Història d'Al-Andalus: De la Conquesta al Regne de Granada
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,78 KB
La conquesta musulmana i la caiguda dels visigots
L'etapa de l'Emirat Independent
El Califat de Còrdova i les Taifes
- Taifa: Regnes petits.
- Emirat: Província dependent del califat omeia.
- Emir: Poder polític i militar.
- Califat: Poder religiós, militar i polític.
El Regne Nassarita de Granada
- L'Alhambra: Palau de Granada.
- Roderic: Rei dels visigots.
- Regnes de taifes: Petits regnes.
- Boabdil: Va ser l'últim sultà del regne nassarita de Granada, conegut com a Muhammed XII.
Cronologia clau d'Al-Andalus
622: Mahoma va fugir de la Meca a Medina (l'Hègira). Aquest any comença el calendari musulmà.
711: Un exèrcit musulmà arriba a la península Ibèrica i derrota el feble exèrcit visigot a la batalla de Guadalete.
Emirat dependent.
750: Abd-ar-Rahman I declara Al-Andalus com un emirat independent, després de ser l’únic de la família Omeia en sobreviure a la matança que van organitzar els abbàssides.
902: Els musulmans ocupen Eivissa i l'illa passa a formar part d’Al-Andalus amb el nom de Madina Yabisa.
929: Desapareix l’emirat independent i es converteix en un califat, el Califat de Còrdova (Abd-ar-Rahman III).
1492: L’última conquesta de la part d‘Al-Andalus (Granada).
Representació de la rendició de Granada
En la rendició de Granada hi apareixen: Boabdil (que té una clau a la mà), la reina Isabel de Castella (Isabel la Catòlica) i Ferran d'Aragó (Ferran el Catòlic).
Pertany a l'etapa del regne nassarita de Granada. Al-Andalus va durar vuit segles.
Etimologia i termes comuns
Borja: Torre. Cid: Senyor. Alcalde: Guia. Albarrasí: Els fills de Razín.
L'estructura de la societat
Musulmans
- Àrabs i sirians: Polítics i grans senyors.
- Berbers: Petits senyors i humils.
- Muladins: D'origen cristià.
Altres grups i religions
- Jueus.
- Muladins: D'origen cristià.
- Esclaus.