Història Completa de la II Guerra Mundial (1939-1945)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 11,63 KB
Segona Guerra Mundial: Definició i Característiques Clau
La Segona Guerra Mundial fou el conflicte bèl·lic de major magnitud per la seva devastació i violència del segle XX, que es va dur a terme entre 1939 i 1945.
Aquesta Segona Guerra Mundial ha estat definida com una «guerra total» perquè va afectar gairebé tots els camps (científic-tecnològic, social, econòmic, etc.) i també es pot definir com una guerra ideològica, una lluita entre els ideals democràtics i feixistes.
Causes Clau de la Segona Guerra Mundial
Revengisme acumulat: Durant aquestes dues dècades, les nacions vençudes a la Gran Guerra, és a dir, Itàlia i Alemanya, van sentir que les imposicions del Tractat de Versalles van ser una humiliació.
Ascens dels totalitarismes: Amb les seves polítiques agressives i nacionalistes.
Bel·licisme dels règims totalitaris: La política expansionista de l’Alemanya nazi i de la Itàlia feixista va desafiar l’ordre establert per la Societat de Nacions (SDN). Els dos països van impulsar un fort rearmament i reforçament militar que va tornar a propiciar una nova «carrera d’armaments».
Escalada d'Agressions Prèvies a la Segona Guerra Mundial
En la dècada dels anys 30, es va produir una escalada d’agressions tant dins les fronteres del Vell Continent com fora d’aquest:
Expansió del Japó: Amb intencions nacionalistes, a partir de l’atac a la Xina a través de Manxúria.
Participació a la Guerra Civil Espanyola: La participació italiana, alemanya i soviètica a la Guerra Civil Espanyola.
Intervenció italiana: La intervenció italiana a Etiòpia (Àfrica) i Albània (Europa) amb el desig d’ampliar les seves colònies.
L’expansió del Tercer Reich de Hitler: Militarització de Renània (incomplint el Tractat de Versalles), l’ocupació d’Àustria (Anschluss) i la creació de la «Gran Alemanya Imperial», amb la presa dels Sudets txecs poblats per minories de parla alemanya. Objectiu: Expandir els seus territoris per fomentar la idea de la «raça ària». Durant la Segona Guerra Mundial, Hitler va dur a terme l’Holocaust.
Debilitat de les democràcies: Després de la Crisi del 29, es començaven a considerar els règims democràtics com incapaços.
Descrèdit de la Societat de Nacions: Cada vegada més aïllada de les grans decisions en matèria de relacions internacionals.
Antecedents i Aliances Clau
La Conferència de Múnic (1938): França i el Regne Unit van permetre que Hitler s'apoderés dels Sudets sempre que respectés la resta de Txecoslovàquia (envaïda finalment el març de 1939).
Sistema d’aliances i pactes per enfortir posicions en cas d’esclatar un nou conflicte internacional:
Pacte d’Acer: El 1936, Alemanya va signar una aliança politico-militar amb Itàlia, donant lloc al naixement de les «Forces de l’Eix».
Pacte Antikomintern: Alemanya va signar amb el Japó, potència totalitària a l’extrem oriental, per defensar-se de l’amenaça soviètica.
Pacte Germanosoviètic de No-Agressió: Alemanya va pactar no atacar l’URSS, amb un Pla de Partició de Polònia. A canvi, l’URSS va recuperar el control de territoris perduts el 1918 (Finlàndia, Lituània, Letònia i Estònia).
Francesos i britànics es van aliar davant el fracàs de la política d’apaivagament cap a Alemanya. La invasió de Polònia l’1 de setembre de 1939 va provocar la declaració de guerra de Gran Bretanya i França a Alemanya, marcant l’inici de la Segona Guerra Mundial.
Desenvolupament de la Guerra: Els Bàndols
En aquesta Segona Guerra Mundial es van enfrontar dos bàndols principals:
Les Forces de l’Eix: Alemanya, Itàlia i Japó.
Els Aliats: Gran Bretanya, França i la Unió Soviètica (URSS), amb la posterior incorporació dels EUA.
La Guerra Llampec (Blitzkrieg) de 1940
Amb la invasió de Polònia, Hitler va iniciar un procés d’invasió basat en la «Guerra Llampec» (Blitzkrieg): una acció ràpida i per sorpresa fonamentada en la superioritat militar nazi que destruïa l’enemic. Això va portar a la rendició dels britànics a Dunkerque, a la costa francesa. Winston Churchill, el primer ministre, però, va impulsar la continuació del conflicte.
A conseqüència de la derrota francesa, va entrar en escena el general Pétain i França va acceptar la derrota, dividint-se en dues zones: la zona nord (controlada per Hitler, amb París) i la zona sud (sota el règim de Pétain, amb capital a Vichy).
Ja el 1940, els exèrcits de Hitler havien envaït bona part del Vell Continent (Dinamarca, Noruega, Països Baixos, etc.).
El setge a França va començar amb una tàctica de posicions (defensa a la frontera amb Alemanya fins a Bèlgica). Finalment, la República Francesa va ser vençuda i París va ser presa el juny de 1940.
La Guerra al Mediterrani i Nord d'Àfrica (1940-1941)
Itàlia va intentar envair Grècia però va fracassar. Alemanya va intervenir per controlar Grècia i també la zona dels Balcans.
Itàlia també va intentar envair Egipte (colònia britànica) i, amb l’ajuda de Hitler, va enviar Erwin Rommel (un dels soldats més brillants de l’exèrcit alemany) a encapçalar els Afrika Korps per a la lluita al nord d’Àfrica.
El 1941, Hitler es trobava en la màxima cúspide militar, iniciant l’Operació Barba-roja.
L'Operació Barba-roja i el Front Oriental (1941-1943)
El punt àlgid dels triomfs alemanys va arribar el juny de 1941 amb l’Operació Barba-roja, l’atac a la Unió Soviètica. Inicialment, va ser un èxit, ja que les tropes alemanyes van arribar a les portes de Moscou i Leningrad, però l’hivern i la ferma defensa russa els van frenar, culminant en la Batalla de Stalingrad, la batalla més llarga i cruenta del conflicte.
La Guerra del Pacífic i l'Entrada dels EUA (1941-1943)
El Japó va entrar en acció amb l’atac sense declaració prèvia a la base naval de Pearl Harbor (Hawaii), provocant l’entrada dels EUA en el conflicte.
El Japó ja duia a terme una política expansionista i militarista molt forta per convertir-se en una gran potència. L’ocupació de les colònies del Pacífic de França i Holanda va ser vista pels EUA com una autèntica amenaça que es va materialitzar amb l’atac de l’aviació a la base naval de Pearl Harbor.
Després de la declaració de guerra dels EUA contra el Japó, Itàlia i Alemanya, en suport del país nipó, van fer el mateix contra els EUA.
La lluita nipona i americana es va potenciar en batalles marítimes com la de Coral o Midway. El poder militar nord-americà va conduir els japonesos a mètodes desesperats de lluita, com els kamikazes o pilots suïcides.
L'Avanç Aliat i la Derrota de l'Eix (1943-1945)
Al nord d’Àfrica, el 1943, Rommel va ser derrotat i els aliats van recuperar el control del continent. També van aconseguir alliberar Itàlia, i Mussolini va ser destituït i executat el 1945.
Al Front Oriental, l’exèrcit soviètic va poder avançar cap al centre d’Europa i va alliberar països del poder de Hitler (Polònia, Romania, Bulgària, Hongria, Txecoslovàquia i Àustria).
L’equilibri de poder militar entre els aliats i l’Eix es va trencar a favor dels primers el 1943, a causa de les derrotes alemanyes que van conduir el Tercer Reich a la caiguda progressiva.
La derrota de l’Eix es va fer evident quan Alemanya ja no va ser capaç de frenar l’avanç aliat.
El moment clau de les hostilitats es va produir el 6 de juny de 1944 amb el Dia D o Desembarcament de Normandia per part dels aliats occidentals. Els alemanys es van defensar, però finalment, la resistència nazi va acabar amb el suïcidi de Hitler davant la imminent arribada soviètica. El Desembarcament de Normandia va ser l’operació militar efectuada pels aliats que va culminar en l’alliberament dels territoris d’Europa ocupats per Hitler.
Fi de la Guerra al Pacífic
D’altra banda, els EUA, el Canadà i Austràlia van anar prenent posicions prèviament conquerides pels nipons, concretament illes com les Filipines, les Carolines i les Mariannes.
Per a l’atac final, es van dur a terme ofensives des de bases properes que van provocar batalles cruentes i milers de morts. El maig de 1945, els portaavions americans van llançar una ofensiva total.
Amb la pujada al poder de Harry S. Truman, es va ordenar llançar la primera bomba atòmica de la història, que va marcar un abans i un després sobre Hiroshima i Nagasaki, causant milers de morts.
El 2 de setembre de 1945, el Japó va signar l’armistici i, posteriorment, va ser ocupat pels EUA, amb Hirohito com a cap d’Estat.
Conseqüències de la Segona Guerra Mundial
Demogràfiques: La Segona Guerra Mundial va comportar un escenari d’horror: 50 milions de morts al llarg del conflicte (l’URSS, Alemanya i Polònia van ser els més afectats), 70 milions de ferits i 40 milions de desplaçats.
Militars: Noves tàctiques (com la Guerra Llampec) i noves armes.
Econòmiques: Destrucció de ciutats, pobles, terres i infraestructures. Fam i escassetat de recursos (per exemple, al Japó). Els EUA es van consolidar com a primera potència mundial i l’URSS també es va enfortir, donant lloc a una futura política de blocs. Auge de dos sistemes econòmics (capitalisme i comunisme) i fi dels totalitarismes.
Polítiques i Territorials: Conferències de Pau i reconfiguració del mapa mundial.
Conferències de Pau i Nou Ordre Mundial
La preocupació per la pau va ser present entre els aliats ja des de 1941 amb la creació de la Carta Atlàntica.
Es van dur a terme diverses reunions i conferències, impulsades pels tres grans estats (EUA, URSS i Regne Unit), que van decidir sobre el futur del món:
Teheran
Ialta (1945)
Potsdam
La divisió d’Alemanya en dues grans zones d’influència: Alemanya Occidental i Alemanya Oriental, amb dos models (capitalista i comunista), i la divisió de Berlín.
Els Judicis de Nuremberg per la barbàrie duta a terme pel nazisme.
Creació d’una nova organització internacional: l’ONU (Organització de les Nacions Unides), per preservar la pau, la seguretat i la democràcia, així com per vetllar per la cooperació i la Declaració Universal dels Drets Humans.