Història de la Ciutadania: De l'Antiguitat a l'Estat Modern
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,25 KB
La configuració històrica de la ciutadania
Un ciutadà és qui pertany a una comunitat. No és estranger ni resident, i té drets i deures.
El llegat clàssic i medieval de la ciutadania
- Grècia antiga: Ser ciutadà equivalia a participar en el govern de la comunitat pròpia. Aristòtil afirma que el ciutadà es defineix per la participació en l'administració del govern i la justícia; per tant, és una ciutadania activa.
- Roma: Ciceró defineix la societat política com una associació d'homes units per un ordenament jurídic; és, per tant, una ciutadania passiva. A Roma, qualsevol podia ser ciutadà, sense que la seva raça hi tingués res a veure.
- Edat Mitjana: Sant Agustí introdueix la ciutadania cristiana, una ciutadania contemplativa: contemplar Déu, el cel...
L'humanisme cívic dels segles XIV i XV
En algunes ciutats medievals es conservaven institucions i pràctiques en les quals participava la ciutadania, constituïdes per l'humanisme cívic. Aquest corrent reivindica la vida activa, conserva les lleis i normes comunes i defensa les virtuts cíviques.
Maquiavel introdueix la virtù, que és una qualitat de la República que permet una forma de vida dedicada a l'interès cívic i a l'activitat pública del ciutadà.
La ciutadania a l'Estat modern
Bodin distingeix entre el serf, que té una dependència personal, i el súbdit, que només en té una de política. El ciutadà té certs privilegis i drets que el distingeixen del serf i de l'estranger.
Locke afirma que l'individu precedeix el ciutadà, i la seva vinculació amb la societat es basa en l'interès privat. A canvi, el poder només necessita ser consentit o gaudir de la confiança del poble, i només quan aquesta es trenca, cal oposar-s'hi.
La Revolució Francesa i la dona ciutadana
Les revolucions burgeses van proclamar la igualtat i la llibertat universal, excloent-ne les dones, ja que es considerava que la seva naturalesa era inferior. En contra d'això, algunes feministes es van posicionar a favor de la igualtat, la raó i la llibertat, demostrant que les dones tenen una capacitat de raó innata innegable.