Heràclit d'Efes: Filosofia del canvi constant

Heràclit d'Efes (554-484)

Aristòtil el considera un continuador de l'Escola de Milet, perquè també busca un arkhé. Pertanyia a una familia aristocràtica però va rebutjar els càrrecs polítics per dedicar-se a la filosofia. Sòcrates deia sobre Heràclit: "El que he arribat a entendre de la seva obra em sembla genial; el que no he entès, penso que també, però necessitaria un bon intèrpret." Li agradava mostrar-se distint de la massa. Segons Platón, "Heràclit diu que totes les coses es mouen i res no està quiet i, comparant les coses existents, amb el corrent d'un riu, diu que no et podries submergir dues vegades en el mateix riu". Aquest aforisme reflecteix el principi fonamental de la filosofia de Heràclit: "Panta rei" (Tot flueix), és a dir, el continu devenir de les coses. Tot canvia, però aquest canvi està regit per una llei, el logos. L'estructura dinàmica de la realitat es basa en una lluita d'oposats ("La guerra és el pare de totes les coses: a uns els mostra com si fossin déus i uns altres com si fossin homes) que es manté en harmonia. L'equilibri total del Cosmos només pot mantenir-se si un canvi determinat és compensat amb un altre canvi oposat i el logos és el principi que manté la proporcionalitat. De la teoria dels oposats, Heràclit va extreure les següents idees: 1. La unitat profunda de totes les coses i que els oposats no són més que expressions diferents d'una mateixa realitat (dia-nit). 2. Els dos termes dels oposats són mutuament dependents. No podríem saber què és la salut si abans no haguéssim estat malalts. Cada un és impossible sense l'altre i el predomini total d'un és la destrucció de tots dos.