Història i composició del perfum: Des de l'antiguitat fins a la modernitat

Història del perfum

Prehistòria

Els homes cremaven fustes aromàtiques.

Egipte

La fabricació de perfums per a ús humà comença amb els egipcis. Els egipcis oferien perfums als seus deus i els utilitzaven com a mètode per a tapar les males olors.

Grècia

Els grecs, a més d'un ús religiós, utilitzaven els perfums per a la seva higiene.

Roma

Utilitzaven perfums per a tapar les males olors, per a ambientar estances i també amb finalitats medicinals.

Edat mitjana

Els productes naturals s'utilitzaven com a medicaments per a protegir-se de les epidèmies i per a tapar les males olors. S'utilitzava l'alambí per a la destil·lació de l'alcohol. Utilitzaven molt l'aigua de roses.

Renaixement

Es destil·laven nous productes com cacau, vainilla, tabac, pebre, etc., que arribaven d'Amèrica i de l'Índia. Cristina de Mèdici, en un viatge per França, va realitzar el primer gest de perfumar-se per agradar (va perfumar els seus guants amb essència de rosa).

Segle XVII

La cort de Versalles imposava costums i moda. S'abusava dels perfums per a cobrir les males olors. A la ciutat de Grasse es cultivaven flors i herbes aromàtiques per a aplicar en diferents preparats: en vestits, guants i perruques.

Segle XVIII

S'adquirien perfums més elaborats. A Grasse, es va desenvolupar la indústria del perfum i es van millorar les tècniques d'extracció com la destil·lació. A Alemanya, Jean Marie Farina va afegir aigua i alcohol als olis essencials per a obtenir-ne més quantitat.

Segle XIX

Apareix el primer perfum sintètic (1882).

Segle XX

Coco Chanel odiava la "dona florero" de l'època i volia que la dona tingués un pes més gran en la societat. Coco Chanel Nº 5.

Sistema olfactiu

• L'amígdala olfactiva, situada prop de l'hipotàlem, fa que les olors ens portin records.
• Les dones tenen més sensibilitat olfactiva.
• L'amígdala olfactiva és petita i se satura fàcilment. Quan se satura, deixem de percebre l'olor.

Composició d'un perfum

Un perfum és una mescla equilibrada de substàncies aromàtiques que té una identitat pròpia des del punt de vista de la percepció.

Requisits d'un perfum

• Químicament estable
• Intens
• Persistent
• Mantenir la seva identitat durant tot el procés d'evaporació

Components d'un perfum

Principis actius

• Matèries primeres naturals: Origen vegetal: Flors, fruits, fulles, resines, arrels,... Origen animal: Àmbar gris, musk, civeta,...
• Alcohol etílic: 65º a 95º
• Aigua: S'usa aigua purificada.

Estabilitat dels perfums

• Exposició a l'aire
• Radiacions solars
• Calor
• pH
• Envasos de plàstic

Estructura del perfum

• Notes de sortida: Volàtils, primera impressió. Duren 10-15 minuts. Criden l'atenció. Dissenyades per al benestar de l'usuari.
• Notes de cos o cor: Són les protagonistes. Li donen personalitat al perfum.
• Notes de fons: Són la base, els fonaments del perfum. Ens aporten durabilitat i/o fixació.