Història de Catalunya: De la Prehistòria a les Autonomies

Catalunya: Terra de Pas i Herència Cultural

Catalunya ha estat històricament una terra de pas i d'assentament, un lloc de trobada de diferents pobles i cultures. Ha servit de pont entre Europa i Àfrica, així com entre Amèrica i Europa; tot això ha provocat una gran herència cultural.

La Prehistòria i l'Edat Antiga

Durant la Prehistòria, des del Paleolític, destaca la relació amb les pintures rupestres del sud de França i el nord d'Espanya. Al primer mil·lenni a.C., arriben els pobles indoeuropeus i s'introdueix l'ús del ferro.

• Fenicis: Van establir factors comercials i la moneda, fundant ciutats com Gadir.
• Cartaginesos: Funden Cartago i, cap al segle V a.C., entren en conflicte amb la civilització emergent: la romana. Més tard, serien expulsats arran de les Guerres Púniques.
• Grecs: Entre els segles VIII i IX a.C., funden Empúries amb l'únic objectiu de comerciar.
• Romans: Arriben a causa de les Guerres Púniques i divideixen Hispània en dues parts: la Ulterior i la Citerior.

L'Edat Mitjana: Visigots i Musulmans

L'Edat Mitjana comença l'any 473 d.C. amb la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident a mans dels pobles bàrbars. A la península Ibèrica s'estableixen dos pobles: visigots i sueus; més tard, els visigots farien fora els sueus.

L'any 711, sorgeix un conflicte de successió entre els visigots i es demana ajuda als musulmans. Finalment, aquests es queden fins al 1492, quan són expulsats. D'altra banda, el 1453 cau Constantinoble (Imperi Romà d'Orient).

L'Edat Moderna i la Centralització

L'Edat Moderna s'inicia el 1492. El Regne de Castella amplia els seus dominis gràcies al descobriment d'Amèrica i es converteix en una gran potència. Tot i que inicialment els regnes peninsulars tenien institucions de govern pròpies, al segle XVIII tot canvia a causa de la Guerra de Successió, on els Borbons apliquen una política centralitzadora.

L'Edat Contemporània i l'Estat de les Autonomies

Al segle XIX, amb el desenvolupament de la revolució liberal i la divisió provincial, es forma l'Espanya contemporània com un conjunt de territoris al servei de l'Estat. A partir d'aquí, la província serà la unitat territorial bàsica. Per ser una província calia complir criteris de població, superfície i ser controlable. Més endavant, apareixerien les comunitats autònomes fruit de les reivindicacions nacionalistes.

L'Estat de les Autonomies Actual

Espanya presenta una enorme diversitat territorial, de llengües, cultures i diferències socioeconòmiques. Per això, es van haver de solucionar dos problemes principals:

1. La creació d'una democràcia parlamentària.
2. El pas d'una organització centralista (Madrid) a una descentralització.

Actualment, Espanya es divideix en 17 comunitats autònomes que coincideixen força amb els antics regnes existents. Apareixen institucions de govern pròpies com el Parlament autonòmic, el Consell de Govern i el President. La comunitat adquireix funcions i ha de transferir diners a l'Estat; aquest import depèn de la comunitat i es basa en el principi de solidaritat, excepte al País Basc i Navarra.