Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi de l'Escultura de Praxíteles

Hermes amb Dionís Infant

Cronologia i Fitxa Tècnica

• Cronologia: 343 aC
• Estil: Grec clàssic (Segon Classicisme)
• Tècnica: Talla
• Material: Marbre
• Tipologia: Escultura exempta, monocroma (originalment policromada)
• Dimensions: 2,13 m d'alt

Autor i Obra Original

L'autor és Praxíteles, una figura cabdal del Segon Classicisme grec. Aquesta és una obra original que formava part d'un grup escultòric situat al santuari d'Olímpia. Està realitzada en marbre i el seu estil s'emmarca dins del primer classicisme, tot i que ja mostra trets de transició cap al segon.

Context Històric

Aquesta etapa es caracteritza per la unificació de les polis i les guerres liderades pel rei Filip II de Macedònia. Aquesta tasca va ser continuada pel seu fill, Alexandre el Gran. Després de la mort d'Alexandre, l'imperi es va fragmentar en regnes independents, i l'Orient es va convertir en el nou centre de gravetat de la cultura grega.

Característiques de l'Escultura del Segon Classicisme

En arquitectura, apareix l'ordre corinti. En escultura, trobem una transició entre el classicisme i l'hel·lenisme, amb una tendència creixent cap al realisme, on destaca la importància de l'expressivitat i el moviment. El cànon esdevé més esvelt i s'accentua el contrapposto. També apareixen els mosaics com a forma artística.

Pel que fa a l'autor més important d'aquest període, Praxíteles, representa una concepció postclàssica dels déus, allunyada de la vida quotidiana. Destaquen la representació de deesses nues i la introducció de la corba praxiteliana, una composició dinàmica de la figura humana en forma d'una S invertida. El seu material més utilitzat va ser el marbre, sovint policromat amb la col·laboració d'un pintor.

Anàlisi Formal

És una obra escultòrica exempta que representa Hermes, déu del comerç i la comunicació, amb el braç dret (avui perdut) que probablement sostenia algun objecte, i amb l'esquerre sosté Dionís infant. Aquesta representació evidencia una clara humanització dels déus.

Hi ha fragments desapareguts, com un barret o sandàlies, que Hermes solia portar. És l'única obra que es conserva de Praxíteles i s'ha mantingut gairebé intacta, tot i que algunes parts són restauracions posteriors.

S'hi pot observar el contrapposto: un maluc està més aixecat i l'altre més abaixat, fet que provoca que les espatlles també estiguin desalineades. Això confereix dinamisme a l'estàtua i humanitza l'obra. Els músculs estan treballats, però sense exageració. La figura d'Hermes és molt acabada, mentre que la de Dionís cau verticalment, creant un contrast visual.

El cànon és més esvelt, buscant l'harmonia i proporció entre les diferents parts del cos. El rostre és molt suau, sense rigidesa, accentuant la humanització del déu. Això resulta en una figura més esvelta i elegant. També s'observa l'abandonament de les formes geomètriques en el cabell.

Dionís és una figura secundària, però hi ha una relació de proporció acurada entre Hermes i ell. La figura del nen és escollida per Praxíteles amb una proporció equilibrada entre el cap i el cos. La visió fonamental és frontal, amb una composició bàsicament unificada. L'estil correspon al Segon Classicisme, on es troba una certa suavitat. Els principals autors d'aquest període són Praxíteles, Escopes i Lísip. El realisme guanya terreny, amb una major expressivitat dels sentiments, la representació de situacions quotidianes i la introducció de la figura femenina completament nua.

Interpretació i Significació

Dionís és el déu del vi, fill de Zeus i de Semele (princesa d'Atenes). L'esposa de Zeus era Hera. Hermes, fill de Zeus i Maia, era, per tant, germanastre de Dionís.

En aquesta obra, veiem com Hermes, tement que Hera prengués represàlies per les infidelitats de Zeus, porta Dionís a un altre regne i confia la seva criança a les nimfes. Aquesta fugida representa un moment de pausa en el viatge.

Funció de l'Obra

L'escultura estava destinada a ser exposada en un lloc públic. Va ser trobada al segle XIX i era una ofrena al Temple d'Hera a Olímpia, considerat un dels llocs més sagrats del moment. Es creu que servia per commemorar la pau entre Elis (associada a Dionís) i Arcàdia (associada a Hermes).

Comparació amb Estils Precedents i Posteriores

L'obra estava influïda pel cànon i el contrapposto de Policlet. Posteriorment, va influir en obres hel·lenístiques, amb la seva expressió de sentiments i representacions de la vida quotidiana, i en escultors hel·lenístics com Lísip i Escopes, així com en l'art del Renaixement.