Hàbits, Rutines i Autonomia Infantil: Guia per al Desenvolupament

De la necessitat a l'hàbit: El desenvolupament de l'autonomia infantil

Definició d'Habilitats

La destresa d'execució es refereix a les capacitats o postures (físiques, motrius o cognitives) necessàries per dur a terme una acció.

• Habilitats d'execució: Conductes que depenen de la capacitat motriu (que l'infant tingui força a les extremitats superiors/inferiors i un cert nivell de desenvolupament manual i oculomanual).
• Habilitats de planificació: De tipus cognitiu (comprensió, planificació i reconeixement d'accions).

Què són els Hàbits?

L'hàbit és l'automatització d'una habilitat que l'infant realitza automàticament en el moment correcte. Durant els primers anys, els adults assumeixen la responsabilitat, però l'objectiu és que l'infant ho faci per iniciativa pròpia.

Els hàbits es classifiquen en:

• Hàbits constants: Permeten elaborar un marc d'actuació consolidat (Exemple: raspallar-se les dents després de menjar).
• Hàbits flexibles: Permeten adaptar-se a les diferents situacions i variar d'acord amb les característiques de l'entorn (Exemple: raspallar-se les dents a casa d'una amiga, en campaments, etc.).

El paper de les Rutines

Les rutines són activitats que, a causa de la repetició continuada, s'han après a realitzar diàriament. Cal utilitzar les rutines com un fil conductor. Una rutina ben aplicada esdevé un hàbit.

L'Autonomia: L'Objectiu Màxim

L'autonomia és la capacitat (motriu i cognitiva) que té l'infant de prendre decisions i resoldre situacions sense ajuda. Aquest és l'objectiu màxim del procés.

Condicions prèvies per a l'adquisició d'hàbits

Quan intervenir?

Cal intervenir quan l'infant disposa de les habilitats (d'execució i planificació) necessàries per dur a terme l'acció.

Exemple: Control de la micció. L'infant ha d'assolir la capacitat d'execució per controlar la musculatura dels esfínters i, també, la capacitat de planificació per identificar quan té ganes de fer pipí i demanar-ho a la persona adulta.

Amb quins recursos?

Els recursos materials i espacials han de ser adequats:

• Espais: Acollidors, amplis i que els infants considerin com a propis.
• Mobiliari: Adient a l'activitat educativa (trona, matalassos...) i mobiliari auxiliar (armaris, taules...).
• Instal·lacions: Condicionades a les necessitats.
• Objectes: Han de ser útils per a l'adquisició de l'hàbit i de fàcil ús. Cal tenir en compte la mida i el nombre d'objectes.

Com intervenir: L'entorn afectiu

L'entorn afectiu és més important que el físic.

La Relació Afectiva en les Activitats Diàries

En les activitats diàries, la interacció establerta amb qui ensenya l'hàbit és clau. Es crea una relació íntima on s'estableix un diàleg (mitjançant mirades i gestos).

• L'afecte: Ha de prevaldre per sobre de qualsevol dificultat durant l'aprenentatge. Facilita la comunicació.
• L'autoritat: Els adults han de mostrar-se constants en la seva conducta i exigència.

Interrelació Família-Escola

Un hàbit aplicat únicament a l'escola o a casa no s'assoleix completament. Han d'estar presents en ambdós llocs per a la seva consolidació.

Context i Adquisició d'Hàbits

La Quotidianitat

En el dia a dia es produeix el desenvolupament, la satisfacció de necessitats i desigs, i l'aparició de sentiments i emocions.

Adquisició d'Hàbits i Interculturalitat

Qualsevol hàbit porta implícites una sèrie d'exigències de correcció, de normes i de valors concrets de cada cultura. Cal tenir en compte la diversitat cultural en el procés d'adquisició.