Història i arquitectura de Tàrraco

Circ de Tarraco

Construït durant el regnat de Domicià (segle I dC).

L'edifici, encabit entre la muralla sud-est i la nord-oest, separava i alhora comunicava a través d'escales i de les voltes laterals, l'àrea residencial de la ciutat amb el fòrum provincial.

Aquest estret encaix va provocar que fos de menor longitud que altres circs romans.

Tècnica de construcció

Argamassa encofrada (opus caementicium) per a les cimentacions i les voltes, que sostenien les grades i permetien l'accés i la circulació.

Grans carreus (opus quadratum) per al podium i la façana.

Les parets de suport es recobrien amb petits carreus o pedres irregulars.

Amfiteatre

Conserva solament les cinc grades inferiors, amb dos breus trams d'escala, a més de l'orchestra i algunes restes de proscaenium (escenari) i del fonament del frons scenae.

Fòrum provincial

A banda del fòrum per als afers de la ciutat a Tàrraco hi havia un altre fòrum, exclusivament dedicat a la província i edificat en temps de Vespasià, després del 70 d.C.

Constitueix un complex desmesurat en relació als conjunts arquitectònics romans paral·lels, tot el comparem amb el fòrums imperials de la mateixa Roma.

Si va ser possible utilitzar un espai tan immens va ser perquè la gran base militar instal·lada a la part alta del turó des dels inicis de la presència romana a Tàrraco.

S'articula en les dues terrasses superiors, ja devia contemplar la continuitat amb una tercera.

En la terrassa més alta el temple, s'ha trobat trams del mur i elements decoratius.

No s'ha localitzat cap resta in situ sinó tan sols alguns fragments de la decoració.

Muralles de Tarraco

La primera fase va ser aixecada entre el 217 i el 197 a.C. en la segona guerra púnica; de les quals es conserven tres (Arquebisbe, Cabiscol i Minerva).

La segona fase va consistir en una reforma i ampliació del primer recinte murari efectuada entre el 150 i el 125 a.C.

La nova muralla, sense torres i feta de carreus sobre un estret sòcol megalític.

Fòrum de la ciutat

El fòrum, el centre administratiu i religiós de la ciutat i del seu districte judicial (conuentus).

Bona part de la basílica, construïda al nord-est del complex en època d'August.

Es tractava d'un edifici cobert, de tres naus, amb una columnata entorn de tot el seu perímetre que permetia elevar la nau central i il·luminar l'espai interior.

Pel que fa a la resta d'edificis que solien trobar-se en el fòrum només s'han pogut identificar, gràcies a una intervenció arqueològica del 2004, les restes d'un temple dedicat a la Tríade Capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) del s. II a.C.

Teatre

Del teatre va ser contemporània a la del fòrum de la ciutat, en temps d'August.

Un fort pendent natural. Així es va poder aprofitar el desnivell perquè la cauea (graderia) recolzés en part a la roca.

La construcció durant el període de la dinastia Flavia d'un immens complex a la part alta de la Tàrraco format pel circ i per un nou fòrum destinat a les necessitats de la província.

Poc després el procés es va culminar amb l'edificació de l'amfiteatre a principis del s. II d.C.

El port, el teatre i l'amfiteatre quedaven fora muralla. Tres aqüeductes proveïen d'aigua la ciutat.

Tàrraco

Els romans van arribar al que ara és Tarragona a l'inici de la segona guerra púnica (218 a.C), quan Gneu Corneli Escipió, per afermar la nova dominació romana des d'Empúries fins al riu Ebre, va atacar un campament cartaginès situat a la vora d'un poblat ibèric anomenat Kese, a la part baixa de l'actual Tarragona, prop de mar.

Poc després Tàrraco va esdevenir la principal base d'hivernada dels exèrcits romans d'Hispània, comandats pels germans Escipió, i, morts aquests, per Publi Corneli Escipió el jove.