La Hidrosfera: Cicle de l'Aigua, Dinàmica i Usos

Clasificado en Geología

Escrito el 8 de Junio de 2025 en catalán con un tamaño de 5,08 KB

La Hidrosfera: Cicle i Dinàmica de l'Aigua

Evapotranspiració: L'aigua dels oceans, continents i éssers vius s'evapora i ascendeix a l'atmosfera.
Precipitació: L'aire amb alt contingut d'aigua puja a l'atmosfera, on es condensa i cau en forma de precipitació.
Escolament: L'aigua retorna als oceans, rius, etc. (en terrenys tous, la capacitat de drenatge és major).

El balanç hídric es defineix com: Evapotranspiració + Escolament superficial + Infiltració (per exemple, aigua subterrània) = Precipitació.

Les aigües oceàniques, que representen el 97% de l'aigua del planeta, depenen principalment de la salinitat, la temperatura i la densitat.

La dinàmica oceànica es manifesta a través de diversos fenòmens:

Corrents Marins: Distribueixen la calor del sol. Es formen per la temperatura, l'aigua, el vent i la densitat.
- Superficials: Condicionats pel vent i la força de Coriolis, que provoca fluxos circulars al nord i al sud.
- Termohalins: Originats per diferències de densitat (que depèn de la temperatura i la salinitat). Avancen dels pols a l'equador.
Onades: Moviment ondulatori de partícules superficials d'aigua originat pel vent. Depèn de la velocitat i durada del vent, i de la grandària de la superfície d'aigua.
Marees: Deformació del nivell del mar deguda a l'atracció de la Lluna i el Sol. Es produeixen dues plenamars i dues baixamars diàries, i també la marea viva i la marea morta.

Les aigües continentals tenen un paper important en l'erosió del paisatge.

Aigua d'escolament superficial: Procedeix de la fusió del gel i de les precipitacions. Al tram alt dels rius hi ha més minerals. A la tardor i l'hivern hi ha més contingut de compostos orgànics, i a l'estiu, més contingut de sals.
Aigua del subsol: Procedeix de la infiltració d'aigua superficial. Com més s'escola, més contingut de minerals i menys contingut de matèria orgànica, convertint-se en aigua mineral.

Per comprendre el funcionament d'una conca, es pot consultar un limnòleg o hidròleg.

L'origen de les aigües superficials pot ser:

Llacs: Poden ser d'origen glacial, de cràter o de zones tectòniques. Amb el temps, poden acabar convertint-se en aiguamolls o obrint-se.
Glaceres: Són masses de gel permanents de zones polars o d'alta muntanya, com les glaceres de casquet (tipus Islàndia), glaceres de vall o glaceres de circ (branquisas).

L'aigua es filtra a través del sòl, depenent de la porositat, la permeabilitat i el pendent.

Aqüífer: Acumulació d'aigua subterrània.
- Aqüífer captiu: El nivell freàtic és inferior al nivell piezomètric.
- Aqüífer lliure: El nivell freàtic és igual al nivell piezomètric.
Porositat: Relació entre els espais buits de la roca i el volum total.
Permeabilitat: Capacitat d'una roca per deixar circular l'aigua. Un porus aïllat i petit indica poca permeabilitat; un porus connectat i gran, més permeabilitat.

Fonts o deus: Punt on el nivell freàtic talla amb la superfície terrestre.

Pou: Captació artificial d'aigua subterrània.

El balanç total del cicle de l'aigua és igual a zero.

Els usos de l'aigua es classifiquen en:

Ús Consumptiu: Redueix la qualitat i/o la quantitat de l'aigua (ús urbà, agrícola, industrial).
Ús No Consumptiu: No redueix significativament la qualitat o la quantitat de l'aigua (oci, obtenció d'energia).

Domèstic o Urbà: Aigua per beure, higiene personal, etc.
Industrial: Utilitzada com a fluid refrigerant, agent de neteja, transport de minerals, etc.
Agrícola: Representa la demanda més gran d'aigua. Tipus:
- Reg per inundació: Requereix molta aigua i es realitza a la superfície.
- Reg per goteig: Utilitza la quantitat d'aigua justa i de manera precisa.

Nota: Aproximadament el 20% de l'energia mundial prové del mar.

Etiquetas: