Història de la Codificació Civil a Espanya: Dret Foral i Castellà
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,7 KB
La Codificació del Dret Civil a Espanya: Un Camí Cap a la Integració
Orígens i Debats sobre la Codificació Civil
Un jurista important d’aquesta escola fou Manuel Durán i Bas, que parlava de l’esperit nacional que havien de formar les institucions jurídiques i també argumentava que la codificació basada en la tradició castellana no sempre era oportuna. Altres juristes importants com Allende Salazar i Joaquín Costa argumentaven que a Espanya hi havia cinc tradicions jurídiques i que aquesta diversitat oferia la possibilitat de redactar cinc codis civils diferents, facilitant posteriorment la creació d'un codi integrador dels elements més rellevants de cadascun.
Entre 1851 i 1880 hi ha un parèntesi on neixen lleis civils importants, però no formen part del codi civil. És el moment en què es comença a buscar una fórmula codificadora que pogués ser aplicada a tot el país, ja que les constitucions de 1869 i 1876 ja esmentaven la necessitat de crear codis per a tota la nació que no perjudiquessin les particularitats determinades per les lleis forals. Aquestes constitucions, esmentades anteriorment, obrien la porta a la flexibilitat constitucional i, per tant, la base jurídica d'aquesta demanda de codificació podia tenir diverses opcions.
Fase d'Harmonització (1880-1889)
La 5a fase (1880-1889) va ser una etapa d'harmonització dels diversos sistemes jurídics existents a Espanya, en la qual el dret civil castellà es va harmonitzar amb els drets civils forals.
El 1880, Álvarez Bugallal va promulgar un decret que iniciava una convivència basada en el respecte dels elements més importants de cada codi, a partir d'una comissió en la qual participaria el jurista més important, destacat i reconegut de cada regió. Cadascun d'aquests juristes escriuria una memòria d'interpretació jurídica, escollint les bases més importants del dret civil foral. El jurista triat de Catalunya va ser Manuel Durán i Bas, que en la seva memòria, va recollir i ordenar totes les institucions del dret civil català i va seleccionar aquelles que haurien de subsistir dins del codi espanyol o acompanyant el codi civil espanyol. El mateix any, es va considerar que hi havia algunes regions que podien continuar amb tot allò que componia el seu sistema (Catalunya, Navarra i Aragó).
El Sistema de Llei de Bases i la Codificació Civil
El 1881, el dret civil foral de les regions esmentades i el dret civil castellà van patir un canvi tècnic degut a un sistema de llei de bases: A les Corts, només anirien a debat aquelles lleis que seguissin les bases o principis elementals del codi civil. En comptes de presentar un text definitiu, es presentava una llei de bases perquè, altrament, el debat requeriria una quantitat excessiva de temps.
Principals Lleis de Bases per a la Codificació Civil
Llei de Bases de 1881
La codificació civil es basaria a prendre com a base el projecte de 1851, introduint en el codi totes les institucions forals aplicables a tot l'Estat i també altres aplicables només en regions concretes. Aquest codi s'aplicaria com a dret supletori (adicional) en les regions forals.
Llei de Bases de 1885
El punt de partida també va ser el projecte de 1851, i es van fer notables concessions al dret foral. Es va establir que el dret civil foral continuaria vigent als territoris forals i que el codi espanyol seria el dret supletori en qüestions on el dret supletori foral es pogués mantenir.