Hermes amb Dionís Infant: L'Obra Mestra de Praxíteles i el Segon Classicisme Grec

Introducció a Praxíteles i la seva Obra

L'escultura Hermes amb Dionís Infant és una obra cabdal de Praxíteles, un dels màxims exponents de l'art grec, que va viure a Atenes durant el segle V aC. Fill de Cefisòdot el Vell, també escultor, Praxíteles va treballar principalment entre el 370 i el 340 aC, període que coincideix amb la seva relació amb la cortesana Frine.

L'Escultor i el seu Estil

Praxíteles coneixia molt bé tots els materials i va tornar a posar de moda el marbre, un material molt utilitzat en l'època arcaica però en desús durant l'època clàssica. És conegut per ser el primer a esculpir dones nues, destacant la seva obra Afrodita de Cnidos. La seva obra evoluciona del classicisme cap a una mena de manierisme, caracteritzat per l'allargament de les formes i un augment del sensualisme. També és conegut per la corba praxiteliana, una variant elegant del contrapposto.

Característiques de l'Escultura

L'escultura Hermes amb Dionís Infant es data del Segon Classicisme (350-330 aC) i el seu tema és mitològic. Actualment es troba al Museu Arqueològic d'Olímpia i originalment estava al Temple d'Hera a Olímpia. És una escultura exempta.

Anàlisi Artística d'Hermes amb Dionís Infant

La figura d'Hermes apareix dempeus —li falta una part del braç dret—, recolzant-se amb el braç esquerre en una roca coberta amb una túnica, mentre sosté el seu germanastre Dionís. Entre el tronc i la figura d'Hermes hi ha un suport transversal, necessari per aguantar el pes de l'estàtua.

Composició i Cànon

S'hi aplica el cànon de Policlet (un cos = 8 caps), aconseguint així harmonia, simetria i ritme. Aquesta escultura presenta un equilibri perfecte.

La Corba Praxiteliana i el Contrapposto

L'element més important de l'estàtua és l'estudi minuciós que fa l'artista sobre la compensació de volums i el contrapposto: un dels malucs s'eleva i la cama contrària es flexiona, corbant tot el tors i fent que una de les espatlles estigui més alta que l'altra. Això suggereix una estructura suau i dinàmica en forma d'una gran "S" invertida, coneguda com la corba praxiteliana, que demostra un gran treball dels contorns de la figura.

Realisme i Detall

El moviment de la figura d'Hermes contrasta amb la verticalitat que construeixen el petit Dionís i la túnica, la qual, en comptes de mostrar una ondulació falsament ordenada, presenta una caiguda natural dels plecs. Per aconseguir aquest efecte, s'utilitza la tècnica dels draps molls, que aporta un gran realisme. Els cabells, el tors i el rostre s'allunyen de la duresa atlètica i formal del segle anterior, mostrant un gran naturalisme.

Context Mitològic i Històric

Hermes amb Dionís Infant s'inspira en la mitologia grega i mostra dos déus de l'Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví, i Dionís, el déu del vi.

La Llegenda de Dionís

Segons la tradició grega, Dionís era fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l'esposa gelosa de Zeus. En un moment en què el perill d'Hera era especialment amenaçador, Zeus va retornar el jove Dionís a l'edat de la infantesa i va demanar a Hermes que el portés al mont Nisa perquè en tinguessin cura les nimfes. Aquest és el moment que reprodueix l'obra de Praxíteles.

Descobriment i Interpretació

Sembla que originàriament aquesta imatge decorava l'antic Temple d'Hera a Olímpia. Quan es va trobar al segle XIX, l'escultura tenia les cames mutilades —posteriorment reconstruïdes— i li faltava el braç amb el qual suposadament Hermes ensenyava a Dionís un gotim de raïm. Els historiadors han convingut que probablement aquesta escultura va ser feta per commemorar la pau entre les polis d'Elis i Arcàdia, ja que Dionís i Hermes eren, respectivament, els patrons d'aquestes dues ciutats.

Llegat i Influències

Praxíteles segueix Policlet en els seus cànons i en els ideals de l'art grec. Deixa enrere el classicisme i evoluciona cap a l'hel·lenisme. Podem establir les influències següents:

• Afrodita de Cnidos (sortint del bany)
• Lísip
• Escopes

La corba praxiteliana va ser molt utilitzada posteriorment, especialment durant el Renaixement.