Història de la Conquesta Romana a Hispània

Romans i cartaginesos a Hispània: La primera guerra púrrica (264-241 aC) va durar 23 anys, durant els quals Roma i Cartago lluitaren per la supremacia de la zona: la Mediterrània. Cartago, situada al nord de Tunís (Àfrica), era la potència dominant de la zona al principi d’aquest conflicte bèl·lic. No obstant això, després de la guerra, Cartago va sortir derrotada i va haver de cedir Sicília als romans, obligant-se a acceptar unes dures condicions tributàries (impostos) en el tractat de pau.

Segona guerra púrrica

Vid. Llibre.

Tercera guerra púrrica

Entre els anys 149-146 aC, aquesta guerra fou molt més àcida que les dues anteriors i va consistir principalment en el setge romà a la ciutat de Cartago, que acabà amb la destrucció total de la ciutat i amb la mort o esclavatge de tots els seus habitants. Es posà fi, així, a l’existència de Cartago com a nació independent. La conquesta i la romanització de la península ibèrica:

Concepte de la romanització

Procés mitjançant el qual els territoris conquerits anaven incorporant els elements característics de l’imperi romà (llengua, lleis, religió, usos socials...).

Les ciutats fundades, eina de romanització:

1. Moltes sorgeixen d’assentaments militars romans. Control i pacificació de les zones.
2. Colonització agrícola a través del repartiment de terres entre els soldats veterans de les legions.
3. Intercanvi comercial per aportar procés i millora econòmica per a les zones circumdants.

Resistència a la colonització

Les àrees prèviament colonitzades per fenicis i grecs acceptaren fàcilment la presència romana. Zones de l’interior i del nord de la península van oposar gran resistència: Lusitània, Celtibèria (els asturs, càntabres i Numància). La conquesta definitiva d’Hispània es produeix al segle I aC (any 19) amb la derrota de les tribus d’asturs i càntabres comandades pel propi emperador August. La divisió de la península en províncies: A principis de segle II aC: la costa oriental de la península (Hispània Citerior). Zona meridional i punts de l’interior (Hispània Ulterior).

Segle I aC

Es divideix el territori en 3 províncies: Tarraconensis (nord, est i centre de la península). Capital: Tarraco, Baetica. Lusitània, segle III dC. Es subdivideix la Tarraconensis i sorgeix una nova província: la Gallecia. Segle III dC. Es torna a subdividir la Tarraconensis i es forma la província de Carthaginensis (centre i zona meridional oriental) i més tard, la Balearia (Illes Balears).