L'Habitatge a l'Antiga Roma: Domus i Insula

L'Habitatge a l'Antiga Roma

Tipus d'Habitatges

Domus

Definició: Casa de propietat d'una família.

Característiques:

• Normalment eren d'una sola planta.
• Totes les estances de la casa estaven orientades a l'interior.
• S'obtenia aire i llum gràcies als patis centrals.
• No tenien vistes a l'exterior, amb poques i petites finestres.
• Els espais de l'interior estaven determinats i tenien un ús concret (cuina, dormitoris, etc.).

Parts de la Domus:

• Atrium: Avantcambra gran, profusament adornada. El senyor hi rebia els clients, envoltat de dependències.
• Tabernae: Botigues situades als angles de la casa, amb obertures independents a l'exterior.
• Cubicula: Habitacions per dormir. La porta donava a l'atri o al peristil.
• Triclinium: Menjador.
• Peristylum: Pati o jardí envoltat d'un porxo que era sostingut per columnes.
• Lararium: Altar en honor dels déus lars. Situat a l'atri.
• Tablinum: Despatx, s'obria alhora cap a l'atri i cap al peristil, se separava del conjunt per mitjà de cortines gruixudes, s'hi rebien les visites ordinàries, algunes vegades es convertia en l'aula de les activitats escolars familiars.
• Culina: Cuina.
• Balneum: Bany.
• Oecus: Sala d'estar.
• Vestibulum: Zona que hi havia davant de la porta d'entrada. Hi havia uns bancs perquè s'hi asseguessin les visites i els clients mentre esperaven ser rebuts.

Elements Adicionals:

• Tipus d'enllumenat: Lucernae (llànties d'oli), candeles de cera o de sèu, torxes.
• Tipus de calefacció: Forns fixos (instal·lats a la part baixa de la casa, enviaven la calor per sota dels pisos i per entremig de les parets) i forns portàtils (tenien forma de galleda, a l'interior es podia cremar llenya i produïen escalfor. Era el sistema de calefacció més generalitzat i el més barat).
• Mobiliari: Armaris o cofres al tablinum o a l'atri, taules al triclinium i a l'atri, bancs al vestíbul i a les parets del jardí, llits (triclinis) al triclinium (menjador) i llits als cubicula.
• Decoració: Terres pavimentats amb mosaics i parets decorades amb pintures.
• Parament: Miralls de plata, de vidre o amb un aliatge de coure i estany, vaixelles d'argila, de plata, d'or, d'ònix o cristall, tapissos i cortines (s'utilitzaven molt per tapar parets i finestres, i també per separar dependències), rellotges de sol (solarium), rellotges d'aigua (clepsydra) - era el rellotge que es feia servir als tribunals per mesurar la intervenció dels oradors. Un recipient es comunicava amb l'altre per un conducte que permetia el transvasament de l'aigua de l'un a l'altre. Consistia en dos recipients cilíndrics o en forma de copa, adossats per la base.

Insula

Definició: Casa de lloguer.

Característiques:

• Van arribar a fer més de 20 m d'alçària (6 o 7 pisos).
• Els constructors eren empresaris privats que especulaven amb el terreny i la construcció.
• Amb balcons i finestres a l'exterior, generalment sense vidres, només cortines o persianes de fusta.
• S'accedia als pisos per escales exteriors de fusta.
• No hi havia calefacció.
• L'aire i la llum provenien de l'exterior.
• La planta baixa servia d'habitatge d'una família rica o s'havia destinat a botigues, tallers o magatzems.
• Els pisos superiors es dividien en un gran nombre d'apartaments de petites dimensions.
• No tenien aigua corrent.
• Les habitacions no tenien un ús fix i la seva funció depenia de les necessitats de l'inquilí.
• Els serveis d'higiene eren comunitaris i es trobaven a la planta baixa: les femtes es dipositaven en un recipient comú al peu de l'escala o bé es llançaven per la finestra.
• S'hi amuntegaven les famílies de les classes populars i es glaçaven a l'hivern i es rostien a l'estiu.
• Algunes s'ensorraven i s'incendiaven fàcilment per la construcció precipitada i la poca resistència dels materials.