Història de l'Art: Paleocristià, Bizantí i Islàmic (S. III-XV)

Art Paleocristià: Orígens i Desenvolupament

L'Art Paleocristià sorgeix amb el desenvolupament del *Cristianisme* durant l'època d'August. Es nodreix dels cultes orientals (basats en misteris: vida ultraterrenal, salvació dels iniciats en la religió).

Hi ha un augment de la influència de figures com *Sant Pau* i *Sant Agustí*. Això provoca un desenvolupament del cristianisme a les classes urbanes de Roma. Malgrat les repressions, els fidels segueixen expressant el cristianisme. Més tard, l'assumeixen les classes dirigents dels pobles germànics.

A partir del segle XV arriba a Occident l'Imperi Romà (sic). L'art cristià es divideix en Orient i Occident.

Períodes de l'Art Cristià Primitiu

1. Inicis fins al S. VI: Art Paleocristià.
2. A partir del S. VI: Art Bizantí.

Art Bizantí: De Constantinoble a la Caiguda

El 324 d.C., Constantí trasllada la capital de l'Imperi Romà a la colònia grega de Bizanci, rebatejada com a *Constantinoble*, assolint la màxima esplendor cultural i artística.

El 395 d.C., Teodosi divideix l'Imperi en Orient i Occident (entre els seus dos fills). A finals del S. V, els pobles germànics envaeixen Occident, fet que marca la diferenciació de l'art bizantí oriental. L'Imperi Bizantí perdura fins al 1453, quan cau en mans de l'Imperi Turc.

Períodes Històrics de l'Imperi Bizantí

1. Fins al S. V: Bizanci controla la part oriental de l'Imperi Romà.
2. Període de Justinià (S. VI): Política expansiva, recupera Itàlia i part del sud d'Hispània.
3. S. VII-VIII: L'Imperi Bizantí fa front a l'expansió de l'Islam, resultant en pèrdua de territori.
4. S. XV: Expansió de l'Imperi Turc i desaparició de l'Imperi Bizantí.

Art Islàmic: Formació, Expansió i Califats

Evolució Històrica General

1. Formació i Expansió (S. VII-IX): Canvi de dinastia: Omeia (Damasc) a Abbàssida (Bagdad).
2. Tres Califats (S. XI): Abbàssida, Omeia i Fatimita (Egipte).
3. Període de Disgregació (S. XII-XIV): Retrocessió de l'Islam a Occident.
4. Grans Imperis: Otomà (Constantinoble), Persa (Pèrsia) i Mongol (Índia).

L'Edifici Clau: La Mesquita

La *Mesquita* és l'edifici de pregària fonamental. Les seves parts principals són:

• Sahn: Pati porticat.
• Alminar: Torre des d'on el muetzí crida a l'oració.
• Haram: Sala d'oració, paral·lela a la *Quibla* (orientada a la Meca).
• Mihrab: Nínxol simbòlic del Profeta.
• Maqsura: Espai reservat per a la pregària del califa.
• Mimbar: Tribuna esglaonada.

Períodes de l'Art Islàmic a Al-Àndalus

1. 711-752 d.C.: Emirat dependent del Califat de Damasc.
2. 754-1031 d.C.: Període Omeia. Govern d'*Abd-al-Rahman I* (Al-Àndalus com a emirat independent) i posteriorment com a Califat de Còrdova (màxima esplendor).
3. 1031-1212 d.C.: Regnes de Taifes i nord-africans. Avanç dels regnes cristians, disgregació del Califat de Còrdova, invasions de pobles nord-africans, crisi i decadència.
4. 1238-1442: Període Nassarita.