Història i Conceptes Clau de la Fotografia

La Cambra Fosca i els seus Orígens

La cambra fosca és un fenomen òptic i físic que es feia servir per a l’astronomia i per poder veure bé els eclipsis solars. Quan la cambra no té lents se li diu cambra estenopeica (el forat d’agulla, molt fi, es diu estenop). Aristòtil, filòsof i savi de l’antiga Grècia (segle IV a.C.), va ser un dels primers a observar i parlar d’aquest fenomen físic. També els científics àrabs als segles IX i XI d.C., i Roger Bacon als segles XIII i XIV.

Moviments Fotogràfics

Pictorialisme

El pictorialisme és un corrent fotogràfic de pretensions artístiques que es va iniciar a Europa, els Estats Units i el Japó, tot i que no va trigar a estendre’s a nivell mundial. Va ser desenvolupat entre finals de la dècada de 1880 fins al final de la Primera Guerra Mundial.

Fotògrafs Pictorialistes Destacats

• Peter Henry Emerson: (13 de maig de 1856, Sagua la Grande, Cuba - 12 de maig de 1936, Falmouth, Regne Unit)
• Robert Demachy (1859-1936): Fotògraf francès que va destacar en l’estil pictorialista per les manipulacions que feia a les seves obres, proporcionant-los un acabat similar al de les pintures.
• Julia Margaret Cameron (11 de juny de 1815 - 26 de gener de 1879, anglesa): Va ser una de les primeres fotògrafes que es va dedicar al retrat fotogràfic, així com a la representació escenogràfica d’al·legories que l’emmarquen en el corrent de la fotografia academista.

Pictorialisme a Espanya

• Joan Vilatobà
• José Ortiz Echagüe

Photo-Secession

Photo-Secession va ser un moviment artístic fundat per Alfred Stieglitz, Edward Steichen i Alvin Langdon Coburn l'any 1902 a Nova York. Destaquen com a fotògrafs de la Photo-Secession altres com William B. Dyer, Gertrude Käsebier, Frank Eugene, entre d'altres.

Fotografia Directa o Grup F.64

El Grup F.64 va ser una associació fotogràfica que es va fundar a Califòrnia l’any 1932 sota la influència de Paul Strand. Ansel Adams, Edward Weston, Willard Van Dyke, Alfred Stieglitz, entre d’altres, van ser alguns dels membres més destacats.

Avantguardes Europea i Russa

Fotografia Dadaista i Fotomuntatge

Les principals manifestacions de la fotografia dadaista són el fotomuntatge i el collage. Tots dos normalment contenen els elements bàsics que identifiquen el moviment: lletres, textos, imatges superposades, etc., sovint sense un ordre aparent. S'hi inclouen investigacions amb el negatiu, experimentacions al laboratori, tècnica del sàndvitx, superposicions, ratllades, frotatges...

Fotògrafs destacats:

• Hannah Höch
• John Heartfield
• Man Ray
• Kurt Schwitters
• Josep Renau
• Nicolás de Lekuona
• László Moholy-Nagy (fotogrames)

Fotografia Surrealista i Experimental

Fotògrafs destacats:

• László Moholy-Nagy (fotogrames)
• Man Ray
• Philippe Halsman

Man Ray va ser un artista estatunidenc d’origen jueu, nascut a Filadèlfia el 27 d’agost de 1890 i mort a París el 18 de novembre de 1976.

Fotografia Constructivista Russa

Una de les figures clau del Constructivisme en la fotografia va ser, sens dubte, el també pintor, escultor i dissenyador: Alexander Rodchenko (1891-1956). Altres figures importants inclouen Gustav Klutsis (fotomuntatges).

Conceptes Òptics i Físics

Les Lents i l'Enfocament

Ja hem explicat que les lents són les encarregades de rebre els raigs de llum que entren a la càmera. Elles determinen la capacitat de visió que tindrà la càmera i també determinen la seva capacitat d'enfocament. Les lents fan que els raigs que entren a la càmera tornin a convergir en un punt, el focus, i després es projectin sobre la pel·lícula tornant a formar la imatge. Segons com es produeixi aquesta convergència, la imatge serà més o menys enfocada. L'enfocament depèn de la distància a la qual estan els elements respecte de la càmera.

El cristal·lí dels nostres ulls varia la seva curvatura cada vegada que dirigim els ulls a un lloc diferent perquè puguem veure les coses enfocades. La càmera fa aquesta operació movent les lents de l'objectiu manualment (nosaltres fem girar l'objectiu) o automàticament (amb l'autofocus). Quan nosaltres fixem la mirada en un element concret, aquest queda enfocat, però els elements que queden per darrere o per davant no els veiem correctament, ja que la nostra mirada és selectiva.

La Profunditat de Camp

En les fotografies això no succeeix de la mateixa manera. Pot ser que un espai molt gran quedi completament enfocat, que tots els seus elements es vegin nítidament. En canvi, amb algunes càmeres es pot controlar l'enfocament: fer que una part dels elements que apareixen a la fotografia estiguin enfocats i que la resta es vegin borrosos o al revés. Aquest control de la profunditat de camp dependrà de diferents factors i ens permetrà definir la profunditat de camp.

Entenem per profunditat de camp l'espai en profunditat que apareix enfocat en la imatge. Quan volem fer una fotografia i enfoquem en un determinat punt, pot ser que per darrere i per davant d'aquest punt tinguem poca o molta profunditat de camp. La profunditat de camp és un element que en molts casos podem controlar; podem decidir si només volem un element enfocat i la resta de la imatge desenfocada, o que tot allò que enquadrem aparegui ben enfocat.

Comparació: Càmera vs. Visió Humana

• Visió selectiva: La visió humana està controlada en part per l'ull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d'informació, mentre que la càmera ho capta tot.
• L'enfocament: L'ull humà gairebé mai produeix una imatge desenfocada; si estem llegint i a continuació alcem la vista en direcció a una finestra, per exemple, no es produeix cap alteració de la imatge. Al contrari, si no es tracta d'una càmera d'enfocament automàtic, aquesta s'ha d'enfocar cada vegada que enquadrem quelcom diferent.
• Bidimensionalitat: La càmera redueix una escena tridimensional a una imatge bidimensional. La imatge que es crea al fons de l'ull és també bidimensional, però el cervell, gràcies a la informació que aporten els dos ulls des de dos punts de vista diferents, la sintetitza per crear una percepció tridimensional.
• Angle de visió: L'ull humà té un angle de visió determinat; només podem veure un espai concret. Segons el tipus d'objectiu, la càmera pot tenir angles de visió més amplis o més estrets.

Efectes Òptics de la Càmera

A través de la combinació de lents, les càmeres poden aconseguir determinats efectes, com corregir determinades perspectives, augmentar la mida d'objectes propers, etc.