Història d'Al-Andalús: Etapes Clau de l'Emirat al Califat

Etapes Polítiques d'Al-Andalús

A continuació, es detallen les principals etapes polítiques que van configurar la història d'Al-Andalús:

1. Emirat Dependent de Damasc (714-756)

Al-Andalús es va convertir en una nova província del món islàmic. Al capdavant d'aquest territori es va situar un emir o governador, que actuava com a delegat del califa musulmà (de la dinastia omeia), amb seu a Damasc.

Durant aquest període, els musulmans peninsulars van realitzar les següents incursions:

• Pel nord de la península: A la serralada Cantàbrica van ser derrotats a Covadonga (722) per un grup de muntanyencs dirigits pel noble visigot Pelai.
• En territori franc (actual França): Van ocupar algunes ciutats com Narbona i finalment van ser derrotats a la batalla de Poitiers (732) per les tropes de Carles Martell, cap militar franc.

Durant aquest període, es van produir disputes internes entre els berbers i els grups àrabs. Els àrabs ocupaven les terres de les valls, més fèrtils, i els berbers les de la Meseta, més pobres.

2. L'Emirat Independent (756-929)

Abd al-Rahman I va fundar l'Emirat de Còrdova, independitzant-se política i administrativament del Califat de Damasc, tot mantenint una unitat religiosa i cultural.

Per consolidar el nou Estat andalusí i afermar el seu poder, es va formar un sòlid nucli de fidels que van ocupar els càrrecs públics, es va corregir l'organització administrativa i es va reorganitzar la recaptació d'impostos.

L'augment de la recaptació va permetre, al seu torn, la creació d'un exèrcit mercenari i permanent, compost per tropes de totes les ètnies i un nucli d'esclaus estrangers. Aquest exèrcit va realitzar aceifes o expedicions militars de càstig contra els regnes cristians del nord.

Però aquest enfortiment de l'Estat islàmic es va trobar amb dues limitacions:

• Militar: L'organització centralitzada va generar el recel dels governadors militars dels territoris fronterers (Tugur). Les revoltes de Saragossa, Toledo i Mèrida en temps de Hakam I (796-822) en són la millor expressió.
• Social: Van sorgir problemes socials amb la població muladí i mossàrab, a causa de l'augment de la pressió fiscal i l'empitjorament de les relacions entre cristians i musulmans (accentuació del procés d'islamització).

La inestabilitat política, la creixent debilitat del poder central i l'avanç cristià van fer necessari un canvi de rumb en la història d'Al-Andalús, que arribaria amb el Califat.

3. El Califat de Còrdova (929-1031)

Va sorgir quan Abd al-Rahman III es va proclamar califa, reunint en la seva persona els poders unitari, militar i religiós, la qual cosa va significar la independència total de Bagdad.

El Califat de Còrdova va ser l'etapa més brillant de tota la història d'Al-Andalús.

Abd al-Rahman III va tenir grans èxits, com ara frenar l'avanç dels cristians del nord amb la victòria de la batalla de Valdejunquera, i pacificar Al-Andalús, eliminant les lluites internes en territori andalusí. També va conquerir les ciutats nord-africanes de Melilla, Ceuta i Tànger.

Va mantenir una política d'aliances amb tribus nord-africanes per tal d'aturar l'expansió dels fatimites i va mantenir relacions amistoses amb l'emperador bizantí i l'emperador germànic.