Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi de l'Obra de Praxíteles
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,57 KB
Hermes amb Dionís Infant: Anàlisi de l'Obra
Contextualització
L'autor d'aquesta obra és Praxíteles. La cronologia és del 350 aC - 330 aC.
L'engrandiment d'Atenes provocà l'enveja d'Esparta, que declarà la guerra a la primera.
Aquesta guerra acabà amb l'hegemonia (domini) d'Atenes, tant política com artística, la qual cosa portà al ressorgiment de nous centres culturals.
El segle IV suposa una nova fase en l'art grec. Introdueix canvis com la monumentalitat arquitectònica, o l'aparició del nu femení en l'escultura.
Un representant és Praxíteles, escultor de l'elegància, que contribueix amb la corba praxiteliana.
Aquesta obra es troba al Museu Arqueològic d'Olímpia.
Anàlisi Formal
És una escultura exempta, o de volum rodó, és a dir, la podem veure des de totes les perspectives.
Està feta de marbre i presenta monocromia.
Utilitza la tècnica de la talla.
Presenta multiplicitat, perquè es pot veure de diferents punts de vista.
Hermes apareix dempeus mentre sosté el petit Dionís. Hi ha un suport transversal necessari per aguantar el pes de l'estàtua.
L'autor fa evident el contrapposto, però fa un joc que forma una "S" invertida, anomenada corba praxiteliana (una accentuació del contrapposto), que es reforça amb el treball delicat dels contorns de la figura.
També hi ha una caiguda natural dels plecs.
Praxíteles utilitza la tècnica dels draps molls, que ja aporta una sensació de realitat; els cabells estan tractats també de manera natural.
El ritme és en equilibri entre el repòs i el moviment.
Com a conclusió, és d'estil grec postclàssic.
Anàlisi Conceptual
Aquesta escultura és de temàtica mitològica, s'inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l'Olimp: Hermes, déu del comerç, i Dionís, déu del vi.
El moment que representa és quan Hermes se l'emporta perquè el cuidin les nimfes i no corri perill.
Probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d'Elis i Arcàdia, perquè són els patrons d'aquestes ciutats.
Temps: moment anecdòtic.
Va seguir els corrents de bellesa imposats durant l'època clàssica, marcada per Policlet.
Va donar origen al nou llenguatge d'estil hel·lenístic, que reflectia per primera vegada emocions i sentiments.
Influí en l'obra de Lisip, i en el Renaixement, època en la qual la corba praxiteliana va ser molt imitada com a model d'equilibri.