Història d'Al-Andalus: Califat, Taifes, Almoràvits, Almohades i Granada

Evolució Històrica d'Al-Andalus: Del Califat a Granada

La història d'Al-Andalus va estar marcada per l'ascens i la caiguda de diversos poders. Inicialment, Almansor, exercint el càrrec d’hagib (una espècie de primer ministre), va basar el seu poder en l’exèrcit i va organitzar campanyes contra els cristians del nord peninsular. La seva mort l'any 1002 va obrir una llarga etapa de guerra civil que va culminar amb la desaparició del Califat de Còrdova el 1031.

Primers Regnes de Taifes (1031-1086)

La desaparició del Califat de Còrdova va donar lloc a la formació d’una sèrie de petits regnes, denominats *taifes*, dirigits per oligarquies militars. Les freqüents disputes entre aquests regnes van fer que, en molts casos, recorreguessin al suport dels reis cristians del nord, els quals van començar a imposar tributs periòdics (*pàries*). La caiguda de Toledo l’any 1085 en mans del rei de Castella Alfons VI va suposar una commoció terrible en tot l’islam hispànic.

Període Almoràvit (1086-1145)

El 1086 van aparèixer en terres hispàniques els almoràvits, una agrupació de tribus berbers dedicades a la ramaderia, que van acudir a la crida angoixosa del regne taifa de Badajoz, que estava sent assetjat pels castellans. Els almoràvits van eliminar les taifes després de derrotar Alfons VI, van unificar el poder polític a Al-Andalus i van aconseguir contenir l’avanç dels cristians cap al sud.

Segons Regnes de Taifes (1145-1172)

L’imperi almoràvit va crear un seriós malestar entre mossàrabs, jueus i altres comunitats. A mitjan segle XII, el seu poder va decaure i novament es va fragmentar l’islam hispànic amb l’aparició dels *segons regnes de taifes*, estats dèbils i efímers amb una certa autonomia entre 1145 i 1172.

Període Almohade (1172-1232)

Es van anar introduint a la Península els almohades (berbers amb un imperi al Magrib). Aquests no sols van unificar Al-Andalus una altra vegada, sinó que van fer front als cristians i en van sortir bastant victoriosos. Però no van aconseguir consolidar la possessió de terres noves per falta de repobladors. La indiscutible derrota soferta davant els cristians a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) va enfonsar l’imperi almohade i va donar lloc a l’establiment de nous regnes de taifes.

Regne Nassarita de Granada (1232-1492)

L’única taifa que va aconseguir sobreviure va ser la de Granada, que comprenia més o menys les actuals províncies de Granada, Almeria i Màlaga. Aquest regne va subsistir, entre altres factors, per la crisi que va afectar la Corona de Castella en el segle XIV, a la qual corresponia conquerir aquell territori, i perquè el van socórrer de vegades els benimerins nord-africans.