Hàbits i rutines en la infància

Clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,11 KB

Hàbits

En els primers anys de vida els infants adquireixen hàbits perquè tenen la possibilitat i la capacitat de fer-ho. Podem definir els hàbits com a disposicions estables de conducta adquirides per repetició. És l’automatització d’una habilitat que l’infant executa autònomament en el moment adient. En comparació amb la rutina els hàbits són: CONSTANTS (elaborar un marc d’actuació consolidat) i FLEXIBLES (adaptables a les característiques de l’entorn). Donen SEGURETAT, ORDRE, ESTABLITAT i SENTIT i formen EL SENTIT DE LA RESPONSABILITAT, generen tranquil·litat i estabilitat emocional. Un hàbit esta adquirit i deixa de ser rutina quan l’infant l’aplica autònomament i adaptant-se a les circumstancies de l’entorn.

Quan un infant realitza una activitat se suposa que te l’hàbit adquirit? NO, significa que te una habilitat. Un hàbit es quan ho fa sense esforç, cada cop que sorgeixi una situació que ho requereixi.

És important que l’infant vagi aconseguint autonomia en el desenvolupament de les activitats quotidianes gràcies al procés d’adquisició d’hàbits. En el procés de l’adq d’habits d’alimentació és important que l’adult actuï amb regularitat i estabilitat i aconsegueixi que l’entorn de l’infant sigui tranquil i relaxant. També son essencials les relacions afectives de l’infant amb l’adult, l’ordre espacial i temporal, la repetició de situacions, etc. Procés:
1.Fer la conducta que manifesti l’hàbit
2.Fixar-la, per mitjà de la repetició
3.Incrementar  l’estabilitat de la conducta desenvolupada.
Per tal de formar l’hàbit, cal que l’adult intervingui sobre l’infant i que hi hagi les normes següents: Repetició de conducta, Variació de contextos o situacions, Motivació: cal que l’infant trobi sentit en la repetició tant dels seus actes com en els dels models, Imitació de les conductes dels models significatius per l’infant i Generalització i tranferencia: aquest processos son fonamentals per formar l’hàbit i s’han de dur a terme després que la conducta s’hagi fixat.L’educador ha de mostrar una actitud relaxada i serena durant tot el procés, ja que els infants aprenen per imitació. L’educador ha de respectar el grau i el ritme de cada infant.

Rutines

Mantenir una mateixa seqüència de fets i activitats diàries proporciona un marc estructurador que permet a l’infant reconèixer i organitzar l’entorn:

  • Des del punt de vista emocional i afectiu, viure diàriament les mateixes seqüències d’activitats(rentem les mans desprès del pati..) elimina el fet de no saber què passarà i els dona seguretat i confiança.

  • En l’àmbit cognitiu, els permet anar relacionant unes activitat amb les altres: saben seure a taula i posar-se el pitet forma part d’un tot més ampli, el dinar. Així comencen a establir relacions lògiques entre els esdeveniments i a fer més complexa la seva xarxa cognitiva.

  • En l’àmbit de les capacitats de relació, acceptar la pauta i ritme de la vida quotidiana a l’aula i integrar-s’hi amb normalitat és un exercici de convivència i d’adaptació a l’entorn social.

  • Des del punt de vista de les habilitats motrius, la repetició d’activitats i els comportaments ajuda al nen a assolir-los. Primer, posar en pràctica comportaments nous demana a l’infant un grau d’atenció i concentració alt. Amb la pràctica, l’experimentació, l’assaig i l’error acaben perfeccionant el comportament i assolint les habilitats implicades fins que, les incorporaren en la seva vida com a hàbits.

mitjançant l’establiment de les rutines quotidianes en la vida de l’infant, facilitarem l’adquisició dels hàbits de comportament que li permetran adpatar-se al medi en el què viu.

Són les activitats que s’ha aprés a realitzar-les diàriament de manera regular. S’adquireix després d’un procés repetitiu i rutinari de cada acció. S’executa sempre de la mateixa manera i davant de situacions similars, al cap d’un temps es du a terme automàticament. Han d’estar ben marcades, però han de ser flexibles, si son molt rígides qualsevol modificació comporta inseguretat. Són molt importants pq se succeeixen diàriament de manera estable i ofereix un marc previsible que permet als infants orientar-se, anticipar-se als possibles canvis i ser més permeable a l’adopció de pautes.

Aporten SEGURETAT, ajuden a poder-se ANTICIPAR, a saber que els correspon a mesura que avança el dia.

Entradas relacionadas: