Història de les Constitucions Espanyoles: Criteris i Evolució
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,58 KB
Constitucions Espanyoles: Criteris i Classificació
Què és una Constitució? Criteris Essencials
Perquè un text jurídic es pugui considerar una Constitució, ha de complir tres aspectes fonamentals:
- Ha de provenir dels representants de la nació, reunits en assemblea nacional.
- Ha de contenir la divisió de poders.
- Ha de tenir els drets de l'home d'acord amb l'època.
Així doncs, l'Estatut de Baiona (1808), l'Estatut Reial (1834) i les Lleis Fonamentals del Franquisme (1936) no es poden considerar constitucions perquè no compleixen amb aquestes característiques. En canvi, les Constitucions Liberals Radicals (1812, 1869, 1931) i les Constitucions Moderantistes (1837, 1845, 1876) sí que es poden considerar constitucions.
Tipologies de Constitucions Espanyoles
Les constitucions liberals eren creades per formar un estat unitari amb un ordenament jurídic unificador.
Cronologia del Constitucionalisme Espanyol
El constitucionalisme espanyol ha passat per diverses èpoques històriques:
- Orígens (1808-1833): Constitució de 1812
- Període Isabelí (1833-1868): Constitucions de 1837 i 1845
- Sexenni Democràtic (1868-1874): Constitució de 1869
- Restauració (1874-1931): Constitució de 1876
- Segona República (1931-1936): Constitució de 1931
- Franquisme (1936-1975): Absència de Constitució
- Període de la Transició (1975-Actualitat): Constitució de 1978
La Diversitat Jurídica i el Dret Foral
La monarquia hispànica, durant tot l'Antic Règim, tenia una característica importantíssima: la qüestió de la diversitat jurídica. Hi havia regions (Corona d'Aragó, Navarra, País Basc, Galícia) amb dret civil diferent de les regions castellanes.
Quan parlem de les institucions jurídico-polítiques, també eren diferents perquè Catalunya, Aragó i les Illes Balears, a partir dels Decrets de Nova Planta, no tenien institucions político-administratives independents. En canvi, Navarra i les províncies basques tenien la seva capacitat legislativa completa, és a dir, tenien la seva pròpia organització, les seves pròpies normes legals per oposar-se contra les decisions reials, i tenien un règim particular per enfrontar-se al Rei. Aquests territoris es van anomenar territoris del dret foral durant el segle XIX.
La Constitució de 1812: "La Pepa"
La primera Constitució Espanyola de 1812, coneguda popularment com "La Pepa", es va redactar durant la primera fase del constitucionalisme. L'any 1810 es convoquen les Corts a Cadis i es proclamen com a constituents, creant una comissió redactora d'aquest projecte constitucional.
El resultat d'aquesta comissió és la Constitució de 1812, que és molt extensa (380 articles). És un model de constitució que cita la legislació antiga per reflectir l'existència de llibertats antigues que s'havien d'adequar per convertir la monarquia en moderada. Té els seus orígens en el constitucionalisme americà i en el francès, i volia incorporar-hi els avenços jurídico-filosòfics europeus.
Principis i Drets de la Constitució de 1812
La Constitució de 1812 reconeix i regula la llibertat i la seguretat de les persones, la inviolabilitat del domicili, la llibertat d'expressió i pensament, l'abolició de les penes dures i tortures, i el dret al sufragi. Té una taula de drets molt àmplia i per això es considera radical.