Història i Arquitectura de l'Ara Pacis Augustae

Fitxa tècnica de l'Ara Pacis Augustae

• Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August
• Autor: desconegut
• Cronologia: 13-9 a.C.
• Tipologia: altar
• Material: marbre de Carrara
• Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m
• Estil: Imperial romà
• Tema: commemoratiu
• Localització: Museo dell'Ara Pacis (Roma)

Context històric

L’emperador August va deixar un escrit, a manera de testament espiritual, perquè fos gravat en bronze a la seva tomba. Segons aquest text, conegut amb el títol de Res Gestae Divi Augusti, l’any 13 a.C. el Senat de Roma va decidir erigir un monument al Camp de Mart per commemorar la Pax Romana, aconseguida amb les campanyes victorioses a Hispània i a la Gàl·lia. L’altar fou consagrat l’any 9 a.C.

Temàtica i simbolisme

Els relleus de l’Ara Pacis exalcen la figura d’August, el primer emperador de Roma. L’atribució d’aquest títol venia a ser una afirmació de la noblesa del llinatge de l’emperador, a qui les lloances dels poetes vinculaven amb Enees, fill de Venus i heroi de Troia.

Descripció formal del monument

L’Ara Pacis és un monument de planta rectangular, sense sostre, que envolta i protegeix un altar central. El monument té dues entrades; la principal, que s’aixeca sobre un podi amb escales, està orientada a l’est i era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; per l’altra porta, orientada a l’est, eren introduïts al recinte sagrat els animals que havien de ser sacrificats.

La cara exterior de l’estructura que envolta l’altar està totalment coberta de relleus escultòrics. La cara interior de l’estructura que encercla l’altar presenta, a la franja superior, una decoració amb bucranis, és a dir, cranis de bou en perspectiva frontal, de les banyes dels quals pengen garlandes de flors i fruites.

Models i influències artístiques

L’Ara Pacis segueix l’estructura dels antics templa minora, espais sagrats voltats d’una palissada de fusta amb una sola entrada. També es relaciona amb altres tipus de monuments, com ara arcs de triomf o columnes commemoratives. Així, frisos com el de la processó de la família imperial de l’Ara Pacis remeten als relleus de la columna Trajana o l’arc de Constantí. En tots ells els personatges no estan idealitzats, sinó que esdevenen una veritable galeria de retrats.