Història de l'art modern: avantguardes i experimentació

Aspecte formal:

En el moment en què el món de l’art té les seves pròpies normes, deixa de copiar la realitat per experimentar amb els seus propis elements i la copia de la realitat deixa de ser la guia fonamental de la pintura.

Característiques de l’art modern:

Experimentació amb formes i colors / Expressió de l’interior de l’artista. Si l’artista, gràcies a que està immers en aquest món, ja no ha de copiar la realitat, pot expressar el que està en el seu interior amb pintura. L’abstracció és la radicalització de l’art modern. La forma expressada amb el color és més important que el que s’està representant. La forma i els colors s’han d’aplicar de manera harmònica, i Kandinski ho compara amb la música perquè és un dels llenguatges més abstractes que existeixen. L’abstracció geomètrica pot ser vista des de dos vertents interrelacionades:

1. La cerca de la veritat en l’art -> ni la ciència ni la raó ens poden explicar la veritat del món, només l’artista és l’únic personatge de la realitat que pot comprendre la veritat del món. Mondrian diu que la veritat del món la trobarem en les línies i els colors bàsics, les línies només poden ser rectes i els colors primaris.
2. La nova estètica del capitalisme industrial -> és minimalista.

Primeres Avantguardes històriques:

Dins de l’art modern no només hi ha abstracció, aquesta és la radicalització. El postimpressionisme està més a prop de l’avantguarda, en aquests 3 autors tendeixen a trencar amb la representació de la realitat perquè ja no hi ha la preocupació per la llum. Aquesta idea de trencar amb la realitat implica una autonomia formal paral·lela a l’autonomia històrico-social. S’entren a les primeres avantguardes amb Matisse i el fauvisme, hi ha expressió del color i expressió de l’artista, i l’obra en general és plana. Juntament amb l’expressionisme, és anomenat avantguardes calentes. El post-impressionisme es considera també precursor. En l’expressionisme, s’expressen els sentiments de l’artista. Munch també és un dels precursors, provoca sentiments en l’espectador. A vegades es diu que si l’abstracció és la radicalització de la primera característica (formes i colors), l’expressionisme seria la radicalització de la segona característica (sentiments de l’artista). Hi ha 3 corrents d’expressionisme alemany, la nova objectivitat té més connexió amb el drama de l’obra. En èpoques de crisi, la pintura experimental connecta una mica més amb el tema. El cubisme és una mirada intel·lectual a l’objecte perquè representa no els costats de l’objecte que observa sinó els costats de l’objecte que sap que l’objecte té i coneix intel·lectualment. Hi ha dos tipus de cubisme, l’analític i el sintètic. Malevich, dins de l’abstracció, és un altre gran representant, busca els colors bàsics i la forma fonamental, busca una veritat on els accessoris sobren. El futurisme és una oda al progrés, el futur, no parlen del present, només pensen en el futur i a nivell plàstic la idea de futur es veu en la sensació de velocitat i moviment. Un exemple és Formes úniques de continuïtat en l’espai de Boccioni. El dadaisme és una de les avantguardes més precursores de l’art modern, amb Duchamp i Malevich. Duchamp s’acosta a l’experimentació però no es considera dadaísta. El surrealisme busca una veritat interior més veritable que la realitat exterior, i això es troba en el subconscient. El inconscient apareix en els somnis, en el joc, en actes fallits i en l’art.

Les segones avantguardes:

A nivell formal són la radicalització de les primeres. Greenberg és un crític que marca la pauta de només experimentar i expressar. Es diferencia de les primeres per qüestions històriques: el pas de la capitalitat internacional de l’art de París a Nova York degut a les guerres mundials. Pollok és el principal pintor de l’expressionisme abstracte. Amb la idea de degoteig, Pollock aconsegueix que la pintura s’expressi per ella mateixa de manera abstracte. A Europa es diu que tots els pintors fan el mateix, i ho anomenen informalisme. Davant del quadre gran i alegre de l’artista americà com Pollock, a Europa és tot petit i depriment per la profunda crisi que hi ha. Ja no es treballa només amb pintura sinó amb diferents materials que donen rugositat a l’obra. Fautrier és un dels informalistes, juntament amb Antoni Tàpies, un dels altres precursors de l’art modern, que introdueix materials quotidians a l’obra.