L'habitació Vermella: Anàlisi de l'obra de Matisse

L'habitació Vermella

Henry Matisse (1869-1954)

1908-1909

Oli sobre tela

Fauvista

Costumista o de gènere

Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg (Rússia)

El líder del moviment Fauvista, Henri Matisse, va iniciar la seva formació com a pintor de manera acadèmica i conservadora. L'any 1879, va començar a experimentar amb tècniques postimpressionistes com el puntillisme i a mostrar una gran llibertat cromàtica. Amb aquesta tècnica, va participar en la famosa exposició del 1905 del Saló dels Independents. Matisse es va establir al sud de França fins a la seva mort, pintant escenes locals amb colors fluids i brillants. Va utilitzar la tècnica del decoupage, que consisteix a retallar i dividir la pintura en escenes i fragments. La seva obra va rebre influència de les màscares africanes i d'Oceania i Austràlia.

La pintura ens mostra l'interior d'una habitació. A la dreta de la composició, hi ha una dona arreglant uns gerros amb fruites. A la part inferior esquerra, hi ha una cadira i, a sobre, una finestra. Al centre de la composició, una taula, i a la part superior i dreta, una paret. El color, especialment el vermell en diferents tonalitats a les estovalles i la paret, determina la composició. Per contrastar-ho, Matisse dibuixa formes vegetals de color blau, que també utilitza en el cel i la roba de la dona. La combinació de blau i vermell crea perspectiva i volum sense utilitzar ombres. L'obra és absolutament antinaturalista.

La temàtica en si no és la representació de l'habitació, sinó la forma en què es fa. La manera de pintar és totalment avantguardista. La seva intenció no és reflectir la realitat, sinó transformar-la a partir de la seva vivència personal. El veritable protagonista de l'obra és el cromatisme.

Matisse va ser el més atrevit en la utilització del color i, per tant, el màxim representant del Fauvisme. Va ser instigador i referent per a altres pintors Fauvistes com Dufy i Vlaminck. Matisse assimilà mètodes del postimpressionisme i del seu mestre Gustave Moreau. Aquesta forma de tractar el color prové de Van Gogh i Gauguin, i la seva utilitat és produir sensacions en l'espectador, afectar-lo.

Els Fauvistes es van fixar en el nihilisme de Nietzsche i en la pintura de Van Gogh i Gauguin. També els va influir Edvard Munch en el sentiment angoixat i desesperat de la realitat. L'Impressionisme intenta reproduir la falsedat del pensament positivista i s'oposa al pensament universal d'abans de la Primera Guerra Mundial, durant la primera dècada del segle XX. Van sorgir tres moviments impressionistes, el primer el 1905, tots molt crítics amb la realitat externa i la societat. Per a ells, la realitat és el que s'ha de viure de manera subjectiva. Tenen una actitud anticlàssica, igual que els cubistes. S'interessen per objectes i imatges, amb les màscares africanes com a punts de referència, desenvolupant una línia corba agressiva. Les imatges, a nivell formal, són angoixants i mostren un sentiment de rebuig a la realitat amb colors violents i exaltats.