L'Hel·lenisme i el Naixement de la Modernitat

1. El sentit general de l'hel·lenisme en la història de la filosofia

L'hel·lenisme es caracteritza per una difusió del saber sense precedents. Les escoles hel·lenístiques responen a les demandes del canvi en la manera de viure de l'home.

Es produeix un canvi de mentalitat molt important. La polis ja no és la referència principal, i la religió (especialment el cristianisme) pren una gran importància. L'ésser humà esdevé cosmopolita, amb el cosmos (la totalitat) com a nova referència en comptes de la polis. En aquesta totalitat, l'home busca el significat de tot. Això afavoreix la creació d'escoles hel·lenístiques i l'auge de la religió. També apareix la figura de l'estudiós dels textos, la difusió del saber, la construcció de biblioteques, l'estudi de la llengua i la gramàtica, etc. Tot i això, cal destacar que en la filosofia en si mateixa no es produeixen grans avenços.

2. El sentit històric de la religió cristiana en el context de l'hel·lenisme

La religió és un fenomen hel·lenístic. El cristianisme apareix en l'hel·lenisme i hi juga un paper molt important.

La religió, tal com l'entenem avui dia, sorgeix a partir de les característiques pròpies de l'hel·lenisme. Neix de la recerca de sentit. Abans del cristianisme, comencen a aparèixer comunitats (cultes mistèrics) que celebren rituals que els identifiquen amb una divinitat concreta. La pràctica d'aquests rituals predisposa a una mena de premi o salvació que es troba més enllà de la vida. La vida humana se supera en la plenitud després de la mort. Els cultes mistèrics són cultes politeistes que creuen en la immortalitat de l'ànima. Llavors apareix el cristianisme amb característiques com la salvació, amb un missatge sense explicació racional que requereix absolutament la fe, amb el concepte de vida com a trànsit cap a una plenitud/transcendència que és la causa de la nostra existència: Déu. El conjunt dels textos que formen els Nou Testaments van ser escrits en grec, per això diem que en el món medieval és quan la fe i la religió prendran més importància.

4. El naixement de la modernitat: renaixement i humanisme

Només és possible parlar de modern en contraposició a antic. La modernitat suposa un trencament, una imposició. Grècia es caracteritza per ser un naixement originari i espontani, en canvi, la modernitat és una reformació.

En el punt de partida de la modernitat podem establir certs elements de trencament:

- Humanisme:

Corrent de pensament que reivindica la dignitat de l'ésser humà, allò que diferencia l'home de la resta d'animals: intel·ligència, llibertat, raó... Això el converteix en un ésser dotat d'una dignitat superior. Situem l'humanisme en el corrent del Renaixement (XVI-XVII), que és l'inici de l'època moderna. Per tant, l'humanisme és un punt de partida. Diem que el Renaixement significa recuperar una cosa que s'ha perdut, i fa possible que quedi caracteritzat allò que queda immediatament anterior. Es contraposa a l'Edat Mitjana i se li posa nom. Es considera que està entremig de Grècia i la Modernitat. Pretén trencar amb allò immediatament anterior.