Història Antiga d'Hispània: Ibers, Colonitzadors i Conquesta Romana

Els Primers Pobladors de la Península Ibèrica

• Ibers: (XVI aC) Procedents del nord d'Àfrica. Vivien en tribus, formant estats minúsculs. Es dedicaven a l'agricultura, el pasturatge i la metal·lúrgia. La seva cultura variava: els de la costa, amb contacte amb fenicis i grecs, van desenvolupar una gran civilització, mentre que a la resta els va costar més. Adoraven estrelles i esperits.
• Tartessis: Origen desconegut. Estaven al sud de la península. Al 500 aC, els cartaginesos van destruir la seva ciutat. Es dedicaven a la ramaderia, l'agricultura i el comerç marítim. Tenien una cultura molt florent i un llenguatge indescifrable. Adoraven la lluna, el sol i altres elements.
• Celtes: Indoeuropeus. Al IX aC, s'instal·len al nord i centre. Dedicats a l'agricultura i hàbils en la metal·lúrgia i les decoracions. Politeistes, adoraven el sol, els llamps i altres elements. De la fusió amb els ibers van sorgir els celtibers.

Pobles Colonitzadors a la Península Ibèrica

Aquests pobles van arribar per interessos econòmics i no van perdre la relació amb la metròpoli.

• Fenicis: Grans comerciants i navegants, interessats en el coure, el plom i la plata, que la península tenia en abundància. Van crear Gadir, Malaca i Onuba.
• Grecs: (VII aC) Grans comerciants. Funden Rhode, Mainake i Empòrion, aquesta última la que més dades ha deixat.
• Cartaginesos: Van estendre el seu domini a les colònies fenícies. Després de la Primera Guerra Púnica, van signar amb Roma el Tractat de l'Ebre, que marcava la frontera entre ells, deixant la part nord romana.

La Conquesta Romana de la Península Ibèrica

La conquesta va durar dos segles (218 aC - 19 aC). Els romans van anar a la península per aïllar Anníbal d'homes i recursos. Els cartaginesos tenien l'exèrcit a Itàlia i no eren gaire forts. Al 206 aC, les regions meridionals i el Llevant ja eren províncies romanes.

Els tributs imposats als que es van negar a la conquesta els van fer enfadar, i pobles d'Osca i Ilerda es van unir sota les ordres d'Indíbil i Mandoni, caps ilergets, però van acabar destruïts.

Un cop sotmesos els cartaginesos, els hispans del centre i oest es van revolucionar, però van ser vençuts al 154 aC.

Al cap de pocs anys, es van rebel·lar els lusitans, però també van ser vençuts.

Les restes de l'exèrcit van fugir a Numància, que lluitava contra Roma. Després d'anys de setge, els numantins es van suïcidar.

La lluita entre Mari i Sul·la va fer que Sertori, partidari de Mari, dominés gairebé tota la península amb indígenes i alguns romans, fins que va ser assassinat.

August va voler unificar la península sotmetent els càntabres i asturs. Després d'aconseguir-ho, es van revolucionar i Agripa els va destruir.

La Pax Augusta i la Romanització d'Hispània

Aquest va ser un període de pau que va influir significativament a Hispània.

• Religió: August va fomentar la religió tradicional i la va estendre. També va promoure el culte a la seva persona, associat a la deessa Roma.
• Creació de Ciutats: Es va produir la creació i dinamització de ciutats i colònies. La majoria de ciutats es van fundar com a premi a veterans de guerra. Són fundades per August: Bàrcino, Caesaraugusta... Per mitjà de les ciutats, van aconseguir dominar un territori tan extens, ja que hi establien institucions.
• Llengua: El llatí es va fer indispensable per al comerç, accedir a la política, etc., i va guanyar importància.

Organització Política i Administrativa Romana

L'organització es basava en la divisió del territori en províncies i les províncies en ciutats.

• Política: Al 206 aC, es divideix en Hispània Citerior (NE) i Ulterior (SO). Amb August, es divideix en la Bètica, Lusitània i Tarraconense. Amb Caracal·la, Gallaecia se separa de la Tarraconense. Amb Dioclecià, s'uneixen la Tarraconense i es crea la Cartaginense.
• Administració: Al capdavant de la província, hi havia un governador que tenia el poder judicial, militar i fiscal. Podia ser un ex-cònsol o ex-pretor. A les ciutats hi havia duumvirs que representaven el governador i tenien a les seves ordres magistrats (qüestors cobraven tributs i edils policia ciutadana). La cúria la formaven els decurions.

Emperadors Romans d'Origen Hispà

Trajà: Nascut a Itàlica, va fer que Roma s'estengués al màxim.

Hadrià: D'origen hispà, va ser un gran mecenes de l'art i reformador de l'administració de justícia.

Teodosi I el Gran: Nascut a Cauca, va ser l'últim emperador que va governar tot l'Imperi Romà unit.

Altres poetes importants d'Hispània van ser Lucà, Quintilià, Marcial i Prudenci.