Història i Comèdia Grega: Un Viatge per l'Antiga Hèl·lade
Clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 7 KB
Atenes: Bressol de la Democràcia
Els atenesos, els primers i també els únics que enderrocaren en aquell moment les oligarquies, van establir la democràcia, ja que creien que la llibertat de tots era la major concòrdia.
Cirus i el seu Exèrcit: Abastiment al Riu Mascas
Marxant a través d’aquella terra, arriben al riu Mascas. Allà hi havia una ciutat deserta, enorme; s’hi van estar tres dies i s’hi van avituallar.
Grècia Antiga: La Inseguretat i l'Ús d'Armes
Grècia sencera anava armada a causa de residències no protegides i camins no segurs, i feien la seva vida habitual amb armes, com els bàrbars.
Arquidam als Peloponesis: L'Experiència en Guerra
Senyors peloponesis i aliats, els nostres pares van fer moltes campanyes militars tant al mateix Peloponès com fora, i els més vells de nosaltres mateixos no són inexperts en guerres.
Alexandre el Gran: L'Arribada al Gran Riu Istre
Després de la batalla, Alexandre arriba al riu Istre, que és el més gran dels rius d’Europa i que recorre moltíssima terra.
Pilos: Dificultats de Vigilància per Manca d'Aigua
La vigilància era penosa per als atenesos a causa de la manca de blat i d’aigua. En efecte, només hi havia una sola font a l’acròpolis de Pilos, i aquesta no era gran.
Zeus Intervé: Asclepi i Hèracles al Banquet Diví
Asclepi, Hèracles: pareu de barallar-vos l’un amb l’altre com humans! Això és indigne i impropi del banquet dels déus.
Cirus Anuncia l'Expedició a Babilònia als Grecs
I Cirus, després d’haver cridat els generals dels hel·lens, deia que l’expedició seria contra el Gran Rei, fins a Babilònia. I ordena que ells diguin aquestes coses als soldats.
Nícies en Marxa: L'Atac Siracusà
Nícies, quan es va fer de dia, guiava l’exèrcit. Els siracusans i els aliats continuaven amb la mateixa actitud, disparant per tot arreu i matant amb fletxes.
La Fortificació d'Atenes: Una Construcció Ràpida
D’aquesta manera, els atenesos van fortificar la ciutat en poc temps, i fins i tot ara és evident que la construcció es va fer amb pressa.
Heroisme Ancestral: La Defensa de Grècia
Moltes gestes belles i admirables van dur a terme els avantpassats dels que jeuen aquí, perquè es van exposar, sols contra molts milers de bàrbars, en defensa de Grècia.
La Comèdia Grega: Orígens i Evolució
Els festivals de tragèdia i els de comèdia se celebraven per separat. Els actors còmics estaven al mateix nivell que el cor (no portaven coturns) i el seu vestuari sovint comprenia elements obscens i grotescs, escaients a personatges de la ciutat que eren ridiculitzats i parodiats en escena. També portaven màscares, que eren grotesques com la resta del vestuari. Els temes, a diferència de la tragèdia, no eren mitològics: la comèdia posava davant del públic personatges i fets de la vida de la ciutat.
A la comèdia àtica hi ha dos grans períodes:
- Comèdia Antiga (s. V - inicis IV aC): Aristòfanes.
- Comèdia Nova (a partir s. IV aC): Menandre.
La Comèdia Antiga: Aristòfanes
- D’aquesta època només s’han conservat onze obres d’Aristòfanes (445 aC - 380 aC): Lisístrata, Les granotes, Els núvols, La pau, Els cavallers, Les vespes, Els ocells, Els acarnesos, Les assembleistes, Les tesmofòries, Plutus.
- La representació era duta a terme per tres actors i 24 coreutes.
- Objectiu: fer riure la gent del poble.
- L’acció se situa en el món contemporani, amb al·lusions a fets i personatges reals.
- Tothom estava exposat a la burla i a l’insult.
- Aristòfanes hi expressa les seves idees polítiques (defensa la democràcia conservadora i la pau amb Esparta).
- Una de les principals fonts de comicitat és l'obscenitat (abundants metàfores sexuals).
- Domini absolut de la llengua. Sol fer servir un llenguatge col·loquial o vulgar, però en les seves paròdies recorre a l'argot del dret, dels metges, dels filòsofs o dels retòrics. És força habitual la paròdia de la tragèdia, amb paraules grandiloqüents.
- Els fragments lírics en els cors atenyen un alt valor poètic.
Lisístrata
Lisístrata és una dona atenesa que, cansada de no veure el seu marit a causa de la guerra, decideix reunir un grup de dones de diferents póleis per planejar com acabar amb la Guerra del Peloponès. El seu pla consisteix a abstenir-se de tenir relacions sexuals amb els marits mentre duri el conflicte. Les dones acaben acceptant i es comprometen a excitar al màxim els marits sense practicar el sexe. Les dones prenen l’Acròpolis atenesa, on es troba el tresor de la ciutat, per tal que no puguin utilitzar-lo amb fins bèl·lics, i els intents de fer-les fora fracassen. Finalment, des d’Esparta, arriben uns ambaixadors per signar la pau amb Atenes, perquè el desig sexual és massa fort. I així, cada home pot marxar amb la seva dona, feliços tots dos per haver aconseguit el que volien.
Els Núvols
Els Núvols és una sàtira sobre els canvis introduïts en els principis educatius vigents a l’Atenes del segle V aC. Els sofistes, entre els quals Aristòfanes situa Sòcrates, posaven en qüestió el sistema de valors tradicionals i promovien el relativisme moral. L’important és guanyar una causa pública, independentment que sigui justa o no. Així, el vell Estrepsíades, perseguit pels creditors del seu fill, que l’ha arruïnat a causa de la seva afició als cavalls, decideix portar el noi a l’escola dels sofistes, regentada per Sòcrates, perquè aprengui l’art de convèncer amb la paraula i el salvi dels seus deutes.
La Comèdia Nova: Menandre
- Al segle IV aC, amb la desaparició de la polis i la democràcia, la comèdia perd la seva càrrega política.
- El cor no té paper dins l'obra, de manera que els entreactes s'omplen amb cançons i danses independents del text.
- El llenguatge és col·loquial.
- S'aprofundeix en la psicologia dels personatges, tot i que es basen en arquetips: el vell de mal geni, l’astut esclau, el noi i la noia, etc.
- La comicitat se cerca sobretot amb situacions plenes d'equívocs i amb un argument ple d'embolics i confusions, sempre amb final feliç.
- Solament es conserva El Díscol, de l'atenès Menandre. Tanmateix, la Comèdia Nova ha exercit molta influència en el teatre posterior (Plaute i Terenci).