Herbart: Pedagogia, Moralitat i Mètodes d'Instrucció

Herbart no accepta que existeixin idees innates. L'esfera en què les experiències o sensacions de la realitat externa formen les representacions donen lloc a les associacions o relacions. Aquestes representacions poden ser: similars, no similars o contràries. La consciència es manté en una massa de consciència perceptiva: massa aperceptiva. La ment sempre està en moviment, així la "voluntat" és en si mateixa producte de la ment construïda a partir de les representacions. La seva pedagogia es proposava contrarestar les masses confoses d’experiències que es creen en la ment del nen. El seu supòsit metafísic fou: el món és un tot organitzat, coherent, sostingut per un objectiu moral. Va rebre la influència de Newton en l’enfocament matemàtic de la comprensió del món extern, anomenat objectiu. Es considera a Herbart realista. Pensa pedagògicament en 3 preocupacions: L’Educació Moral: la separació herbatiana respecte de Kant és a nivell filosòfic, però tots dos coincideixen donant el mateix sentit a l’ordre moral: una educació moral marginada de la religió; una moral del deure, pel deure, del deure de ser. Aquesta moral ja la trobem en el preceptor d’Emili. Mètodes d’instrucció: la culturalització dels alumnes s’adapta als objectius de l’Estat burgès d’aconseguir un aparell educatiu que complís amb la missió de reproduir esquemes ideològics: l’educació moral, la culturalització i l'alfabetització de tots els estaments, la trobem en el preceptor d’Emili. Els mètodes d’instrucció: la culturalització dels alumnes s’adapta als objectius de l’Estat burgès d’aconseguir un aparell educatiu que complís amb la missió de reproduir esquemes ideològics: l’educació moral, la culturalització i l'alfabetització de tots els estaments. La formació del professorat: a Koninsberg, creà una escola experimental; un seminari de pedagogia per formar els futurs professors. La pedagogia de Herbart és: la consecució d’una

finalitat determinada: Moralitat, en un espai concret: Escola, mitjançant tècniques d’acció: Mètode d’instrucció de Passes formals, adequant-se al caràcter de la Psicologia Humana. L’home, mitjançant l’educació, assumeixi l’elecció del bé. La moralitat en Herbart és: objectivització qualitativa dels valors, allunyada de la fe i propera a la concepció de la moral kantiana. Herbart té objectius distints: Necessaris: moralitat, que modela la personalitat. Possibles: tutelats pels necessaris i que mitjançant l’educació l’home podrà triar per dissenyar el propi projecte vital. Per aconseguir la pedagogia pràctica o regència dels infants, hi ha 3 mecanismes: Govern: estratègies de conservació de l’ordre exterior, controlar les forces naturals dels infants mitjançant la vigilància, autoritat i amor. Disciplina: substitueix el govern quan apareix la voluntat; és una conquesta interior. La instrucció: s’ha de superar amb una actitud disciplinada del nen, manifestada en el treball. MÈTODE DE LES PASSES FORMALS: 4 etapes d’instrucció s’han d’estructurar les lliçons: Claredat: mostrar, a través de la intuïció. Associació: associar el nou coneixement amb els adquirits, comparar. Sistematització: situar el nou objecte. Mètode: dotar l’infant de llibertat i confiança perquè pugui aplicar els coneixements. Per educar cal ensenyar: instrucció. Per ensenyar cal saber “com aprèn el nen”: psicologia - mecanismes: didàctica. Herbart aporta a la pedagogia: dotació d’un espai, funcionalitat que s’hi ha de desenvolupar. PRÀCTICA EDUCATIVA: es fonamenta en l'educabilitat de la voluntat, que va de la mà de la virtut, per a la moralitat que només gaudim els humans. Va concebre l'ànima com una unitat i que únicament teníem un poder, el de relacionar-nos amb el món per mitjà del sistema nerviós (sentits) per construir sensibilitat, intel·ligència, voluntat, memòria, judici... Per això va ressaltar