Història de l'Art: Moviments i Obres Essencials

Art Antic: Grècia i Roma

L’art grec busca l’harmonia, la bellesa ideal i la perfecció del cos humà. L’arquitectura grega, com el Partenó, és simètrica, equilibrada i feta per admirar des de fora. A l’escultura, artistes com Policlet amb el Dorífor i Miró amb el Discòbol representen el cos humà amb proporció matemàtica i moviment contingut. Tot gira al voltant de la raó i l’ésser humà.

Els romans hereten l’estil grec però l’adapten a la seva grandesa i funcionalitat. Utilitzen nous materials com el formigó i construeixen edificis immensos com el Panteó, amb la seva cúpula perfecta. Fan servir l’art com a eina de propaganda política, com es veu a l’Ara Pacis, on els relleus exalten el poder de l’emperador. L’escultura es torna més realista i expressiva.

Obres Clau de l'Art Antic

• Partenó – Ictí i Cal·lícrates. Temple dòric a l’Acròpolis. Simetria, proporció i harmonia visual. Fídies decora el fris i l’Atenea crisoelefantina.
• Discòbol – Miró. Cos en tensió al moment abans del llançament. Simetria, moviment controlat, equilibri.
• Dorífor – Policlet. Cànon de bellesa masculina. Contrapposto i proporcions matemàtiques.
• Panteó – Cúpula monumental amb òcul central. Espai simbòlic del cosmos i el poder imperial.
• Ara Pacis – Monument d’August per celebrar la pau romana. Relleus amb escenes mítiques i històriques.
• Aqüeducte de Segòvia – Enginyeria civil romana, bellesa funcional.

Art Medieval: Romànic i Gòtic

Durant l’edat mitjana, l’art està al servei de la religió. En el romànic, les esglésies són fosques, amb murs gruixuts i poques finestres. Tot té una funció simbòlica i didàctica. Un exemple clau és el Pantocràtor de Taüll, on Crist apareix majestàtic i jeràrquic. La sensació que transmet és d’ordre i autoritat divina.

Amb el gòtic, l’art s’obre a la llum i la verticalitat. Les esglésies com Santa Maria del Mar s’eleven cap al cel, amb grans vitralls que omplen l’espai de colors. Les figures es fan més naturals i expressives, i l’arquitectura es torna més rica i detallada. És un art urbà i vinculat a les noves ciutats comercials.

Renaixement: L'Humanisme en l'Art

El Renaixement recupera els valors clàssics grecs i romans. L’ésser humà torna a ser el centre de tot, però ara amb una visió científica i racional. A l’escultura, Miquel Àngel amb el David representa l’home com a heroi, amb una anatomia impecable i en contrapposto. La pintura es basa en la perspectiva lineal i la proporció, com veiem en obres de Leonardo da Vinci, Rafael o Botticelli. L’art es converteix en una forma d’estudi del món i de la bellesa.

Barroc: Emoció, Moviment i Contrast

El Barroc és tot el contrari: emoció, moviment i contrast. L’art es posa al servei del poder (Església, monarques) i busca impressionar. Velázquez amb Las Meninas juga amb la perspectiva i la mirada de l’espectador, mentre que Rembrandt fa retrats intensos com La lliçó d’anatomia. En arquitectura i escultura hi ha un ús exagerat de decoració, corbes i escenes dramàtiques. Tot vol impactar i transmetre sensacions fortes.

Neoclassicisme i Romanticisme: Raó vs. Sentiment

El neoclassicisme torna a l’ordre clàssic després de l’excés barroc. És l’art de la Il·lustració i dels ideals revolucionaris. Jacques-Louis David, amb El jurament dels Horacis, representa la virtut, el sacrifici i la disciplina, amb una estètica clara i racional.

Per contra, el romanticisme expressa el sentiment individual, la natura i el drama. Goya, amb Els afusellaments del 3 de maig, mostra la barbàrie de la guerra amb emoció i horror. És un art més subjectiu, que busca commoure i defensar la llibertat.

Impressionisme i Postimpressionisme: Llum i Emoció

Els impressionistes volen captar la llum i el moment fugisser. Pintaven a l’aire lliure, amb pinzellades ràpides i colors purs. Monet, amb Impression, soleil levant, dona nom al moviment. Manet provoca amb Le déjeuner sur l’herbe, barrejant realitat i tradició.

Els postimpressionistes van més enllà. Van Gogh expressa les seves emocions amb color i traç intens, com a La nit estelada. Es comença a trencar amb la representació realista del món i l’art es fa més personal.

Obres Clau de l'Impressionisme i Postimpressionisme

• Impression, soleil levant – Monet. Pinzellada solta, colors purs, atmosfera canviant.
• Le déjeuner sur l’herbe – Manet. Nu actual, ruptura de la convenció, crítica a la hipocresia burgesa.
• La nit estelada – Van Gogh. Expressió emocional del paisatge. Colors intensos i traç agitat.
• Les banyistes – Cézanne. Composicions geomètriques que anticipen el cubisme.

Art del Segle XX i Avantguardes: Ruptura i Experimentació

El segle XX és l’era de les ruptures. Cada artista crea el seu propi llenguatge. El cubisme de Picasso, amb el Guernica, trenca la forma tradicional i denuncia la guerra. El fauvisme, l’expressionisme, l’abstracció i el surrealisme porten l’art cap al món interior i inconscient. Kandinsky, amb Composició IV, elimina la figura per fer música visual amb colors i formes.

En arquitectura, apareixen nous materials i formes. El Guggenheim de Bilbao de Frank Gehry trenca amb l’ordre i es converteix en una escultura habitable. L’art ja no només representa, sinó que provoca, experimenta i transforma l’espai.

Obres Clau de les Avantguardes i Art Modern

• Formes úniques de continuïtat en l’espai – Umberto Boccioni. Escultura en moviment, velocitat i modernitat.
• Pavelló Alemany – Mies van der Rohe. Simplicitat, funcionalitat i elegància. Materials nobles i espais oberts.
• Guggenheim Bilbao – Frank Gehry. Arquitectura com escultura. Titani, formes orgàniques i deconstructivisme.