Història de l'Art: Renaixement, Manierisme i Barroc (Segles XIV-XVII)

El Renaixement: Origen i Context Històric

Marc històric i transformació cultural

El Renaixement es desenvolupa entre els segles XIV i XVI, coincidint amb la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Es caracteritza per una profunda transformació cultural, científica i artística, impulsada per l'humanisme. Durant aquest període es produeix un auge de les ciutats, el comerç i una recuperació del llegat de l'Antiguitat clàssica.

Origen del Renaixement: Per què Itàlia?

El Renaixement neix a Itàlia per diversos factors clau:

• La seva herència directa de la cultura clàssica (Roma).
• L'existència de ciutats pròsperes com Florència i Roma.
• El suport de mecenes poderosos.

Itàlia era, en els segles XIII al XVI, el centre econòmic i cultural d’Europa, amb una gran influència en el comerç, l'art i el pensament.

L'Humanisme i la figura de l'Humanista

L’humanisme és un moviment intel·lectual que posa l’ésser humà (antropocentrisme) al centre del coneixement, en contraposició al teocentrisme medieval. Els humanistes es dedicaven a l’estudi de les humanitats (filosofia, literatura, història) i recuperaven els valors clàssics grecollatins. Buscaven la raó, l'experimentació i el progrés.

Fases i Característiques de l'Art Renaixentista

Les fases del Renaixement

El Renaixement es divideix en tres grans fases:

• Quattrocento (segle XV): Amb artistes com Brunelleschi i Botticelli, marcat per l’equilibri, la recerca de la perspectiva i la simplicitat formal.
• Cinquecento (segle XVI): Amb Miquel Àngel i Leonardo da Vinci, caracteritzat per la maduresa, l’esplendor artística i la recerca de la perfecció.
• Manierisme (Baix Renaixement): Amb formes més expressives, allunyades de l’harmonia clàssica i amb un fort component subjectiu.

Característiques de les arts plàstiques

Arquitectura renaixentista

L’arquitectura es basa en la proporció, la simetria i l’ús de l’ordre clàssic (columnes dòriques, jòniques i corínties). Es recupera la cúpula, els arcs de mig punt i les façanes equilibrades, com es veu en les obres de Brunelleschi i Palladio.

Pintura renaixentista

La pintura destaca per l’ús de la perspectiva lineal, el clarobscur, el detall anatòmic i els temes mitològics o religiosos. Els artistes utilitzen l’oli sobre tela i la tècnica del sfumato, com es pot apreciar en les obres de Leonardo da Vinci.

Escultura renaixentista

L’escultura recupera el naturalisme clàssic, la bellesa idealitzada i la tècnica de l’escultura exempta (figura aïllada). Es treballa amb marbre i bronze, amb figures que busquen el moviment i l'expressió detallada, com les de Donatello i Miquel Àngel.

El Mecenatge i la formació dels artistes

Què és el mecenatge?

El mecenatge és el patrocini d’artistes per part de famílies riques, com els Mèdici a Florència, o per institucions religioses. Gràcies a aquests protectors, es van finançar obres d’art i projectes culturals que van permetre l’esplendor del Renaixement.

Origen i formació dels artistes

Els artistes renaixentistes es formaven en tallers de mestres reconeguts, on aprenien tècniques de dibuix, pintura i escultura. Un cop destacaven en el seu ofici, rebien encàrrecs de mecenes i institucions religioses que els atorgaven prestigi i reconeixement social.

Principals autors per etapa

• Quattrocento: Masaccio, Donatello i Brunelleschi.
• Cinquecento: Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Rafael (l’apogeu).
• Manierisme: El Greco i Pontormo (innovació amb formes allargades i colors intensos).

El Renaixement Hispànic

L'arribada del Renaixement als regnes d’Espanya

El Renaixement arriba a Espanya a través del contacte amb Itàlia, gràcies als Reis Catòlics i Carles I, que impulsen artistes i arquitectes influïts per aquest estil. A la Península, l'estil es combina amb elements gòtics i mudèjars, donant lloc a un Renaixement propi.

El Plateresc

El Plateresc és un estil arquitectònic del primer Renaixement hispànic, caracteritzat per la seva ornamentació detallada semblant a l’orfebreria (d'aquí el nom, de plata). Destaca per façanes molt decorades amb elements florals, escuts heràldics i figures mitològiques.

Característiques principals de l’art hispànic

• Arquitectura: Combina elements clàssics amb influències gòtiques.
• Pintura i Escultura: Es caracteritzen per un realisme expressiu, influït per l’escola italiana i flamenca. Destaquen artistes com Alonso Berruguete i Juan de Juni.

El Classicisme renaixentista hispànic

És la fase més equilibrada del Renaixement hispànic, inspirada en els models italians del Cinquecento. Es caracteritza per la simetria, la sobrietat i l’ús d’elements arquitectònics clàssics, com es veu a l’obra de Juan de Herrera (Monestir de l'Escorial).

L'escultura hispànica

L’escultura destaca per la seva expressivitat i detall anatòmic. S’utilitza la fusta policromada per a imatges religioses, aconseguint un gran realisme. Artistes com Berruguete i Juni van ser figures clau.

La pintura hispànica

La pintura es caracteritza pel naturalisme, la llum i el color intens. Hi ha influències italianes i flamenques, i destaquen artistes com Juan de Juanes i El Greco. Es desenvolupen grans retaules i obres de temàtica religiosa.

El Manierisme (Baix Renaixement)

Definició i origen

El Manierisme és un estil artístic sorgit a mitjans del segle XVI com a resposta a l’equilibri i la perfecció del Renaixement clàssic. Es caracteritza per una estètica més artificiosa, formes allargades, colors vibrants i composicions dinàmiques, amb un fort component expressiu i subjectiu.

Característiques generals del Manierisme

• Figures estilitzades i allargades.
• Postures forçades i contrapposto exagerat.
• Sensació de tensió i moviment.
• Ús del color dramàtic, amb contrastos marcats.
• Composicions amb espais desequilibrats i perspectives inusuals.

Arquitectura manierista: la desintegració de l’estructura clàssica

L’arquitectura manierista trenca amb l’harmonia clàssica del Renaixement, introduint elements decoratius exagerats, façanes asimètriques i estructures que juguen amb la il·lusió òptica. Es considera una desintegració perquè es perd la simplicitat i la proporció renaixentista en favor de l'efecte dramàtic.

Escultura manierista: la serpentinata

L’escultura manierista busca el moviment i l'expressivitat, amb figures allargades i postures forçades. La serpentinata és una postura en espiral que dona dinamisme i dramatització a l’escultura, com es veu en obres de Giambologna.

Pintura manierista

La pintura utilitza colors intensos i irreals, perspectives complexes i figures en posicions artificioses. Les escenes solen ser carregades de dramatització i tenen un clar desig d’experimentació formal.

El Greco: vida i obra

El Greco (Domenikos Theotokopoulos, 1541-1614) va néixer a Creta i es va formar a Venècia i Roma abans d’establir-se definitivament a Toledo. La seva obra es caracteritza per figures allargades, colors vibrants i una gran expressivitat religiosa i mística. Algunes de les seves obres més famoses són L'enterrament del comte d'Orgaz i El cavaller de la mà al pit.

El Barroc: L'Art de la Contrareforma

Origen i context del Barroc

El Barroc neix a Itàlia al segle XVII com a resposta a la Reforma Protestant i el Concili de Trento (Contrareforma). L’Església Catòlica impulsa aquest estil per transmetre emoció, grandiositat i drama, reforçant la seva autoritat i el culte religiós.

Esdeveniments socials, polítics i religiosos

El Barroc es desenvolupa en un context de:

• Tensions religioses (Contrareforma).
• Absolutisme monàrquic.
• Creixement de l’esplendor cortesana.

L’art esdevé un instrument propagandístic del poder i de la fe catòlica.

Trets principals i relació amb el poder

El Barroc es caracteritza per la teatralitat, el moviment, el dramatisme i l'exuberància ornamental.

• Arquitectura: Formes corbes, columnes salomòniques i ornamentació exuberant.
• Escultura: Expressa emoció amb gestos intensos i composicions dinàmiques.

El Barroc serveix per enaltir el poder de l’Església i la monarquia, a través d’obres monumentals i escenes dramàtiques que impressionaven i commovien l’espectador.

Principals autors europeus

Autors italians (Arquitectura i Escultura)

A l’arquitectura i l'escultura destaca Gian Lorenzo Bernini, creador de la columnata de Sant Pere del Vaticà i d'escultures com L'èxtasi de Santa Teresa i David.

Autors del Barroc a Europa

• França: Jules Hardouin Mansart (Palau de Versalles).
• Alemanya: Balthasar Neumann.
• Anglaterra: Christopher Wren (Catedral de Sant Pau).
• Espanya: La família Churriguera i la seva ornamentació exagerada (Churrigueresc).

Pintura Barroca

Característiques de la pintura barroca hispànica

La pintura barroca hispànica és realista, amb forts jocs de llum i ombra (tenebrisme), i tracta principalment temes religiosos i escenes costumistes. Destaca la profunda influència del naturalisme.

El Tenebrisme

El tenebrisme és una tècnica pictòrica que utilitza forts contrastos de llum i ombra (clarobscur) per crear dramatisme i ressaltar figures. Caravaggio és el màxim exponent d'aquesta tècnica, influenciant artistes espanyols com Ribera i Zurbarán.

Escoles barroques d’Itàlia

• Escola de Bolonya (Carracci): Busca l'equilibri entre el classicisme i el naturalisme.
• Escola de Venècia (Veronese): Destaca per les composicions teatrals i el colorit brillant.

L’Escola Flamenca

L’escola flamenca es caracteritza pel detallisme, el dinamisme i la riquesa cromàtica. Peter Paul Rubens és el principal exponent amb obres com El rapte de les filles de Leucip.

Peter Paul Rubens: vida i obra

Peter Paul Rubens (1577-1640) va ser un pintor flamenc conegut pel seu estil dinàmic, sensual i ric en color. Va pintar escenes mitològiques, religioses i retrats, destacant La descendida de la creu.

Rembrandt: vida i obra

Rembrandt Harmenszoon van Rijn (1606-1669) va ser un pintor holandès mestre del clarobscur i el retrat psicològic. Destaca per obres com La ronda de nit i els seus nombrosos autoretrats, on explora la condició humana.

Pintura barroca francesa

El Barroc francès és més clàssic i equilibrat que l'italià. Nicolas Poussin representa l’ordre i la raó, amb obres com L’enterrament de Focion, anticipant el Neoclassicisme.

Pintura barroca hispànica

A Espanya, la pintura barroca es divideix entre el tenebrisme (Ribera, Zurbarán) i el barroc ple (Velázquez, Murillo). Obres destacades són Las Meninas i El nen espigolant raïm.

Diego Velázquez: vida i obra

Diego Velázquez (1599-1660) va ser un dels grans mestres del Barroc espanyol. Pintor de la cort de Felip IV, va crear obres mestres com Las Meninas i La rendició de Breda, combinant realisme i una tècnica magistral de la llum i l'espai.

Comparativa: Renaixement vs. Barroc

Època

El Renaixement sorgeix al segle XV; el Barroc al segle XVII.

Estil artístic

El Renaixement busca l'harmonia, la proporció i la calma; el Barroc és més dramàtic, dinàmic i ornamental.

Temes

Al Renaixement es valora l'ésser humà (antropocentrisme); al Barroc predomina la religió, l'emoció i la propaganda.

Arquitectura

Renaixement amb línies clares i simetria; Barroc amb formes corbes, columnes salomòniques i decoració excessiva.

Pintura

El Renaixement usa la perspectiva lineal i la llum uniforme; el Barroc juga amb forts contrastos de llums i ombres (clarobscur).

Literatura

El Renaixement és racional i equilibrat; el Barroc és més complex, pessimista i utilitza figures retòriques elaborades.

Filosofia

Humanisme al Renaixement; al Barroc, visió més espiritual, contradictòria i dramàtica de la vida.