Hedonisme Epicuri: La Recerca Racional del Plaer i la Felicitat

Hedonisme: La Recerca Racional del Plaer i la Felicitat

L'hedonisme és la doctrina filosòfica que identifica el plaer amb el bé suprem o la felicitat. La recerca de la felicitat a través dels plaers és el seu objectiu principal. Ara bé, els plaers, per ser vertaders, han d’experimentar-se amb seny. Perquè, és clar, un plaer d’una hora, la nit anterior a un esclat de plors, desengany i ruptures del dia següent, és un plaer molt insensat. Un plaer, per ser bo, no pot provocar dolor. Per això cal, tot i que els plaers estan basats en sensacions, la direcció de la raó. Puc sotmetre'm al dolor del sacrifici de no sortir una nit si això em fa aprovar el batxillerat. La satisfacció personal de superar el batxillerat i llançar-te a la universitat és un plaer intel·lectual superior, mil vegades més gran i durador que quatre nits de disbauxa.

Per això, Epicur predica una ètica hedonista, sí, basada en els plaers; però, alhora, racional, prudent i basada en el càlcul de la raó.

Epicur i la Fundació del Jardí

Epicur va viure al segle III aC. Va fundar l’escola coneguda com El Jardí. Les seves obres més importants són la Carta a Meneceu i Les Màximes Capitals.

L'Ètica Epicúria: Amistat i Mesura del Plaer

El Jardí era una escola on s'estudiava la física atomista de Demòcrit. Demòcrit afirmava que tota la realitat està constituïda de matèria, i que la matèria està composta d’unitats materials indivisibles anomenades àtoms (segle IV aC). Però bé, fonamentalment, l’escola se centra en l’estudi de l’Ètica. Una ètica basada en l’amistat i en la mesura del plaer. Per Epicur, el plaer és el camí de la felicitat. Aquesta tendència filosòfica s’anomena hedonisme: afirma que la felicitat es troba a través dels plaers, per això, la recerca del plaer és el fi fonamental en la vida de tothom.

Epicur afirma:

De tot el que la saviesa procura al conjunt de la vida de plena felicitat, el més important, de molt, és el benefici de l’amistat.

També afirma que una societat basada en l’amistat no precisa lleis. L’amistat pot substituir la justícia.

L’Ètica d’Epicur es defineix en la recerca de la felicitat a través dels plaers mesurats.

Els Tres Tipus de Plaers segons Epicur

Epicur distingeix tres tipus de plaers:

• Plaers Naturals i Necessaris

  Són els que precisem per viure; els que demana la nostra naturalesa o instints, com són menjar, dormir, beure i procrear. Són els plaers que satisfan les nostres necessitats bàsiques: menjar per cobrir la gana o beure per satisfer la set.

• Plaers Naturals i No Necessaris

  Són plaers que augmenten el goig dels naturals i necessaris; tanmateix, aquest augment del plaer és superflu i no necessari, però intensifica agradablement l’acte. És a dir, menjar, però no desmesuradament i de qualsevol cosa, sinó com un gastrònom. És millor menjar un plat elaborat amb tot l'art culinari (com el Bulli de Roses) que una hamburguesa del McDonald's. O beure un bon vi com un tastador, que no pas beure qualsevol alcohol de garrafa com un alcohòlic. O fer l’amor amb tot l'art amatori possible, és a dir, no deixar que aquest acte es converteixi en una mena de descàrrega ràpida i fugaç.

• Plaers No Naturals i No Necessaris

  Són els plaers generats pels falsos judicis, per les opinions poc reflexionades. Avui dia, per exemple, el desig de consum generat pel prejudici capitalista o esnob intensifica la fam de comprar un article que, una vegada l’has aconseguit, només produeix un plaer efímer i feble, i que moltes vegades ve acompanyat de competitivitat, enveges i, fins i tot, per aconseguir-ho, males arts o mentides. Al final, aquella compra compulsiva ha provocat més dolor que plaer.

Aquests són, per Epicur, els plaers més interessants; són plaers que ens fan a tots savis en la matèria i que ens eduquen en les virtuts més nobles com la prudència i la temprança.

El Plaer com Absència de Dolor: La Saviesa Epicúria

Ara bé, cal entendre que la filosofia d’Epicur aposta pel plaer com l’absència del dolor (aponia per al cos i ataràxia per a l'ànima). Si allò que em produeix plaer avui em causa més dolor demà, aleshores aquest plaer és propi dels ignorants i necis. Si et pots permetre anar al Bulli, doncs benvingut sigui aquest plaer, però si això et genera despeses massa doloroses per a tu, aleshores que el Bulli el bombin.

Conclusió: L'Ètica Epicúria en la Pràctica

Resumint: l’Ètica epicúria aconsella satisfer sempre els plaers naturals i necessaris i mai els no naturals i no necessaris. Pel que fa als naturals i no necessaris, es poden satisfer després de respondre a la pregunta: Em convé? O no em convé?