Història de l'Art: Moviments Clau dels Segles XIX i XX

Context Històric del Segle XIX

Tres grans esdeveniments donen pas al món contemporani:

• La Il·lustració
• La Revolució Francesa
• La Revolució Industrial

Sorgeix un nou sistema: l'Estat Liberal Burgès. Les persones deixen de ser súbdits i passen a ser ciutadans, amb drets i deures.

Neoclassicisme

Estil frívol, sensual i superficial. Predomini de la raó sobre la imaginació. Es busca l’equilibri i l'harmonia ideal de les formes clàssiques. Retorn als models clàssics (raó, equilibri, bellesa, ordre…). Rebuig del decorativisme.

Arquitectura Neoclàssica

Recuperació de formes clàssiques, importància de columnes i ordres clàssics, frontons amb relleus. Rebuig de la decoració excessiva. Potenciació de l’arquitectura civil (places, museus…). Ex: Església de la Madeleine de París.

Escultura Neoclàssica

Escultor: Antonio Canova. Basada en els ideals de l’antiguitat clàssica. Interès per la figura humana, utilització de marbre, sense policromar, ja que no sabien que s’havia de pintar. Temes: al·legories, retrats i mitològics. Independència de l'arquitectura.

Pintura Neoclàssica

Pintor: David. Obra: El jurament dels Horacis. Composicions ordenades i equilibrades. Tendència a situar els personatges en un pla únic. Predomini del dibuix sobre el color. Cromatisme fred i llum freda. Es prescindeix de decoració supèrflua. Aplicació de la perspectiva lineal. Representació d'escenes i accions de caràcter heroic o moralitzant.

Romanticisme

Reivindicació de l’individu, els sentiments, la passió i la imaginació. Valoració del sentiment, la llibertat individual i nacional, i la diversitat. Exaltació de la natura com a font d’emocions.

Pintura Romàntica

Autor: Delacroix. Obra: La Llibertat guiant al poble. Refús dels convencionalismes i l’academicisme. Predomini del color sobre el dibuix. Pinzellades lliures, ràpides i pastoses. La llum s'utilitza com a valor expressiu i per accentuar el cromatisme. Composicions dinàmiques i gestos dramàtics. Els temes mostren interès pels fets històrics contemporanis.

Realisme

Pintura Realista

Autor: Gustave Courbet. Obra: Enterrament a Ornans. S'interessa per la realitat concreta. Busca en la realitat més pròxima i quotidiana els seus models i temes. Temes contemporanis de l'entorn immediat. Els artistes representen allò que veuen; la finalitat de la pintura és representar la realitat. L'ésser humà com a protagonista. Representació de la vida quotidiana (feina de pagesos, obrers…). Gust pels detalls. Tècnica lliure i diversa segons l'artista.

Impressionisme

Moviment artístic rupturista desenvolupat a França. L'objectiu principal és captar la llum i l’instant, captar la “impressió visual”. La llum i l’atmosfera són més importants que el tema.

Pintura Impressionista

Autor: Monet. Obra: Sol ixent, impressió. L'objectiu és plasmar impressions efímeres. Aplicació de la teoria de la descomposició dels colors, desaparició del dibuix, coloració de les ombres, plasmació de la llum i els seus efectes en els colors de les coses. Pinzellada solta i gruixuda. Treballen a l’aire lliure. El tema té caràcter anecdòtic.

Postimpressionisme

Vol anar més enllà de la captació de la llum i l’atmosfera. Vol plasmar l’expressivitat de les coses i les persones il·luminades. Basen les seves obres en l’ús del color, utilitzant-lo com a element expressiu per mostrar una visió més subjectiva del món. Recuperació de la importància de la forma. Utilització de colors vius i intensos. Pinzellada perfectament visible. Autors destacats: Van Gogh, Paul Gauguin…

Escultura de Finals del Segle XIX

Autor: Auguste Rodin. Obra: El pensador. Estil innovador, basat en un modelatge de la textura i l’ús de tècniques com la sensació d’obra no acabada (el “non finito”). Les obres tenen gran expressivitat.

Arquitectura Historicista

Pretén recuperar l’arquitectura de temps passats. Imita estils arquitectònics d’altres èpoques adaptant-los a les necessitats del moment (bancs, museus…). El Neogòtic és l'estil més utilitzat. Autor: John Nash. Obra: Pavelló Reial de Brighton.

Arquitectura del Ferro

Ús de nous materials: ferro colat, vidre i formigó. Les estructures metàl·liques serveixen com a element de suport i el vidre permet el pas de la llum. Construccions efímeres que requerien un gran desenvolupament tècnic. Construcció de ponts, fàbriques, mercats, oficines… Autor: Joseph Paxton. Obres: Crystal Palace o Torre Eiffel.

Escola de Chicago

Autor: Louis Sullivan. Sorgeix arran de la reconstrucció de Chicago. Característiques: estructures metàl·liques, ús del pilar de formigó com a suport, eliminació dels murs de càrrega, finestres esteses horitzontalment, incorporació de l’ascensor elèctric. Se suprimeixen els elements decoratius, es fan superfícies llises i cristalleres. Predominen les línies horitzontals i verticals.

Modernisme

Arquitectura decorativista de formes inspirades en la natura. Vol trencar definitivament amb la tradició, aprofitant els avantatges que ofereixen la tècnica i la indústria. Integració de les diferents arts (arquitectura, escultura, pintura…). Reivindicació del treball artesà. No només és un moviment arquitectònic, sinó un moviment artístic integral. Autor: Antoni Gaudí. Obra: Casa Batlló.

Context Històric del Segle XX i Avantguardes

A Europa, a principis del segle XX, hi ha una situació econòmica, política i social que augmenta la sensació d’inestabilitat, angoixa i inseguretat. A causa de la guerra, hi haurà grans canvis polítics, econòmics i socials. Això afecta l'art, influint en la producció i la concepció artística. Els artistes busquen la interpretació de la realitat i no la representació de la mateixa.

El Fauvisme

Primer moviment d’avantguarda. Autor: André Derain. Obra: El pont de Charing Cross. No imiten la realitat, utilitzen colors purs, pinzellades amples i soltes, forma simplificada, destaca la línia gruixuda i no hi ha profunditat.

Expressionisme

Autor: Edvard Munch. Obra: El crit. Sorgeix a causa de la commoció provocada per la guerra. Presenta una forta càrrega emocional, centrant-se en l’expressió dels sentiments i les emocions humanes. Volen plasmar allò més profund de l’ànima humana. Temes: solitud, incomunicació, dolor, angoixa o la mort. Deformen la realitat visual en les pintures. Gran subjectivitat.

Cubisme

Autors: Picasso (Les demoiselles d’Avignon), Braque (Cases de l’Estaque). El que importa són les formes. Consideren que la realitat és una construcció mental. Volen representar totalment la realitat dels objectes representats (Visió Total). Redueixen els objectes a les seves formes geomètriques essencials. No segueixen les regles de la perspectiva tradicional. Els objectes són representats des de diferents angles de visió o punts de vista.

Cubisme Analític

L’objecte s’analitza i es desfà. També hi ha una reducció cromàtica; el color es redueix a una gamma de colors càlids i tonalitats fredes.

Cubisme Sintètic

Els objectes no s'analitzen ni es descomposen tant; es tria el que és més significatiu de cadascun. La gamma de colors s’amplia, utilitzant el color com a recurs plàstic. Menys multiplicitat dels punts de vista.

Abstracció

Autor: Kandinsky. Obra: Composició IV. Prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat. Componen els quadres mitjançant la combinació de línies, formes i colors en un sentit purament plàstic. Moviment iniciat per Kandinsky, que vol provocar a l’espectador un impacte emocional a partir de la contemplació de les taques de colors i les formes. Elimina intencionadament l’element figuratiu. Per Kandinsky, música i pintura són el mateix, una pintura és com una composició musical.

Tipus d'Obres de Kandinsky

• Impressions: Expressa les impressions que rep directament del món exterior.
• Improvisacions: Expressió conscient i espontània del món interior de l’artista.
• Composicions: Obres resultat d’una elaboració lenta i meditada a partir d’impressions i improvisacions prèvies.

Futurisme

Autor: Giacomo Balla. Obra: Nena corrent al balcó. Moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itàlia. Caracteritzat pel desig de trencar amb el passat i l’exaltació de tot el que és modern. Busquen maneres de reproduir nocions i percepcions relacionades amb la idea de progrés, com el moviment, el dinamisme, el canvi i la transformació. Glorifiquen la tecnologia, la velocitat i el moviment. Equiparen els museus als cementiris. Utilitzen una àmplia gamma de colors i la tècnica del divisionisme i el simultaneisme per expressar el moviment.

Surrealisme

Trenca amb les convencions socials, amb grans excentricitats. Característiques generals: utilització del naturalisme, el dibuix és meticulós i molt detallista. Pinten formes allargades, espais buits i opressius, metamorfosis, etc. Autor: Salvador Dalí. Obres: La persistència de la memòria, El gran masturbador.

Corrent Automatista

Mecanisme pel qual les idees surten a l’exterior a través de la paraula, l’escriptura o la pintura de manera ràpida, espontània i fluida, sense fer cas al sentit o la coherència.

Corrent Oníric

El somni és l'altra via per la qual el pintor aconseguia entrar en el món surrealista. L'artista crea associacions d’imatges estranyes i inquietants pròpies dels somnis.

Funcionalisme Arquitectònic

Defensa que l'objectiu de l’arquitectura ha de ser la funcionalitat i que la forma ha d’estar supeditada a la funció. Ús d'estructures metàl·liques en la construcció. Barreja de materials tradicionals (maó, marbre, ònix…) i nous (formigó, vidre, acer). Creació d’espais oberts i diafans, oberts cap a l’exterior, potenciant la integració entre l’espai interior i exterior. Austeritat ornamental, ús de formes pures i simples de caràcter geomètric. Cerca donar resposta a plantejaments higienistes. Construcció a la mesura humana. Autor: Walter Gropius. Obra: Edifici de la Bauhaus.

Arquitectura Orgànica

Desenvolupada als EUA. L'home integrat a la natura. Els edificis són concebuts com a organismes la forma dels quals ha d’adequar-se a la seva funció, a l’entorn i als materials utilitzats. Integració de l’edifici en el medi ambient. Els materials han d’estar en estat natural. La calefacció ha de sortir de terra. Autor: Frank Lloyd Wright. Obra: Casa Kaufmann.