar o violar els drets dels altres per defensar els propis drets personals.
• Expressa pensaments i opinions de manera inapropiada o imposant-se.
• Tot i que l'agressivitat no equival a violència, pot acabar convertint-se en ella.
• L'agressió verbal pot manifestar-se de dues maneres:
  1. De forma directa: ofenses, insults...
  2. De forma indirecta: comentaris sarcàstics o irònics...

La Comunicació

Comunicar és posar en comú o compartir amb els altres, no només transmetre una determinada informació.

• Elements necessaris perquè existeixi la comunicació: emissor, receptor, missatge, codi, canal i context.
• Perquè la comunicació es completi, cal que predisposi la persona receptora a una resposta (feedback o retroalimentació).
• Si no es dona la retroalimentació, la comunicació no s'estableix plenament.

La comunicació està composta de dos tipus de missatges:

1. La comunicació verbal: el que diem a partir del llenguatge.
2. La comunicació no verbal: l'execució d'accions, conscients o inconscients, que acompanya el llenguatge verbal (to de veu, gestos, postura...).

Els Components Fisiològics

En determinades situacions socials, les persones activem unes reaccions fisiològiques que:

• Són inconscients i difícilment controlades.
• Denoten la manca d'habilitats socials.

Les més habituals són: aparició d'enrogiment, tremolors, sudoració, acceleració de la freqüència cardíaca o respiratòria, angoixa a l'estómac.

Components Emocionals

Les emocions són impulsos involuntaris originats com a resposta als estímuls de l'ambient. Indueixen sentiments i desencadenen conductes de reacció automàtica. L'estat emocional varia al llarg del dia en funció dels esdeveniments o pensaments, tot i que no sempre se n'és conscient. Existeixen sis emocions bàsiques o primàries:

• Còlera / Ira.
• Por.
• Alegria.
• Tristesa.
• Aversió.
• Sorpresa.

Estímuls i Manifestació de les Emocions

Els estímuls que provoquen les emocions poden ser:

1. Estímuls externs: provenen de l'ambient o del món exterior i normalment es reacciona amb por, alegria o ira.
2. Estímuls interns: són aquells que es produeixen a nivell cognitiu, quan ens imaginem una situació agradable o desagradable.

Els processos cognitius seran els que determinen les emocions en funció del que cada estímul signifiqui per a cada persona. Aquestes diferències es deuen al fet que l'organisme interpreta si una situació és més o menys favorable per a la seva supervivència.

En la intel·ligència emocional s'integren la intel·ligència intrapersonal i la intel·ligència interpersonal.

Components Cognitius

Són aquells components relacionats amb els processos mentals de les persones i amb la forma en què intervenen en el desenvolupament de les habilitats socials.

Teoria de l'Aprenentatge Social de Walter Mischel

Per saber quines capacitats cognitives són necessàries per aprendre habilitats socials, ens basarem en la teoria de l'aprenentatge social de Walter Mischel, que parteix del principi que per aprendre certes habilitats socials és imprescindible disposar de suficients recursos o destreses cognitives.

Segons aquesta teoria, existeixen 5 variables o components cognitius de les habilitats socials:

• Competències.
• Estratègies de codificació i categorització.
• Expectatives.
• Valoració subjectiva de la situació.
• Mecanismes autorreguladors i plans.

El Model Cognitiu d'Ellis i Beck

El model cognitiu d'Ellis i Beck:

• Postula que les emocions i conductes estan influïdes per la percepció dels esdeveniments.
• El que determina el que una persona sent no és la situació en si mateixa, sinó la manera en com l'interpretem.
• Quan el pensament distorsiona la interpretació dels esdeveniments, dóna lloc als pensaments irracionals.
• Les distorsions cognitives o pensaments irracionals són:
  1. Esquemes equivocats en la interpretació dels fets.
  2. Que donen lloc a una visió simplista o negativa.
  3. Que influeixen en el comportament de la persona.

Existeixen moltes distorsions cognitives:

1. Inferència arbitrària: treure conclusions sense tenir en compte l'experiència.
2. Abstracció selectiva: escollir només els detalls negatius d'una situació i ignorar la resta.
3. Interpretació del pensament: tendència a interpretar els sentiments dels altres sense cap base.
4. Sobregeneralització: extreure conclusions generals a partir de fets aïllats.
5. Personalització: atribuir-se la culpa sense evidència.
6. Pensament del tot o res: considerar com a fracàs qualsevol guany que no es correspongui a les expectatives màximes previstes.
7. Desqualificació d'allò positiu: treure importància als aspectes positius i buscar la part negativa.