Hàbitat Rural Tradicional: Tipus de Cases i Organització

Clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,71 KB

La població rural i l'hàbitat tradicional

La població rural suma un 47% de la població total, però retrocedeix ràpidament. Les zones on predomina la població rural mantenen l'hàbitat i l'estil de vida tradicional.

Tipus de cases tradicionals

Casa de pedra

És pròpia d’activitats permanents com l’agricultura o la ramaderia que es practica a Europa, al nord d'Àfrica i a l'Orient Pròxim. En són exemples a Espanya la masia a Catalunya o el cortijo a Andalusia.

Casa de fang

Està construïda d’atovó (barreja de fang i palla). És pròpia de l’agricultura de regadiu o de la ramaderia extensiva, en zones on no hi ha pedra. A Espanya destaquen la barraca a València i les cases d’atovó a Aragó i Múrcia.

Casa de fusta

És pròpia de zones boscoses, siguin selves equatorials d’Àfrica i Amèrica, boscos d’Europa i Canadà, o de taigà a la Sibèria. A les àrees més humides o inundables se solen construir sobre pals de fusta per aïllar-les del terra i s’anomenen “palafits”. A Espanya sol donar-se un tipus mixt en zones de muntanya, amb cases de planta baixa de pedra i les altres de fusta o atovó.

Casa de pells o tela

Predominen a les zones de ramaderia nòmada, com a l’estepa, el semidesert o a la tundra de Lapònia. Destaquen l’haima àrab, la iurta dels mongols i el tipi dels indis americans.

Casa cova

També coneguda com a habitatge troglodita, ja que està excavada a la terra. Té un aïllament tèrmic excel·lent (fresca a l’estiu i abrigada a l’hivern) i és pròpia de terrenys pobres. A Espanya abunden a Andalusia (Granada), la vall del Tajuña (Madrid), etc.

Casa de gel (Iglú)

Els esquimals la construeixen prop de l’Àrtic amb blocs de gel i es denomina “iglú”.

Organització de l'espai rural

Pobles i llogarets al món

Els pobles són la manera que té cada població d’agrupar i organitzar l’espai. La forma de cada població depèn del tipus d’activitat que desenvolupen i les necessitats del lloc on habiten. Es caracteritzen per la diversitat de formes i la seva relació amb el medi.

Selves i boscos

Són zones de difícil accés, de manera que formen hàbitats agrupats o en forma de poble carrer. Per exemple, els llogarets dels indígenes de l’Amazònia que viuen en comunitats agrupades en clarianes de la selva.

Regions de pasturatge

  • Si és pasturatge nòmada a la sabana o al semidesert, es formen comunitats menudes envoltades de plantes espinoses per a defensar-se dels depredadors.
  • En les estepes asiàtiques i americanes o en les muntanyes europees, l’hàbitat és dispers o en graderia.

Entradas relacionadas: