Història de Catalunya: Del Republicanisme al Pistolerisme i la Dictadura (1908-1923)

El Partit Republicà Radical (1908)

El Partit Republicà Radical, fundat el 1908, va destacar per la figura de Lerroux, conegut pel seu paternalisme i la seva gran capacitat oratòria. Aquest partit es caracteritzava per ser populista i tenia dues característiques principals:

• Anticatalanisme
• Anticlericalisme

Estava en contra de les classes benestants i Lerroux era considerat l'«Emperador del Paral·lel».

La Mancomunitat de Catalunya

La Mancomunitat de Catalunya va ser una eina administrativa que va tenir a Prat de la Riba com a primer president. La seva finalitat era organitzar les atribucions de les quatre províncies catalanes. Estava formada per un president i vuit consellers, i la Lliga Regionalista hi tenia un pes específic.

Va ser un intent de descentralitzar Catalunya i es va fixar l'objectiu de crear infraestructures. El seu programa va deixar iniciatives incompletes per l'escàs pressupost. L'avantprojecte, presentat a Canalejas el 1912, seria aprovat un any després, amb competències reduïdes. Tot i ser una llei per a tot Espanya, només se'n va beneficiar Catalunya.

El Moviment Autonomista i la Vaga de la Canadenca (1918-1919)

Entre 1918 i 1919, la Lliga Regionalista va encapçalar un moviment autonomista que tenia a Cambó com a mediador a Madrid i el suport de la Mancomunitat. La campanya va rebre un fort rebuig, i la situació social va acabar per desactivar les reivindicacions d'autonomia.

La CNT, que era una força en creixement, va estar darrere de la Vaga de la Canadenca, que es va produir del febrer al març de 1919. Aquesta vaga va constituir una prova de força del sindicalisme contra la patronal. Per solucionar aquesta situació, es va arribar a un acord, però no es va complir i la vaga va començar de nou, declarant-se l'estat de guerra. Finalment, al mes de juliol, el conflicte va acabar, però va deixar molt de ressentiment entre els dos grups i es va desencadenar una guerra oberta.

El Pistolerisme a Catalunya (1919-1923)

El Pistolerisme va ser una guerra oberta entre la patronal i els sindicats, que es va produir entre 1919 i 1923, amb més de 600 atemptats. El sector obrer va ser el més afectat, i van destacar figures com Salvador Seguí i Eduardo Dato.

Aquest fenomen de violència va impulsar el lock-out (tancament patronal) el novembre de 1919. Alhora que amenaçaven, la Federació Patronal va crear una policia paral·lela. El Sindicat Lliure, format per caps d'empresa, i el Sindicat Únic, format per obrers, es mataven als carrers. Anido va ser nomenat governador i va utilitzar la Llei de Fugues. La burgesia catalana començava a creure que una solució militar podria posar ordre al conflicte social.

El Desastre d'Annual (1921-1923)

La derrota del Marroc, amb 12.000 víctimes, va empitjorar la situació. La investigació de responsabilitats apuntava com a culpables a polítics, al rei, etc. Aquesta situació va fer que Primo de Rivera, el setembre de 1923, donés un cop d'estat que el rei va acceptar.

La Dictadura de Primo de Rivera

Dins del context dels anys 20, la dictadura era una forma de govern relativament normal. La Dictadura de Primo de Rivera es va dividir en dues etapes:

• Directori Militar
• Directori Civil