Histerosalpingografia i SEGD/TEDG: Guia Completa de Proves Radiogràfiques

Histerosalpingografia: Estudi de l'Úter i les Trompes

La histerosalpingografia (HSG) és una radiografia de l'úter (histero) i les trompes (salpingo) mitjançant opacificació amb contrast (iodat hidrosoluble).

Permet avaluar la permeabilitat de les trompes. Si són permeables, l'òvul podrà desplaçar-se i baixar. Si hi ha un obstacle, no.

Parts de l'Aparell Reproductor Femení

• Mont de Venus
• Clítoris (font de plaer)
• Llavis majors i menors
• Meat uretral
• Orifici vaginal
• Anus

• Trompes de Fal·lopi
• Ovaris
• Coll de l'úter (cèrvix)
• Vagina
• Úter

Capes de l'Úter

L'úter consta de tres capes principals: Perimetri (externa), Miometri (mitjana) i Endometri (interna). L'endometri és molt important perquè cada cicle menstrual creix en grandària, com si cada mes es preparés per a un embaràs. Quan no hi ha embaràs, la capa que ha crescut es desprèn en forma de menstruació.

Cicles Menstruals

Es produeixen dos cicles simultanis (generalment de 1 a 28 dies), amb un marge de variació de 5 dies abans o després:

1. Cicle Ovàric

Relacionat amb la maduració de l'òvul. A la meitat del cicle es produeix l'ovulació (l'òvul surt de l'ovari cap a les trompes).

2. Cicle Endometrial

Canvis que experimenta l'endometri quan es prepara per a un futur embaràs. L'ovulació no sempre es produeix el dia 14; depèn de cada persona i del seu cicle.

Vocabulari Relacionat amb la Ginecologia

• Gàmetes: Cèl·lules sexuals (espermatozoides i òvuls).
• Gònades: Òrgans que fabriquen gàmetes (testicles i ovaris).
• Menarquia: Edat de la primera menstruació.
• Disparèunia: Dolor durant les relacions sexuals.
• Amenorrea: Absència de menstruació.
• Metrorràgia: Sagnats que té la dona entre regles, no relacionats amb la menstruació.
• Climateri: Període de transició abans de la menopausa (pre-menopausa).
• Menopausa: Quan la dona ja porta un any sense menstruació.
• DUR (Data Última Regla): Sempre coincideix amb el primer dia de l'última regla.

Indicacions de la Histerosalpingografia

• Infertilitat: Incapacitat per aconseguir un embaràs.
• Esterilitat: Capacitat per concebre, però amb avorts recurrents (després de 4-5 mesos d'embaràs).
• Prequirúrgics (p. ex., miomectomia).
• Postquirúrgics (p. ex., lligadura de trompes).

Contraindicacions de la Histerosalpingografia

• Embaràs: Risc de malformacions fetals per exposició a la radiació.
• Infeccions pèlviques actives: No realitzar la prova, ja que és una tècnica invasiva.
• Metrorràgies.
• Al·lèrgies al medi de contrast.

Prova de Cotte i Alteracions Detectables

• Positiu (+): La trompa és permeable (el contrast passa al peritoneu).
• Negatiu (-): La trompa és impermeable (el contrast no passa al peritoneu).

Per l'orifici vaginal s'introdueix una cànula que es fixa al coll de l'úter. A través d'ella s'administra el medi de contrast, que puja fins a les trompes.

• Alteracions tubàriques (de les trompes).
• Alteracions estructurals uterines.
• Formacions uterines anormals.

Material Necessari per a la Histerosalpingografia

• Anestèsic local (sovint no es requereix).
• Antisèptic (p. ex., Betadine).
• Cànula HSG.
• Espècul vaginal.
• Guants estèrils.
• Gases.
• Histeròmetre (mesurador de l'úter).
• Lubricant.
• Medi de contrast iodat hidrosoluble.
• Pinça de Pozzi (per subjectar i estirar el coll de l'úter).
• Talles estèrils.
• Dues xeringues (una per al medi de contrast i una per inflar el globus de la cànula).

Protocol Abans de la Prova (Histerosalpingografia)

• Analgèsia / profilaxi antibiòtica: Per evitar el dolor i prevenir infeccions.
• Enema/laxant: Recomanable.
• Realització: Entre 7 i 12 dies després de la menstruació (comptant des del primer dia de l'última regla).
• Abstinència sexual: Des de l'últim sagnat, per evitar un possible avortament si hi hagués un embaràs incipient.

Protocol el Dia de la Prova (Histerosalpingografia)

• Bufeta buida.
• Posició ginecològica / Litotomia.
• Higiene perineal.
• Radiografia pèlvica amb el raig central (RC): 5 cm per sobre de la símfisi del pubis.
• Introducció de l'espècul vaginal (pel radiòleg o ginecòleg).
• Inserció de la cànula HSG o sonda Foley.
• Administrar el medi de contrast lentament (per no provocar distensió ni danyar la mucosa) fins que dreni al peritoneu (valorar la prova de Cotte).
• Realitzar quatre radiografies (AP) observant els efectes de repleció i la silueta uterina. De vegades, cal fer projeccions obliqües dreta/esquerra per permetre l'elongació (estirament) de les trompes i el desplaçament d'estructures superposades.

Complicacions i Hallazgos Comuns

• Sagnat vaginal: Metrorràgia (no relacionada amb la menstruació).
• Infecció: Degut a que és una prova invasiva.
• Febre: Pròpia de la infecció.
• Còlics: Efecte del medi de contrast.
• Perforació de trompes: Si s'administra el medi de contrast massa ràpidament.

Es poden trobar les següents alteracions:

• Pòlips endometrials: Petites tumoracions benignes que s'han d'extirpar, ja que poden derivar en càncer si creixen significativament. Es desenvolupen al coll de l'úter o a l'endometri.
• Mioma: Tumor benigne desenvolupat a l'úter. Poden desencadenar càncer (rarament) o causar metrorràgies, ja que fan pressió i trenquen els vasos sanguinis.
• Hidrosàlpinx: Acumulació de líquid a la trompa, sovint causada per una salpingitis (infecció a la trompa). Normalment és purulent, és a dir, conté pus.
• Oclusió de les trompes: Pot ser deguda a la formació d'una tumoració (obstacle) que impedeix la permeabilitat de les trompes.
• Salpingitis: Infecció de les trompes que pot causar un hidrosàlpinx.
• Úter bicorne: Malformació congènita (de naixement) en la qual l'úter té dues banyes. Conseqüència: pot dificultar l'embaràs, ja que el zigot pot no trobar un lloc adequat per desenvolupar-se.

Trànsit Esofagogastroduodenal (TEDG) i Sèrie Esofagogastroduodenal (SEGD)

Aparell Digestiu: Funció i Procés

Funció: Absorbir els nutrients dels aliments.

• Boca: Comença la digestió mecànica i química. S'origina el bol alimentari (barreja d'aliment i saliva).
• Esòfag: Es realitzen moviments peristàltics (contraccions i relaxacions de la paret muscular per facilitar el pas de l'aliment fins a l'estómac).
• Estómac: Es produeix la digestió química i el bol alimentari es transforma en quim (bol alimentari + sucs gàstrics). El quim passa al duodè de l'intestí prim (a l'ampolla de Vater), on es barreja amb el suc pancreàtic i la bilis, formant-se el quil. Allà s'absorbeixen els nutrients, que viatgen per la sang, i el que queda és el material fecal (productes de rebuig).

Sialorrea i Sialografia

Sialografia

Estudi de les glàndules salivals amb un medi de contrast per verificar la seva permeabilitat.

Si les glàndules tenen sialòlits (càlculs), la saliva no es drenarà correctament.

Es distingeixen dos grups de glàndules salivals amb els seus respectius conductes de secreció:

• 1. Glàndules Majors
  • Paròtida (conducte de Stenon).
  • Sublingual (conducte de Rivinus o Bartholin).
  • Submandibular/submaxil·lar (conducte de Wharton).
• 2. Glàndules Menors (menys voluminoses).

Morfologia Gàstrica de l'Estómac

• Fundus (part superior de l'estómac).
• Càrdies (esfínter que separa l'esòfag de l'estómac).
• Cos gàstric.
• Curvatura major.
• Curvatura menor.
• Antre pilòric.
• Conducte pilòric.
• Orifici pilòric.

L'estómac, en produir molts àcids, pot erosionar la mucosa que el recobreix.

Vocabulari Relacionat amb l'Aparell Digestiu

• Bol alimentari: Barreja d'aliment i saliva, produïda a la boca.
• Quim: Bol alimentari + sucs gàstrics.
• Quil: Quim + sucs biliars + sucs pancreàtics + sucs intestinals.
• Femta: Material de rebuig.
• Sialorrea: Secreció salival excessiva.
• Disfàgia: Dolor o dificultat en empassar aliments.
• Peristaltisme: Moviments de contracció i relaxació dels òrgans digestius per fer avançar l'aliment.
• Ascites: Acumulació de líquid a la cavitat abdominal.
• Pirosi: Sensació de cremor a les vies altes per regurgitació esofàgica.
• Regurgitació/Reflux: L'aliment puja cap amunt.
• Icterícia: Coloració groguenca de la pell i mucoses per un augment de bilirubina.
• Esteatorrea: Femta amb greix.
• Acalàsia: L'aliment no descendeix per incompetència muscular de l'esòfag.
• Atrèsia: Alteració de l'obertura de la unió entre l'esòfag i l'estómac (càrdies).
• Alimentació: Acte voluntari. Nutrició: Acte involuntari (assimilació de nutrients). Digestió: Tot el procés de metabolització d'un aliment (de grans elements a unitats assimilables).

Sèrie Esofagogastroduodenal (SEGD) / Trànsit Esofagogastroduodenal (TEDG)

La SEGD/TEDG és un estudi radiològic del tracte digestiu superior (esòfag, estómac i duodè) per avaluar la motilitat i la morfologia de les diferents parts anatòmiques.

Prova: Es pot realitzar un esofagograma (només s'observa l'esòfag), o la prova completa que inclou les tres estructures.

Medi de Contrast (MC): Bari (administració oral). De vegades, no es pot utilitzar bari, per exemple, en cas de fístules postquirúrgiques (falsos túnels després d'una intervenció); en aquests casos, s'utilitza iode.

Són proves dinàmiques que utilitzen un seguiment sota escopia (telemando).

Indicacions de la SEGD/TEDG

• Hèrnia de hiat: El forat del diafragma es fa gran i una part de l'estómac puja cap amunt. El pacient pot presentar pirosi i regurgitació. Si ja ha passat, pot tornar a passar.
• Reflux gastroesofàgic (RGE).
• Neoplàsies (tumors).
• Varices esofàgiques: Venes dilatades a l'esòfag. A causa de l'augment de pressió (vascularització), les varius poden trencar-se i provocar hemorràgia. Sovint es requereix la col·locació d'una sonda de Sengstaken-Blakemore.
• Diverticles: Petits sacs que es formen, principalment a l'intestí, i poden contenir matèria fecal.
• Disfàgia: Dificultat en empassar.
• Cirurgia bariàtrica: Per a pacients amb obesitat que se sotmeten a una reducció d'estómac per perdre pes.

Contraindicacions de la SEGD/TEDG

• Pacients amb fístules a nivell del sistema digestiu (en aquest cas, s'utilitza medi de contrast iodat en lloc de bari).
• Embaràs.
• Al·lèrgies al bari o al iode.

Preparació per a la SEGD/TEDG

• Dejuni: 6-8 hores abans de la prova per a adults, i 4 hores per a nens.
• Evitar fumar i mastegar xiclet: Per no empassar aire.
• Retirar objectes metàl·lics.

Distribució de l'Aire i el Sulfat de Bari

• Decúbit supí: L'aire es desplaça cap avall.
• Decúbit pron: L'aire es desplaça cap amunt.
• Bipedestació: L'aire es desplaça cap amunt.

Material Necessari per a la SEGD/TEDG

• Contrast de bari (p. ex., Barigraf).
• Contrast de iode si es precisa (S/P) (p. ex., Gastrografin, Ultravist).
• Got amb aigua.
• Canya de plàstic per beure el contrast.
• Gases no estèrils (per netejar el pacient).

Procediment de la SEGD/TEDG

• Cridar el pacient i donar les pautes habituals.
• Explicar al pacient el tipus de prova (ús de contrast, posicions).
• Preparar el medi de contrast i la quantitat necessària.
• Col·locar el pacient segons el protocol d'inici de la prova (gairebé sempre en decúbit supí/dorsal o bipedestació).
• Indicar al pacient que comenci a beure i realitzar les radiografies seriades en decúbit supí (DS), oblic anterior dret (OAD) (per a la projecció de Schatzky) i oblic posterior esquerre (OPE) (per a la projecció de Hampton).
• Aproximadament a la meitat de la prova, demanar al pacient que s'assegui i oferir-li un got d'aigua per ajudar que el contrast flueixi més ràpidament i permetre l'estudi de l'estómac i el duodè.
• Un cop finalitzada la prova, proporcionar gases per a la neteja si és necessari.