La Hispania Romana: Conquesta i Romanització

Primers Pobles Pobladors

Ibers

Procedents del nord d'Àfrica, vivien en tribus formant estats minúsculs. Es dedicaven a l'agricultura, al pasturatge i a la indústria dels metalls.

Tartessis

No es coneix el seu origen. Vivien al sud de la península on van sorgir ciutats com Tartessos. Al 500 a.C. van ser derrotats.

Celtes

Indoeuropeus, van arribar al nord de la península i es van establir al centre i al nord. Es dedicaven a l'agricultura i tenien una civilització important.

Pobles Colonitzadors

Van arribar a la península per interessos econòmics.

Fenicis

Grans comerciants i experts navegants d'Orient, van fundar la colònia de Gadir (Cadis) que els va servir de base per dominar la costa peninsular.

Grecs

Van arribar a les costes catalanes al segle VII a.C. i van fundar les primeres colònies: Rhode (Roses), Mainake (Màlaga) i Emporion (Empúries).

Cartaginesos

Procedents de Cartago, van dominar les colònies fenícies del Mediterrani occidental. Després de la Primera Guerra Púnica, Roma va signar amb ells el Tractat de l'Ebre, on el riu es va convertir en la frontera del domini cartaginès.

Declinació del Llatí

Present: amo, amas, amat, amamus, amatis, amant.
Pretèrit Imperfet: amabam, amabas, amabat, amabamus, amabatis, amabant.
Futur Imperfet: amabo, amabis, amabit, amabimus, amabitis, amabunt.
Pretèrit Perfet: amavi, amavisti, amavit, amavimus, amavitis, amaverunt.
Plusquamperfet: amaveram, amaveras, amaverat, amaveramus, amaveratis, amaverant.
Futur Perfet: amavero, amaveris, amaverit, amaverimus, amaveritis, amaverint.

Passiva: -or/-r, -ris/-re, -tur, -mur, -mini, -ntur

2 Segles de Lluites: La Conquesta Romana

La conquesta romana a la península Ibèrica va durar dos segles, des del desembarcament de l'exèrcit romà a Empúries l'any 218 a.C. fins a la derrota dels càntabres l'any 19 a.C. Els romans van anar a la Península per prendre homes i recursos militars que necessitava Anníbal i es van enfrontar a uns cartaginesos que no tenien exèrcits poderosos i van ser derrotats. L'any 206 a.C. les regions meridionals i de llevant estaven sotmeses als romans i Hispània era província romana. Sotmesos els cartaginesos, els romans van haver d'afrontar l'aixecament dels hispans del centre i oest que van ser vençuts al 154 a.C. Al cap de pocs anys, els lusitans es van rebel·lar sota el comandament de Viriat, que va ser assassinat mentre dormia per donar maldecaps als romans. Les restes del seu exèrcit es van refugiar a Numància, que estava en guerra amb els romans. Després d'uns anys de lluita, Publi Corneli va assetjar la ciutat i els numantins es van suïcidar. Ja no hi havia resistència contra els romans. August va voler sotmetre els càntabres i els asturs per unificar la Península, però al 19 a.C. van ser derrotats i la península va quedar pacificada.

La Pau d'August

Després de molts anys de guerres, va arribar una època de pau que va tenir un efecte positiu. Per crear vincles d'unió entre els pobles i cultures, August va fomentar la religió tradicional i va estendre per tots els territoris altres cultes. Es van crear noves ciutats i es van millorar les vies de comunicació. Moltes vegades la construcció de ciutats es feia per premiar els veterans de guerra romans amb una casa i terres per conrear quan es retiraven. Altres ciutats van rebre el nom d'emperadors. El llatí es va anar imposant a les llengües autòctones ja que es necessitava el coneixement del llatí per a les relacions amb l'administració, processos judicials, per al comerç...

Xarxa de Comunicacions

La xarxa viària va facilitar la comunicació entre les diverses regions, sobretot a l'interior, i es va desenvolupar el comerç i, per tant, la romanització. Els romans volien tenir una bona xarxa de comunicacions, sobretot per arribar ràpidament amb els exèrcits als llocs amb conflictes. Les calçades més famoses van ser: la Via Argentea i la Via Augusta.

L'Organització Política i Administrativa

Dividien els territoris en províncies i aquestes en ciutats. Al 206 a.C. la península ja era província romana i es va dividir en Hispània Citerior (nord i est) i Hispània Ulterior (sud i sud-oest). Més tard, la península es va dividir en tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconense. Al capdavant de la província hi havia un governador, que tenia el poder judicial, militar i fiscal. Al capdavant de les ciutats hi havia dos magistrats que representaven al governador. A les seves ordres hi havia altres magistrats.

L'Aportació Hispana a l'Imperi

Els hispans van proporcionar a l'Imperi tres grans emperadors (Trajà, Adrià i Teodosi el Gran), polítics i escriptors (Lucà, Quintilià, Marcial, Prudenci...).