Història Contemporània: Conceptes Clau i Esdeveniments Històrics

Qui eren els Criolls i la Independència Llatinoamericana?

Pregunta 5: Qui eren els criolls? Creus que la independència d'Amèrica Llatina va ser també una revolució social? Per què?

Els criolls eren els descendents dels espanyols nascuts a Amèrica. Eren rics comerciants i propietaris, constituint l'elit de la societat colonial.

La independència d'Amèrica Llatina no va ser una revolució social. Excepte a Mèxic, la participació indígena fou escassa i foren els criolls els veritables protagonistes. Aquests no volien ni pretenien una revolució social. De fet, les noves repúbliques independentistes mantingueren les estructures socials existents i establiren règims cabdillistes i autoritaris.

Problemes de la Primera República Espanyola

Pregunta 6: Quins problemes van afectar la Primera República?

Al llarg de la República, la inestabilitat va seguir sent la característica dominant. Els problemes heretats es van agreujar, sumant-se a noves dificultats:

• Agitació social constant.
• La Guerra Carlista.
• La Guerra de Cuba.
• L'oposició monàrquica.
• La insurrecció cantonalista.
• La divisió interna entre els propis republicans, especialment entre federalistes i unitaris.

Les Desamortitzacions: Concepte i Repercussions

Pregunta 7: Explica què van ser les desamortitzacions i quina repercussió van tenir.

La desamortització va ser un procés d'expropiació i venda de terres vinculades que van posar fi a la propietat amortitzada de l'Església (amb la desamortització de Mendizábal) i dels municipis (amb la de Madoz).

Repercussions de les Desamortitzacions:

• Va provocar la liberalització de terres que, un cop posades en cultiu, van augmentar la producció agrícola.
• Va afavorir la burgesia, que va poder adquirir grans propietats, i va perjudicar l'Església i els agricultors més humils, que van perdre l'accés a les terres comunals.

Societat Estamental vs. Societat de Classes

Pregunta 8: Explica la diferència que hi ha entre la societat estamental i la societat de classes.

La distinció entre ambdós models socials és fonamental:

• Societat Estamental: Es fonamenta en la desigualtat jurídica i en el naixement (la "sang"). L'ascens social és pràcticament impossible.
• Societat de Classes: Per contra, es fonamenta en la igualtat davant la llei, la possessió de la riquesa i el mèrit individual. Permet una major mobilitat social.

Les Teories de Keynes per a la Crisi Econòmica

Pregunta 9: Explica les teories que Keynes va proposar per sortir de la crisi.

John Maynard Keynes va ser l'economista més influent del segle XX. Les seves teories per a superar les crisis econòmiques incloïen:

• La intervenció de l'Estat per corregir desequilibris i estimular l'activitat econòmica, especialment mitjançant grans obres públiques.
• Es mostrava favorable a pagar subsidis als desocupats, ja que aquests podrien utilitzar-los en consum, reactivant així la demanda i l'economia.

La Constitució de 1931 i la Segona República

Pregunta 10: La Constitució de 1931 i la proclamació de la Segona República.

La Segona República Espanyola va ser proclamada el 14 d'abril de 1931, amb un govern provisional presidit per Niceto Alcalá-Zamora.

Al desembre de 1931, les Corts van aprovar la Constitució Republicana. Aquesta era de caràcter progressista i d'esquerres, i definia Espanya com una "República de Treballadors". Entre les seves característiques principals, s'hi establia:

• El sufragi universal.
• La separació de l'Església i l'Estat.
• La possibilitat de formació de regions autònomes, regulables per Estatut d'Autonomia.

Alejandro Lerroux: Trajectòria Política

Pregunta 11: Qui era Alejandro Lerroux? Quina va ser la política seguida pel seu partit després d'accedir al poder?

Alejandro Lerroux va ser un polític espanyol de trajectòria complexa, creador del Partit Republicà Radical el 1908.

Inicialment, el seu partit va recolzar les reformes del govern d'Azaña durant el primer bienni republicà (1931-1933), de caràcter progressista, i va formar part de coalicions d'esquerres, arribant a ser ministre d'Estat. No obstant això, a partir de 1933, Lerroux i el seu partit van anar aproximant-se als partits de dretes, pactant amb els conservadors per formar govern.

Reformes de la Segona República: Territorial i Religiosa

Pregunta 12: Quines reformes polítiques van aplicar els socialistes i republicans en matèria territorial i religiosa?

En matèria territorial:

• Es va impulsar l'elaboració d'Estatuts d'Autonomia. El primer a aprovar-se fou el català (1932), seguit pel basc (1936). L'Estatut de Galícia no va arribar a aprovar-se, ja que Galícia va quedar en mans dels revoltats des de l'inici de la Guerra Civil.

En matèria religiosa:

• Es va dissoldre la Companyia de Jesús (jesuïtes).
• Es prohibí l'exercici de l'ensenyament als ordes religiosos, limitant així la seva influència en l'educació.