Història d'Al-Àndalus: Conquesta, Emirat, Califat i Taifes

La Repoblació Cristiana

A mesura que els regnes cristians s'expandien i conquerien terres, es plantejava com repoblar-les:

• Nobles i abadies van ocupar de manera espontània les terres (presura o aprissió).
• Més tard, els reis van organitzar el procés. Els reis van concedir privilegis, anomenats furs o cartes de poblament.

La Conquesta Musulmana (711)

El 711, un exèrcit musulmà d'àrabs i berbers va derrotar, en la batalla de Guadalete, l'exèrcit visigot del rei Roderic. El Regne visigot, debilitat per conflictes interns, no va oferir resistència. Els conqueridors oferien avantatges als hispans. En tres anys, els musulmans havien ocupat la península Ibèrica, que va esdevenir una província del califat de Damasc.

L'Emirat Dependent

El territori peninsular dominat pels musulmans es va anomenar al-Àndalus. La dominació musulmana es va estendre al llarg de vuit segles, del 711 fins al 1492. Els moriscos van continuar vivint en els territoris ocupats pels cristians fins al 1609. La capital es va fixar a Còrdova. Es coneix com a emirat dependent, ja que els emirs governadors de Còrdova obeïen ordres dels califes de Damasc. La dinastia musulmana dominant era la dels Omeia.

L'Emirat Independent

Abd-ar-Rahman I va escapar de la matança de la seva família i es va refugiar a la península Ibèrica, on es va proclamar emir. Al-Àndalus es va convertir així en el primer emirat independent de la península Ibèrica.

El Califat de Còrdova

Abd-ar-Rahman III es va proclamar califa el 929. Va ser el període de major esplendor polític i cultural. Es recaptaven impostos que permetien mantenir l'exèrcit i l'administració. Al-Hakam II va aconseguir l'apogeu cultural.

El Final del Califat

Les tensions van provocar freqüents lluites civils. Els nuclis cristians van aprofitar per a consolidar-se i estendre's cap a la Meseta. A la fi del segle X va destacar l'ascens d'un cabdill militar anomenat Al-Mansur. A la seva mort, el califat va entrar en una etapa de guerres civils que van portar a la seva dissolució el 1031.

Regnes de Taifes i Imperis Nord-africans

Els segles XI i XII van ser períodes de disgregació anomenats Taifes. Les guerres civils van fragmentar al-Àndalus en regnes de taifes. Aquests regnes eren dèbils. Els reis de taifes van demanar ajuda als almoràvits, una tribu guerrera del Marroc. Al segle XII, l'imperi almoràvit va tornar a dividir-se en nous regnes de taifes. Els almohades, un altre poble nord-africà, van fundar un nou imperi; la seva capital peninsular va ser Sevilla. Van ser incapaços de resistir l'avanç cristià que arribava a la vall del Guadalquivir.

L'Art Califal i la Mesquita de Còrdova

L'art califal va recollir elements de la tradició arquitectònica hispana, com l'arc de ferradura, que ja havien utilitzat els visigots. La Mesquita de Còrdova presenta:

• Sala d'oració: dinou naus longitudinals sostingudes per centenars de columnes.
• Maqsura: recinte reservat per al califa.
• Mihrab: nínxol on es guardava l'Alcorà.