Hemostàsia i Coagulació: Funció i Elements Clau del Sistema Circulatori

El sistema circulatori *constitueix* l'eix fonamental per al funcionament correcte dels *diferents* òrgans i sistemes del cos humà.

Compleix una funció de transport i d'intercanvi entre els *diferents* teixits, alhora que *posseeix* funcions pròpies de vital importància, com l'hemostàsia.

Hemostàsia i Coagulació

Anomenem **hemostàsia** al conjunt de processos fisiològics que es posen en marxa per a reparar el dany produït en la paret vascular i detenir l'hemorràgia, així com als processos implicats en la restauració de la circulació sanguínia desfent el tap hemostàtic format.

En condicions normals, existeix un perfecte equilibri entre la funció hemostàtica i la *fibrinolítica* (que degrada la fibrina), de manera que la sang es coagula únicament a nivell de la zona vascular lesionada (no s'estén més enllà d'on està la lesió, el tap hemostàtic).

Un desequilibri entre aquests dos sistemes (hemostàsia i sistema fibrinolític) determina l’existència patològica d’una hemorràgia o la formació d’una trombosi.

Elements que intervenen en l'Hemostàsia

Perquè l'organisme pugui dur a terme una funció hemostàtica adequada es necessita la interacció de diversos elements:

Vasos Sanguinis

La paret dels vasos consta de tres capes o túniques, anomenades de dins a fora:

• **Túnica íntima:** És la capa que està en contacte amb la sang. Està composta al seu torn per l’endoteli, que són cèl·lules que estan en contacte directe amb la sang i que poden alliberar substàncies en resposta a agressions vasculars. Regula el flux sanguini i la pressió arterial.
• **Túnica mitjana:** Està constituïda per *cèl·lules musculars llises*, responsables de la contracció o relaxació del vas sanguini. Si són estimulades pel sistema nerviós simpàtic, es produeix una vasoconstricció, i si és estimulat pel SN parasimpàtic, es produeix una vasodilatació. Respon davant dels estímuls de l’endoteli.
• **Túnica adventícia:** És la més externa.

Plaquetes i Trombòcits

Són els elements més petits de la sang circulant, tenen forma de disc i no tenen nucli. Una concentració mitjana ronda entre 150.000 i 400.000 per mm³. Una disminució d’aquesta concentració s'anomena **Trombocitopènia**, i un augment de les plaquetes s’anomena **Trombocitosi**.

Factors de la Coagulació

Són majoritàriament proteïnes circulants en el plasma amb capacitat d’activar-se en el moment que fa falta.

Es denominen amb nombres romans, agrupant-se en tres grups:

• **Grup I:** Factors de coagulació dependents de la vitamina K (Factor II, Factor VII, Factor IX i Factor X).
• **Grup II:** Factors de coagulació sensibles a la trombina (Factor V, Factor VIII, Factor XII i Fibrinogen).
• **Grup III:** Són factors de contacte (Factor XII, Factor XI, *Precal·licreïna* i *Cininogen* d’alt pes molecular).

Elements que intervenen en la Fibrinòlisi

Quan s'ha reparat la lesió i s'ha detingut l'hemorràgia, cal destruir el *coàgul* en un procés denominat **fibrinòlisi**, que té lloc gràcies a una proteïna anomenada *plasmina*.