Heròdot, Fonts i Historiografia: Anàlisi i Extractes Clau

Heròdot: Fonts i Crítica Historiogràfica

El Repte de les Fonts d'Heròdot

El problema de les fonts i de la crítica d'aquestes per Heròdot és important per diverses raons:

• Se l'ha acusat de parcialitat en favor d'Atenes i en contra de Corint i Tebes.
• També d'inexactitud i credulitat.

Heròdot va adoptar diversos tipus de fonts:

• Escrites.
• Relats recollits per ell.
• Fets dels quals ha sigut testimoni.

Les quals va haver de recompilar en un ampli període temporal. Així, ens trobem al principi del naixement del gènere històric, en el qual trobem una càrrega excessiva de detalls mal documentats i d'argumentacions purament personalistes; no obstant això, això no ens pot portar a qüestionar la imparcialitat d'Heròdot.

La Tècnica Narrativa d'Heròdot

És molt propi de la seva tècnica presentar versions diferents d'un mateix personatge o succés, que es contradiuen o es complementen.

Antecedents de la Historiografia Grega

El relat en prosa que descriu ciutats i pobles, elaborat pels propis viatgers, va sorgir a Jònia, però Heròdot és el primer que sistematitza el procediment de l'observació per passar a redactar la primera obra historiogràfica (ἱστορέω: observar).

El Concepte d'Historéō i la Divinitat

Tot el que al gènere humà li esdevé és a causa de la voluntat de la divinitat, que s'encarrega de restablir l'ordre: la derrota de Darios n'és un exemple d'hýbris (excés) castigat amb la pena (até) dels déus.

Extractes Clau de les Històries d'Heròdot

La Mort de Leònides: Brutalitat de Xerxes (7.238)

(7.238.1) Havent dit Xerxes aquestes coses, va passar entre els cadàvers i, havent escoltat sobre Leònides que el rei era també el general dels Lacedemonis, va ordenar que li tallessin el cap i que el clavessin en una pica. (2) Per a mi resulta evident per moltes altres proves i, en especial, per aquesta concretament, que, d'entre tots els éssers humans, amb qui més es va irritar el rei Xerxes va ser amb Leònides quan encara vivia; doncs, d'el contrari, mai hauria ordenat ultrajar el seu cadàver d'aquesta manera, ja que els perses són, segons el que jo sé, les persones que més honoren els soldats bons en la guerra. Així, els qui havien rebut l'ordre de fer-ho van complir.

L'Arribada de la Flota Persa a Magnèsia (7.188)

(7.188.1) L'exèrcit naval, un cop havent partit i navegant, va continuar el seu rumb i va arribar a la costa de Magnèsia, que es troba entre la ciutat de Castanea i el cap Sepíade. Les primeres naus que van arribar van fondejar prop de la costa, i la resta a continuació d'aquestes, ja que, no sent la costa prou ampla, es van disposar a posar-se en fila de vuit naus cap a la mar.