Henri Matisse: Biografia, Fauvisme i Tècnica del Color
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,66 KB
Henri Matisse: Mestre del Color i Figura Central de l'Art Modern
Com a dibuixant, gravador, escultor, però principalment com a pintor, Henri Matisse és reconegut àmpliament com un dels grans artistes del segle XX. Se'l considera, juntament amb Pablo Picasso, un dels artistes més influents del segle passat.
L'Explosió del Fauvisme i la Mestria del Dibuix
A l'inici de la seva carrera, se'l va identificar amb el Fauvisme. Pels anys 20, ja s'havia destacat per la seva mestria en el llenguatge expressiu del color i del dibuix, la qual va desplegar en una immensa producció que es va estendre per més de mig segle. Aquesta trajectòria va consagrar la seva reputació com una de les figures centrals de l'art modern.
Fonts d'Inspiració de l'Obra de Matisse
Durant la seva trajectòria, va saber conjugar diverses influències en les seves obres:
- Artistes postimpressionistes com Van Gogh o Gauguin.
- Les ceràmiques perses.
- L'art africà.
- Les teles morisques.
Evolució Estilística: De l'Estil Tradicional a la Costa Blava
Al començament de la seva trajectòria artística, va practicar el dibuix del natural en un estil més aviat tradicional. Més endavant, va passar a pintar lluminosos paisatges de Còrsega i de la Costa Blava, deixant-se portar pels aires impressionistes de l'època, i va practicar esporàdicament el divisionisme.
L'Expressió Emocional i la Simplificació
Les pintures de Matisse expressen emoció amb colors salvatges i dissonants. Va aplicar una supressió de detalls i una tendència a la simplificació, amb la qual cosa va obtenir quadres impregnats de pau i harmonia. Mitjançant zones de color diferenciades, va traduir la forma dels objectes i l'espai existent entre ells, a més d'introduir arabescos i crear un ritme característic en els seus quadres.
El Control Estructural i la Sensualitat Cromàtica
El seu ús del color va ser d'una gran sensualitat, encara que sempre molt controlada per una metòdica organització estructural. Un altre dels seus trets peculiars és la sensació de bidimensionalitat dels quadres, en què la il·lusió de profunditat queda anul·lada per mitjà de l'ús de la mateixa intensitat cromàtica en elements que apareixen tant en primer com en últim pla.
La Subtilesa de l'Estil Post-1917
Cap a 1917, va conèixer Renoir, i el seu estil es va fer més subtil. Va produir en aquest període algunes de les seves obres més importants, on queda clarament plasmat el gust de Matisse per l'ornamentació i l'ús d'arabescos.