L’habitació vermella: anàlisi i context històric de l’obra

L’habitació vermella

Context històric

Context històric: L’obra se situa a la primera dècada del s. XX, època en la qual Europa viu l’anomenada Belle Époque, que s’estén fins a l’inici de la Gran Guerra. Són uns anys en què destaca el consumisme així com el progrés tècnic, com demostren els germans Lumière amb el cinematògraf. Aquesta etapa també es coneix com «la pau armada», en la qual les diferents potències europees inverteixen grans quantitats de diners en armament i, a més, la societat europea s’està educant en el narcisisme de les petites diferències.

• Des de principis del s. XX s’entreguen els premis Nobel, amb destacats guanyadors com Norman Angell pel seu llibre La gran il·lusió.
• Respecte a Catalunya i Espanya, cal destacar l’etapa de la Restauració amb Alfons XIII i Victòria Eugènia (a Espanya). A Catalunya destaquen els fets del Cu-Cut, la Setmana Tràgica i la figura de Cambó, que consolida el catalanisme polític.
• Finalment, és en aquest moment quan Barcelona és coneguda com «la rosa de foc» per les bombes dels anarquistes.

Anàlisi

Anàlisi de l’obra:

• Ens trobem a l’interior d’una casa on hi ha una dona de servei que està posant ordre a la taula.
• A més, a l’esquerra hi ha una enorme finestra que dóna a un paisatge; sobretot destaca el color vermell.
• Respecte a la distribució de l’obra, a l’esquerra trobem una cadira al davant de la finestra i la taula es fon amb la paret a través del color.
• L’eix de la composició és el color vermell, que s’estén per tota l’obra i contrasta amb les formes vegetals de color blau.
• Les línies predominants són corbes i gruixudes, com la línia de la finestra.
• A tota l’obra no hi trobem la presència d’ombres ni de llum marcada; l’obra aconsegueix una certa profunditat gràcies a la finestra.

Tècnica i estil

La tècnica utilitzada és oli sobre tela i l’estil és el fauvisme, que destaca per la intensitat dels colors.

S-F

L’autor representa una escena de la vida quotidiana i mostra una dimensió interior i personal de la vida, i li dona el protagonisme al color. La funció del quadre és mostrar el plaer, perquè no té cap ideologia al darrere.

M-I

L’autor s’inspira en els impressionistes com Van Gogh i en l’art asiàtic i el món africà. Serà un punt de referència per a altres autors avantguardistes com Braque i Picasso.