Història de l'Astronomia: Descobriments Clau i Primers Astrònoms
Clasificado en Física
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,4 KB
L'Astronomia i la Geografia
Astronomia
Aristarc de Samos (310-230 a. C.): Va ser el primer a defensar l'heliocentrisme i a parlar del moviment de rotació de la Terra. En una obra, de la qual es desconeix el títol, va calcular les distàncies i la grandària dels planetes del sistema solar.
Hiparc de Nicea (190-126 a. C.): Va defensar el model geocèntric. Va crear un catàleg de més de 1000 estrelles i va ser el primer a calcular la durada de l'any solar en 365 dies i 10 hores (amb una petita desviació en els minuts).
Claudi Ptolomeu (90-168 d. C.): (Informació addicional sobre les seves contribucions)
Geografia
Eratòstenes (275-194 a. C.): Va destacar com a matemàtic, astrònom i geògraf. Va calcular la circumferència de la Terra amb un instrument senzill i va publicar els seus resultats a l'obra "Sobre la mesura de la Terra". Va observar que durant el solstici d'estiu, el Sol queia perpendicularment a Siena, mentre que a Alexandria tenia una inclinació de 7,5 graus, que representa 1/48 d'una circumferència. Així, va multiplicar la distància entre Siena i Alexandria per obtenir el perímetre de la Terra. Va crear un dels primers mapamundis coneguts (Oikumene) i el calendari julià, que afegeix un dia al febrer cada quatre anys.
Copèrnic (1473-1543)
Clergue polonès interessat en l'astronomia. La seva obra més important, "De Revolutionibus Orbium Coelestium" (Sobre el moviment dels cossos celests), es va publicar el dia de la seva mort per evitar conflictes amb la Inquisició. En aquesta obra, defensa l'heliocentrisme d'Aristarc i afirma que el Sol, i no la Terra, ocupa el centre del nostre sistema. Va errar en considerar les òrbites circulars en comptes d'el·líptiques. Va ser el primer de l'època moderna a parlar del moviment de rotació de la Terra sobre el seu propi eix i al voltant del Sol.
Copèrnic va respondre a diverses crítiques de l'Església i les universitats. La crítica més comuna era que si la Terra es mogués, tindria efectes catastròfics. Copèrnic va argumentar, utilitzant Aristòtil com a referència, que el moviment no podia provocar aquests efectes. Va explicar que la Terra i la seva atmosfera formen el mateix sistema físic, de manera que quan la Terra es mou, l'atmosfera també ho fa, permetent als ocells volar tranquil·lament.